HABITAR EN UN POEMA

*
Vull habitar descalça en un poema
perquè la formosor em presagie
la vida sense cap naufragi.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

HABITAR EN UN POEMA

Quiero habitar descalza en un poema
para que la belleza me presagie
la vida sin naufragios.


Ana Muela Sopeña

LA PÀGINA SETANTA

*
A Helena Bonals i Joana Navarro, per la seua amabilitat, estima per la literatura, intel·ligència i amistat


Els pètals de llum es fan d’aigua
mentre un lliri blanc es fon
en cascades immenses,
davall de les llunes de Saturn.

Una sendera de síl·labes gronxa
la infinita radiància de la vida
entre arbres immòbils amb brufols que contemplen
els núvols de la història i dels somnis.

En muntanyes d’infantesa
les roques es fan còmplices del verb
que sap cavalcar pels boscos
i rius consagrats d’atzurita.

Cal·líope vos regala
la pàgina setanta
i el codi encriptat
que arriba d’uns altres segles i visions.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LA PÁGINA SETENTA

A Helena Bonals y Joana Navarro, por su amabilidad, amor por la literatura, inteligencia y amistad

Los pétalos de luz se hacen de agua
mientras un lirio blanco se diluye
en cascadas inmensas,
bajo las lunas de Saturno.

Un sendero de sílabas columpia
la infinita radiancia de la vida
entre árboles inmóviles con búhos que contemplan
las nubes de la historia y de los sueños.

En montañas de infancia
las rocas se hacen cómplices del verbo
que sabe cabalgar entre los bosques
y ríos consagrados de azurita.

Calíope os regala
la página setenta
y el código encriptado
que viene de otros siglos y visiones.


Ana Muela Sopeña

UN PIT-ROIG

*
Un pit-roig
ens mostra la seua ploma
vora la gebrada.
Respiració de neu
al se niu d'hivern.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

UN PETIRROJO

Un petirrojo
nos muestra su plumaje
junto a la escarcha.
Respiración de nieve
en su nido de invierno.


Ana Muela Sopeña

HORITZONS DE SOMNI

*
Mire els núvols
contemple en l'arena
la cargola.
Que l'estiu dibuixa
horitzons de somni.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

HORIZONTES DE SUEÑO

Miro las nubes
y contemplo en la arena
la caracola.
El verano dibuja
horizontes de sueño.


Ana Muela Sopeña

NOMÉS LA TEUA OMBRA

*
Només
la
teua
ombra
al
meu
espill
de
llum
et
fa
viure.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SÓLO TU SOMBRA

Sólo
tu
sombra
en
mi
espejo
de
luz
te
hace
vivir.


Ana Muela Sopeña

EN LA IMMENSITAT DEL TEMPS

*
Perdut
en la immensitat del temps,
una paraula et rescata
del naufragi de la teua l'ànima.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EN LA INMENSIDAD DEL TIEMPO

Perdido
en la inmensidad del tiempo,
una palabra te rescata
del naufragio del alma.


Ana Muela Sopeña

LA POESIA ENS BESA

*
La poesia ens besa
amb la seua llengua de verbs
mentre que nosaltres dormim
en l'alcova sorpresa.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LA POESÍA NOS BESA

La poesía nos besa
con su lengua hecha de verbos
mientras nosotros dormimos
en la alcoba del asombro.


Ana Muela Sopeña

QUAN L'AURORA M'EMBOLCALLA

*
A tu, que estimes els mots

Quan l’aurora m’embolcalla
en el seu mant de bellesa
és difícil defugir
la nostàlgia serena
que em xopa la pell de vent
i em dissol la tempesta.

La migdiada t’abraça
amb el sol evanescent,
per recordar-te només
que la vida és des de sempre
la dansa de passió
encisada d’un follet.

A la vesprada els crepuscles
s'esdevenen temptadors
amb els besos de presagis
d'amagatotis als boscos,
com aquells secrets arcans
que ací sedueixen foscors.

Quan arriba l’hora màgica
les fades ixen de marxa
per a fer-nos recordar
el plaer de la paraula:
un regal de les deesses,
un sortilegi de l’ànima.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CUANDO LA AURORA ME ENVUELVE

A ti, que amas la palabra

Cuando la aurora me envuelve
en su manto de belleza
es difícil sustraerse
a la nostalgia serena
que inunda mi piel de viento
y disuelve las tormentas.

El mediodía te abraza
con su sol evanescente,
para recordarte sólo
que la vida es desde siempre
una danza de pasión
enamorada de un duende.

Por la tarde los crepúsculos
me resultan tentadores
con sus besos de presagios
escondidos en los bosques,
como secretos arcanos
que seducen a la noche.

Cuando llega la hora mágica
las hadas salen de marcha
para hacernos recordar
el placer de la palabra:
un regalo de las diosas,
un sortilegio del alma.


Ana Muela Sopeña

MÀGIA QUOTIDIANA

*
A l’Helena Bonals

Són les paraules
la teua màgia quotidiana,
la incertitud.

Com espills, ai, de l’ànima
retornen a la teua pell
i sempre els reflecteixes
sobre l’aigua del món.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

MAGIA COTIDIANA

A Helena Bonals

Son las palabras
tu magia cotidiana,
la incertidumbre.

Como espejos del alma
regresan a tu piel
y las reflejas siempre
sobre el agua del mundo.


Ana Muela Sopeña

VIGILANTS

*
Només l'ombra ens manté vigilants
en els espills de la nit.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

VIGILANTES

Sólo la sombra nos mantiene vigilantes
en los espejos de la noche.


Ana Muela Sopeña

ESPERE DE LA TEUA LLUM

*
Espere de la teua llum el meu nom atàvic
al teu cos inundat de nostàlgia,
alhora que em fa líquida l'ombra.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ESPERO DE TU LUZ

Espero de tu luz mi nombre atávico
en tu cuerpo inundado de nostalgia,
al tiempo que la sombra me hace líquida.


Ana Muela Sopeña

SORTILEGI OCULT

*
Un sortilegi ocult em porta fins a la teua pell
per a somiar amb tu
espais diferents
en temps consagrats als besos.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SORTILEGIO OCULTO

Un sortilegio oculto me lleva hasta tu piel
para soñar contigo
espacios diferentes
en tiempos consagrados a los besos.


Ana Muela Sopeña