TRANSMIGRACIÓ

*
En la transmigració
les ànimes es trobaren després d'estar-s'hi eons
separades del temps i d'elles mateixes.
Els llavis en origen desitjaren el gest
nu, sense ornaments.
La música del món ressonà des de l'abisme.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

TRANSMIGRACIÓN

En la transmigración
las almas se encontraron después de estar eones
separadas del tiempo y de ellas mismas.
Los labios en origen desearon el gesto
desnudo, sin adornos.
La música del mundo sonó desde el abismo.


Ana Muela Sopeña

A LA MAR

*
A la mar una ferida,
en l'aigua la sang.
Esguard moribund.


A LA MAR

A
la
mar
una
ferida,
en
l'aigua
la
sang.
Esguard
moribund.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SOBRE EL MAR

Sobre
el
mar
una
herida,
en
el
agua
la
sangre.
Mirada
moribunda.


SOBRE EL MAR

Sobre el mar una herida,
en el agua la sangre.
Mirada moribunda.


Ana Muela Sopeña

RUTA DE LA SEDA

*
Cenyir-te en la ruta de la seda
per a sostindre en tu els somnis,
ara que el llindar permet el pas.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

RUTA DE LA SEDA

Abrazarte en la ruta de la seda
para sostener en ti los sueños,
ahora que el umbral permite el paso.


Ana Muela Sopeña

EL MEU COS ÉS UN ESPILL

*
El meu cos és espill de la nit
on els teus llavis liben sense cap límit.

En la teua butxaca viatge
despullada com el vertigen del fum.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

MI CUERPO ES UN ESPEJO

Mi cuerpo es un espejo de la noche
donde tus labios liban sin un límite.

En tu bolsillo viajo
desnuda como el vértigo del humo.


Ana Muela Sopeña

SOSPIR

*
Un sospir en les hores deteses
mentre el meu rostre mira la teua soledat
sense nom.

Amb llapisseres dibuixe
el teu silenciós somni.
Sóc la germana fosca de la teua ombra.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SUSPIRO

Un suspiro en las horas detenidas
mientras mi rostro mira tu soledad sin nombre.

Con lápices dibujo
tu silencioso sueño.
Yo soy la hermana oscura de tu sombra


Ana Muela Sopeña

EN L'INSOMNI

*
A la nit els somnis ens sostenen
per això en l'insomni
perdem l'energia protectora.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EN EL INSOMNIO

Los sueños nos sostienen en la noche
por ello en el insomnio
perdemos la energía protectora.


Ana Muela Sopeña

PEDRA DE FUM

*
Ell arribà d'un lloc on els somnis
es convertien en pedra.
Ella arribà d'un indret
on els somnis
es convertien en fum.
Encercaren la pedra de fum,
resultà ser quars indestructible.

Ell arribà d'un lloc on els somnis
es convertien en fum.
Ella arribà d'un indret
on els somnis
es convertien en pedra.
Perseguiren el fum de la pedra.
Resultà ser que el foc primigeni
dels primers habitadors
sorgí per la fricció
de dues pedres sense aigua.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

PIEDRA DE HUMO

Él llegó de un lugar donde los sueños
se convertían en piedra.
Ella llegó de un lugar
donde los sueños
se convertían en humo.
Buscaron la piedra de humo,
resultó ser un cuarzo indestructible.

Él llegó de un lugar donde los sueños
se convertían en humo.
Ella llegó de un lugar
donde los sueños
se convertían en piedra.
Persiguieron el humo de la piedra.
Resultó ser que el fuego primigenio
de los primeros pobladores
surgió por la fricción
de dos piedras sin agua.


Ana Muela Sopeña

APUNTS DE NOSTÀLGIA

*
La llum zenital
pels boscos de la ferida.
Història i sang.

Llamps somnàmbuls
als voltants de la nit.
Lluna sigilosa.

Emoció dormida entre els núvols
en arbre de segles.
Infinit l'eclipsi de les ombres.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

APUNTES DE NOSTALGIA

Luz cenital
a través de los bosques de la herida.
Historia y sangre.

Rayos sonámbulos
en las inmediaciones de la noche.
Luna en silencio.

Árbol de siglos
en la emoción dormida entre las nubes.
Infinito el eclipse de las sombras.


Ana Muela Sopeña

LES PARAULES SÓN ARBRES

*
I

La meua pell de somni
és el teu món de llum.
Ombra de l'aigua.


II

Adore dels teus ulls l'invisible,
aqueixa mirada dolça que traspassa
caretes de pluja i de tristesa.


III

Es el teu cos càlid
al meu tacte de tardor.
Sublimació.


IV

Adores en els meus llavis la luxúria
que et porta per rutes ignorades,
enllà de la sordidesa.


V

Enmig de nosaltres
les paraules són com arbres.
El vent hi gemega.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LAS PALABRAS SON ÁRBOLES

I

Mi piel de sueño
es tu mundo de luz.
Sombra del agua.


II

Adoro de tus ojos lo invisible,
esa mirada dulce que traspasa
las máscaras de lluvia y la tristeza.


III

Tu cuerpo cálido
en mi tacto de otoño.
Sublimación.


IV

Adoras en mis labios la lujuria
que te lleva por rutas ignoradas,
más allá de lo sórdido.


V

Entre nosotros
las palabras son árboles.
El viento gime.


Ana Muela Sopeña

NO PODRÀS AMAGAR-TE

*
A Ío


No és el poeta el que escriu,
és la poesia
la que escriu a través del poeta.

No podràs amagar-te,
la poesia et vol súbdita.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

NO PODRÁS OCULTARTE

A Ío


No es el poeta quien escribe,
es la poesía
quien escribe a través del poeta.

No podrás ocultarte,
la poesía te quiere como súbdita.


Ana Muela Sopeña

ADAGI

*
Beguérem de la copa de l'amor
i les lamentacions.
En aquells espais interiors
una galàxia de granit
ens envoltà de foc.
Acudírem als llimbs
de las paraules humides.
Mes tard volguérem ser només poetes
però res no poguérem remeiar.
El destí s'esfonsà en un oceà
de lava i asteroides.
Un volcà de cireres
aguarda en algun somni,
enllà de la llum i de la ferida.
Entre penombres viatgen
els verbs desterrats de l'origen.
No oblide els consells de poètica.
A voltes és millor deixar les coses
i portar cadascú el seu camí,
el seu rumb cap a Alpherat,
cap al tot o el no-res.
En
realitat
es
barallen
ambdós
mons
en mixtures estranyes.
Allò còncau i convex entre sons
de noms i de déus.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ADAGIO

Bebimos de la copa del amor
y las lamentaciones.
En aquellos espacios interiores
una galaxia de granito
nos envolvió con fuego.
Acudimos al limbo
de las palabras húmedas.
Después quisimos ser sólo poetas
pero nada pudimos remediar.
El destino se hundió en un océano
de lava y asteroides.
Un volcán de cerezas
aguarda en algún sueño,
más allá de la luz y de la herida.
Entre penumbras viajan
los verbos desterrados del origen.
No olvido los consejos de poética.
A veces es mejor dejar las cosas
y llevar cada uno su camino,
su rumbo hacia Alpherat, hacia el todo o la nada.
En
realidad
se
mezclan
ambos
mundos
en mixturas extrañas.
Lo cóncavo y convexo entre sonidos
de nombres y de dioses.


Ana Muela Sopeña


*****

http://www.youtube.com/watch?v=1C-TfHi4dH8&feature=fvsr

ATRAPADA

*
Única
paraula
atrapada
en
la
penombra.
Desolació.


ATRAPADA

Única paraula
atrapada en la penombra.
Desolació.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ATRAPADA

Una
palabra
atrapada
en
la sombra.
Desolación.


ATRAPADA

Una palabra
atrapada en la sombra.
Desolación.


Ana Muela Sopeña

LITÚRGIES

*
Els amadors escapen
de les mirades de la mort.

Atrapen el moment en aqueix calze
de litúrgies sacres i de mons
per a saber-se únics, eterns.

Però res no és etern.
El temps inexorable els torna
a l'abís perfecte i despietat
de les hores efímeres.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LITURGIAS

Los amantes escapan
de las miradas de la muerte.

Atrapan el momento en ese cáliz
de liturgias sagradas y de mundos
para saberse únicos y eternos.

Pero nada es eterno.
El tiempo inexorable los devuelve
al abismo perfecto y despiadado
de las horas efímeras.


Ana Muela Sopeña

LA CAMBRA DELS ESPILLS

*
Als buscadors de sentit

On encaminar els teus passos
si tot és corromput?
En quin lloc dormir i refugiar-se
fins que la llum torne dels seus orígens?
Entra a la cambra dels espills
i respira fins a ser un amb tot.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CÁMARA DE LOS ESPEJOS

A los buscadores de sentido

¿A dónde encaminar tus pasos
si todo está corrompido?
¿En qué lugar dormir y refugiarse
hasta que la luz retorne de sus orígenes?
Entra en la cámara de los espejos
y respira hasta ser uno con todo.


Ana Muela Sopeña

SILENCIOSA SORDIDESA

*
Vagareges pels carres en l'orfenesa dels suburbis,
en una silenciosa sordidesa que exalta els instints.
Les paraules no sonen damunt de l'ordit de ciment.
Escolte entre pregàries
un món
que es descomposa en el mutisme.
Circules per les places en aqueixa sensació tan solitària
que converteix l'urbs en una matriu càlida que aixopluga.

I mires els rostres de la gent
per a sentir la pertinença
a la ciutat de llot arcaica i lúcida.

La gent no et mira
prossegueix el seu camí,
com si no existires.

El sol va ponent-se pels parcs.

Una estàtua s'erigeix
atenta a observadors visionaris
que ornen passeigs amb les seues empremtes.

La ciutat va vibrant
en la música interna
que bat amb el vent de la ferida.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SILENCIOSA SORDIDEZ

Deambulas por las calles en la orfandad de los suburbios,
en una silenciosa sordidez que exalta los instintos.
Las palabras no suenan sobre la urdimbre de cemento.
Escucho entre oraciones
un mundo
que se descompone en el mutismo.
Circulas por las plazas en esa sensación tan solitaria
que convierte a la urbe en una matriz cálida que ampara.

Y miras a los rostros de la gente
para sentir la pertenencia
a la ciudad de lodo arcaica y lúcida.

La gente no te mira
prosigue su camino,
como si no existieras.

El sol va declinando por los parques.

Una estatua se yergue
atenta a observadores visionarios
que engalanan paseos con sus huellas.

La ciudad va vibrando
en la música interna
que late con el viento de la herida.


Ana Muela Sopeña

MIRADA JAGUAR

*
A Julio Díaz-Escamilla

Enmig de la broma
mirada jaguar,
els passos de sorra.
El sol entre els arbres
emoció de l'atàvic.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

MIRADA JAGUAR

A Julio Díaz-Escamilla

Entre la bruma
la mirada jaguar,
pasos de arena.
El sol entre los árboles
la emoción de lo atávico.


Ana Muela Sopeña

ETERNITAT

*
A Pere Bessó, aliat en la paraula

Siempre la eternidad a destiempo
Blanca Varela


Eternitat en vaixells de paraules
que pugen per la boca de riu
cap al temps despullat de les merles.

Els nuvolets s'enjogassen
entre llums i ombres de setembre.

La calima m'embolcalla
al passeig càlid que deixa
veure les boies en l'aigua.

Els rellotges ens recorden
que és present la vida
i algun imprecís esdevindre
amagat en crepuscles de somnis.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ETERNIDAD

A Pere Bessó, aliado en la palabra

Siempre la eternidad a destiempo
Blanca Varela


Eternidad en barcos de palabras
que suben por la ría
hacia el tiempo desnudo de los mirlos.

Las nubes se recrean
entre luces y sombras de septiembre.

La calima me envuelve
en el paseo cálido
que deja ver las boyas en el agua.

Los relojes recuerdan
que la vida es presente
y algún que otro futuro
escondido en crepúsculos de sueños.


Ana Muela Sopeña

EN LA CARTOGRAFIA DE LA ROSA

*
En la cartografia de la rosa
et presentes tot nu,
per a dur-me rabent
als fons de l'oceà.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EN LA CARTOGRAFÍA DE LA ROSA

En la cartografía de la rosa
te presentas desnudo,
para llevarme rápido
a las profundidades del océano.


Ana Muela Sopeña

COM UN PUNT

*
Les teues paraules m'encimbellen
a cúmuls de pluja
on es veu la Terra com un punt.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

COMO UN PUNTO

Tus palabras me elevan
a cúmulos de lluvia
donde se ve la Tierra como un punto.


Ana Muela Sopeña

ULL INTERN

*
Caminem nus contra el vent
en una grandor de boira i pluja
mentre l'ull intern ho mira tot.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

OJO INTERNO

Caminamos desnudos contra el viento
en una inmensidad de niebla y lluvia
mientras el ojo interno mira todo.


Ana Muela Sopeña

ENDERROC

*
Hem de saber viure
en el buit
i en l'emplenat,
per a sostindre l'instant
d'enderroc.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

DERRUMBE

Hay que saber vivir
en lo vacío
y en lo lleno,
para sostener el instante
del derrumbe.


Ana Muela Sopeña

DANSA INTERMINABLE

*
En la penombra, la teua memòria
et du sense dreceres fins a mi.
No pots oblidar cap moment
que
arxivem
en
fila,
en el bagul
dels ensomnis.

El silenci t'acosta al meu silenci
on la teua pell entreteix la meua pell
en una dansa interminable.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

DANZA INTERMINABLE

En la penumbra, tu memoria
te lleva sin atajos hasta mí.
No puedes olvidar ningún momento
que
archivamos
en
fila,
en el baúl
de los ensueños.

El silencio te acerca a mi silencio
donde tu piel se teje con mi piel
en una danza interminable.


Ana Muela Sopeña

EL COS NU

*
Nu el cos de la nit
em sorprén amb el seu cant.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EL CUERPO DESNUDO

El cuerpo desnudo de la noche
me sorprende con su canto.


Ana Muela Sopeña

ENS LLEGIM

*
Ens llegim sense caretes
en la nit perduda al bell mig de les ombres.
Van passant les hores
i el buit es torna una mica més càlid.

L'instint d'arena es fa nítid
enmig del naufragi.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

NOS LEEMOS

Nos leemos sin máscaras
en la noche perdida entre las sombras.
Las horas van pasando
y el vacío se torna algo más cálido.

El instinto de arena se hace nítido
en medio del naufragio.


Ana Muela Sopeña

SENSE NOM

*
Sense nom
no podem eixir al carrer,
la mort ens aguaita per l'esquena.

S'acosta el terror
cap a la penombra fosca
de la dissolució en allò invisible.

Quan arriba l'hora fosca
el silenci s'esdevé
els signes de vida

Identitat d'agua.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SIN NOMBRE

Sin nombre
no se puede salir a la calle,
la muerte nos acecha por la espalda.

Se aproxima el terror
en la penumbra oscura
de la disolución en lo invisible.

Cuando llega el crepúsculo
el silencio transforma
los signos de la vida.

Identidad de agua.


Ana Muela Sopeña

OMBRA DE BROMA

*
Una ombra de broma
en el silenci ens va negant.
Jo voldria que el teu món
es barallara amb el meu,
però el temps ens porta
per les timbes del no-res.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SOMBRA DE BRUMA

Una sombra de bruma
nos va anegando en el silencio.
Quisiera que tu mundo
se entremezclara con el mío,
pero el tiempo nos lleva
por los acantilados de la nada.


Ana Muela Sopeña

ET LLIURE UNA PARAULA

*
Et lliure una paraula al bell mig de la boira,
perquè no es caiguen
eixes constel·lacions de la nit
que tu i jo mirem sense rellotge.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

TE DOY UNA PALABRA

Te doy una palabra entre la niebla,
para que no se caigan
esas constelaciones de la noche
que tú y yo miramos sin reloj.


Ana Muela Sopeña

ANIMAL DE BOIRA

*
Un animal de boira
em mira des del fons del silenci.
Em diu que la vida és tan sols atzar
i em du per rutes esperades,
per derrotar els oblits.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

UN ANIMAL DE NIEBLA

Un animal de niebla
me mira desde el fondo del silencio.
Me dice que la vida es sólo azar
y me lleva por rutas esperadas,
para derrotar a los olvidos.


Ana Muela Sopeña

UNA MERLA

*
A la balconada
els geranis es desperten.
Una merla canta.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

UN MIRLO

En el balcón
los geranios despiertan.
Un mirlo canta.


Ana Muela Sopeña

EL NEN QUE MORÍ

*
Dins de la nostra ànima
viu el nen que morí,
però també el nen
que ens ha de sorprendre
amb el seu somrís.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EL NIÑO QUE MURIÓ

Dentro de nuestra alma
habita el niño que murió,
pero también el niño
que nos sorprenderá con su sonrisa.


Ana Muela Sopeña

ESTIMA'M

*
Estima'm amb la força dels somnis.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ÁMAME

Ámame con la fuerza de los sueños.


Ana Muela Sopeña

BELLESA DEL MAR

*
La bellesa del mar és una deessa
que aixopluga els crepuscles dormits.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

BELLEZA DEL MAR

La belleza del mar es una diosa
que ampara los crepúsculos dormidos.


Ana Muela Sopeña

EN LA DISTÀNCIA

*
A Pere Bessó, aliat en la paraula

La boca del riu
grisa, una nau en la distància.
Un infant que juga.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EN LA DISTANCiA

A Pere Bessó, aliado en la palabra

La ría gris,
un barco en la distancia
Un niño juega.


Ana Muela Sopeña

SOTA EL SOL

*
Aquell
llimacós
carranqueja
sota
el
sol.
Al
fons
un
ocell.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

BAJO EL SOL

Una
babosa
se
arrastra
bajo
el
sol.
Al
fondo
un
pájaro.


Ana Muela Sopeña


*****

SOTA EL SOL

Aquell llimacós
carranqueja sota el sol.
Al fons un ocell.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

BAJO EL SOL

Una babosa
se arrastra bajo el sol.
Al fondo un pájaro.


Ana Muela Sopeña

AL BELL MIG DE L'HERBA

*
A Andrei Langa

Al bell mig de l'herba
les formigues que s'amaguen.
És ja quart minvant.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ENTRE LA HIERBA

A Andrei Langa

Entre la hierba
las hormigas se esconden.
Cuarto menguante.


Ana Muela Sopeña

EN L'AMAGATALL

*
En l'amagatall,
tota sobtada una llum.
És la nit tancada.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EN LA GUARIDA

En la guarida,
de repente una luz.
Noche cerrada.


Ana Muela Sopeña

ATZAR

*
A Elisa Golott

L'oblit et du per la ruta
d'un món consagrat a l'espontani,
on l'atzar et diu
que tot pot ocórrer.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

AZAR

A Elisa Golott

El olvido te lleva por la ruta
de un mundo consagrado a lo espontáneo,
donde el azar te dice
que todo puede suceder.


Ana Muela Sopeña