dimarts, 30 d’agost de 2011

LA PÀGINA SETANTA

*
A Helena Bonals i Joana Navarro, per la seua amabilitat, estima per la literatura, intel·ligència i amistat


Els pètals de llum es fan d’aigua
mentre un lliri blanc es fon
en cascades immenses,
davall de les llunes de Saturn.

Una sendera de síl·labes gronxa
la infinita radiància de la vida
entre arbres immòbils amb brufols que contemplen
els núvols de la història i dels somnis.

En muntanyes d’infantesa
les roques es fan còmplices del verb
que sap cavalcar pels boscos
i rius consagrats d’atzurita.

Cal·líope vos regala
la pàgina setanta
i el codi encriptat
que arriba d’uns altres segles i visions.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LA PÁGINA SETENTA

A Helena Bonals y Joana Navarro, por su amabilidad, amor por la literatura, inteligencia y amistad

Los pétalos de luz se hacen de agua
mientras un lirio blanco se diluye
en cascadas inmensas,
bajo las lunas de Saturno.

Un sendero de sílabas columpia
la infinita radiancia de la vida
entre árboles inmóviles con búhos que contemplan
las nubes de la historia y de los sueños.

En montañas de infancia
las rocas se hacen cómplices del verbo
que sabe cabalgar entre los bosques
y ríos consagrados de azurita.

Calíope os regala
la página setenta
y el código encriptado
que viene de otros siglos y visiones.


Ana Muela Sopeña

2 comentaris:

  1. Mil gràcies per la dedicatòria, Ana. Porte una bona estona llegint-te, pero me n'he d'eixir pintant o faig tard a la feina!!!
    B7s

    ResponSuprimeix
  2. M'alegra molt, Joana, que aquest poema amb la seua dedicatòria t'haja agradat. És un honor per a mi haver dedicat aquests versos a Helena i a tu.

    Una abraçada
    Ana

    ResponSuprimeix