*
A l’Helena Bonals
Són les paraules
la teua màgia quotidiana,
la incertitud.
Com espills, ai, de l’ànima
retornen a la teua pell
i sempre els reflecteixes
sobre l’aigua del món.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
MAGIA COTIDIANA
A Helena Bonals
Son las palabras
tu magia cotidiana,
la incertidumbre.
Como espejos del alma
regresan a tu piel
y las reflejas siempre
sobre el agua del mundo.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No l'havia vist fins ara! M'agrada molt, a més de fer-me contenta. Espero de ser-hi a l'altura.
ResponEliminaHelena, és una alegria llegir un comentari teu en aquest bloc. Com veus, les traduccions de Pere a la vostra bella llengua són una meravella. Cada dia gaudisc més d'aquesta immersió en el català. Em considere una aprenenta d'aquesta llengua tan poètica.
ResponEliminaT'agraïsc molt el teu pas per ací. Sí, el poema va dedicat a tu. Considere la crítica literària un art. A més de ser un art la funció social de la crítica literària és inestimable.
Sense crítics la gran majoria dels lectors no sabrien com caminar pel laberint de les obres (publicades i no publicades). Un crític és un guia i ajuda a formar el gust per la literatura. Per als lectors el crític és inestimable. I per als autors és imprescindible, excepte si no li importa ser un autor aïllat.
Una abraçada
Ana