dimecres, 21 de setembre de 2011

ADAGI

*
Beguérem de la copa de l'amor
i les lamentacions.
En aquells espais interiors
una galàxia de granit
ens envoltà de foc.
Acudírem als llimbs
de las paraules humides.
Mes tard volguérem ser només poetes
però res no poguérem remeiar.
El destí s'esfonsà en un oceà
de lava i asteroides.
Un volcà de cireres
aguarda en algun somni,
enllà de la llum i de la ferida.
Entre penombres viatgen
els verbs desterrats de l'origen.
No oblide els consells de poètica.
A voltes és millor deixar les coses
i portar cadascú el seu camí,
el seu rumb cap a Alpherat,
cap al tot o el no-res.
En
realitat
es
barallen
ambdós
mons
en mixtures estranyes.
Allò còncau i convex entre sons
de noms i de déus.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ADAGIO

Bebimos de la copa del amor
y las lamentaciones.
En aquellos espacios interiores
una galaxia de granito
nos envolvió con fuego.
Acudimos al limbo
de las palabras húmedas.
Después quisimos ser sólo poetas
pero nada pudimos remediar.
El destino se hundió en un océano
de lava y asteroides.
Un volcán de cerezas
aguarda en algún sueño,
más allá de la luz y de la herida.
Entre penumbras viajan
los verbos desterrados del origen.
No olvido los consejos de poética.
A veces es mejor dejar las cosas
y llevar cada uno su camino,
su rumbo hacia Alpherat, hacia el todo o la nada.
En
realidad
se
mezclan
ambos
mundos
en mixturas extrañas.
Lo cóncavo y convexo entre sonidos
de nombres y de dioses.


Ana Muela Sopeña


*****

http://www.youtube.com/watch?v=1C-TfHi4dH8&feature=fvsr

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada