divendres, 17 de juny de 2011

UNA DONA ANÒNIMA

*
Una dona anònima camina
pels carrers de pluja
i pressent que tot és un teatre.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

UNA MUJER ANÓNIMA

Una mujer anónima camina
por las calles con lluvia
y presiente que todo es un teatro.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari