dimecres, 26 d’octubre de 2011
OCEÀ INSOMNE
*
A Alfonsina Storni,
en memòria dels seus darrers moments
ja que morí el 25 de octubre de 1938
El darrer moment volgueres dibuixar-lo amb garlandes,
en l'escuma de la mar, amb les ones d'un món d'infinit.
Els límits de tots els teus records entrellaçaren la teua gosadia
enmig de les algues càlides d'un oceà insomne.
Aquell dia oblidares en les teues històries un passat d'infàmia.
La vida recobrà tota la seua llum alhora que la mort renomenava
la teua nissaga en jeroglífics.
L'instint d'arena gosà servar-te amb la sal
al dellà de l'ombra del destí, enmig d'un fosc resplendor.
Els teus poemes saberen que tots els teus instants
de bell nou passarien a ser un mite i les teues pàgines trencades,
a l'entremig dels somnis combatius, s'atreviren a ser
quimeres amagades en la boira.
Quan els teus ulls es tancaren, lliscà el teu esperit
per rampes de perill.
Visions de crepuscles blaus, al bell mig de la nit,
plogueren damunt de tu cercles blancs.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
OCÉANO INSOMNE
A Alfonsina Storni,
en memoria de sus últimos momentos
ya que murió el 25 de octubre de 1938
El último momento quisiste dibujarlo con guirnaldas,
en la espuma del mar, con las olas de un mundo de infinito.
Los límites de todos tus recuerdos entrelazaron tu osadía
entre las algas cálidas de un océano insomne.
Aquel día olvidaste en tus historias un pasado de infamia.
La vida recobró toda su luz al tiempo que la muerte renombraba
tu estirpe en jeroglíficos.
El instinto de arena se atrevió a conservarte con la sal
más allá de la sombra del destino, en medio de un oscuro resplandor.
Tus poemas supieron que todos tus instantes
pasarían de nuevo a ser un mito y tus páginas rotas,
entre los sueños combativos, se atrevieron a ser
quimeras escondidas en la niebla.
Cuando tus ojos se cerraron, se deslizó tu espíritu
por rampas de peligro.
Visiones de crepúsculos azules, en mitad de la noche,
llovieron sobre ti círculos blancos.
Ana Muela Sopeña
A Alfonsina Storni,
en memòria dels seus darrers moments
ja que morí el 25 de octubre de 1938
El darrer moment volgueres dibuixar-lo amb garlandes,
en l'escuma de la mar, amb les ones d'un món d'infinit.
Els límits de tots els teus records entrellaçaren la teua gosadia
enmig de les algues càlides d'un oceà insomne.
Aquell dia oblidares en les teues històries un passat d'infàmia.
La vida recobrà tota la seua llum alhora que la mort renomenava
la teua nissaga en jeroglífics.
L'instint d'arena gosà servar-te amb la sal
al dellà de l'ombra del destí, enmig d'un fosc resplendor.
Els teus poemes saberen que tots els teus instants
de bell nou passarien a ser un mite i les teues pàgines trencades,
a l'entremig dels somnis combatius, s'atreviren a ser
quimeres amagades en la boira.
Quan els teus ulls es tancaren, lliscà el teu esperit
per rampes de perill.
Visions de crepuscles blaus, al bell mig de la nit,
plogueren damunt de tu cercles blancs.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
OCÉANO INSOMNE
A Alfonsina Storni,
en memoria de sus últimos momentos
ya que murió el 25 de octubre de 1938
El último momento quisiste dibujarlo con guirnaldas,
en la espuma del mar, con las olas de un mundo de infinito.
Los límites de todos tus recuerdos entrelazaron tu osadía
entre las algas cálidas de un océano insomne.
Aquel día olvidaste en tus historias un pasado de infamia.
La vida recobró toda su luz al tiempo que la muerte renombraba
tu estirpe en jeroglíficos.
El instinto de arena se atrevió a conservarte con la sal
más allá de la sombra del destino, en medio de un oscuro resplandor.
Tus poemas supieron que todos tus instantes
pasarían de nuevo a ser un mito y tus páginas rotas,
entre los sueños combativos, se atrevieron a ser
quimeras escondidas en la niebla.
Cuando tus ojos se cerraron, se deslizó tu espíritu
por rampas de peligro.
Visiones de crepúsculos azules, en mitad de la noche,
llovieron sobre ti círculos blancos.
Ana Muela Sopeña
dimarts, 25 d’octubre de 2011
RECORDAR
*
M'agrada recordar
el teu rostre somrient pels carrers
quan jo et salude.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
RECORDAR
Me gusta recordar
tu rostro sonriente por las calles
cuando yo te saludo.
Ana Muela Sopeña
M'agrada recordar
el teu rostre somrient pels carrers
quan jo et salude.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
RECORDAR
Me gusta recordar
tu rostro sonriente por las calles
cuando yo te saludo.
Ana Muela Sopeña
LES PARAULES EM PORTEN PER ABISMES
*
Les paraules em porten per abismes
on habiten les síl·labes dormides
i que dansen amb els ocells del temps.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LAS PALABRAS ME LLEVAN POR ABISMOS
Las palabras me llevan por abismos
donde habitan las sílabas dormidas
que danzan con los pájaros del tiempo.
Ana Muela Sopeña
Les paraules em porten per abismes
on habiten les síl·labes dormides
i que dansen amb els ocells del temps.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LAS PALABRAS ME LLEVAN POR ABISMOS
Las palabras me llevan por abismos
donde habitan las sílabas dormidas
que danzan con los pájaros del tiempo.
Ana Muela Sopeña
LA CIUTAT ENS ACULL
*
La ciutat ens acull amb els seus dubtes
dins de la seua calitja i la seua boira.
Els carrers són els testimonis
del nostre amor somnàmbul
que es desplega cap a la llum de la bellesa,
enllà dels núvols
i de les convencions de la gent.
En la respiració dels passants
habiten els nostres batecs que prenen
la seua energia del cor del món,
sense disfresses.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA CIUDAD NOS ACOGE
La ciudad nos acoge con sus dudas
dentro de su calima y de su niebla.
Las calles son testigos
de nuestro amor sonámbulo
que se abre hacia la luz de la belleza,
más allá de las nubes
y de las convenciones de la gente.
En la respiración de los transeúntes
viven nuestros latidos que toman su energía
del corazón del mundo, sin disfraces.
Ana Muela Sopeña
La ciutat ens acull amb els seus dubtes
dins de la seua calitja i la seua boira.
Els carrers són els testimonis
del nostre amor somnàmbul
que es desplega cap a la llum de la bellesa,
enllà dels núvols
i de les convencions de la gent.
En la respiració dels passants
habiten els nostres batecs que prenen
la seua energia del cor del món,
sense disfresses.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA CIUDAD NOS ACOGE
La ciudad nos acoge con sus dudas
dentro de su calima y de su niebla.
Las calles son testigos
de nuestro amor sonámbulo
que se abre hacia la luz de la belleza,
más allá de las nubes
y de las convenciones de la gente.
En la respiración de los transeúntes
viven nuestros latidos que toman su energía
del corazón del mundo, sin disfraces.
Ana Muela Sopeña
ENMIG DE LES OMBRES
*
Enmig de les ombres
és la mirada de llum.
Estupor i nit.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ENTRE LAS SOMBRAS
Entre las sombras
la mirada de luz.
Sorpresa y noche.
Ana Muela Sopeña
Enmig de les ombres
és la mirada de llum.
Estupor i nit.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ENTRE LAS SOMBRAS
Entre las sombras
la mirada de luz.
Sorpresa y noche.
Ana Muela Sopeña
HABITAR EN AQUEIX PENSAMENT
*
..... Caminar sobre el fil de la navalla, respirar a fons i sentir que la vida val la pena. Mirar l'horitzó, imaginar que penses en mi. Habitar en aqueix pensament...
..... Caminar sobre el fil de la navalla, respirar a fons i sentir que la vida val la pena. Mirar l'horitzó, imaginar que penses en mi. Habitar en aqueix pensament...
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
HABITAR EN ESE PENSAMIENTO
.....Caminar sobre el filo de la navaja, respirar profundamente y sentir que la vida merece la pena. Mirar el horizonte, imaginar que tú piensas en mí. Habitar en ese pensamiento...
Ana Muela Sopeña
dijous, 20 d’octubre de 2011
DESPRÉS DEL COLP DE FUET DE LA PLUJA
*
Després del colp de fuet de la lluvia
només resta la fuita o el desig.
I, acabada la ràfega amorosa,
la aliança en el silenci.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
DESPUÉS DEL LATIGAZO DE LA LLUVIA
Después del latigazo de la lluvia
sólo queda la huída o el deseo.
Y tras la ráfaga amorosa
la alianza en el silencio.
Ana Muela Sopeña
Després del colp de fuet de la lluvia
només resta la fuita o el desig.
I, acabada la ràfega amorosa,
la aliança en el silenci.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
DESPUÉS DEL LATIGAZO DE LA LLUVIA
Después del latigazo de la lluvia
sólo queda la huída o el deseo.
Y tras la ráfaga amorosa
la alianza en el silencio.
Ana Muela Sopeña
EM REBEL·LE
*
Les teues paraules reixiren
a empal·lidir la meua nit,
a entristir els meus somnis amb ferides.
Ara la nostalgia
m'inunda i em rebel·le.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ME REBELO
Tus palabras lograron
ensombrecer mi noche,
entristecer mis sueños con heridas.
Ahora la nostalgia
me inunda y me rebelo.
Ana Muela Sopeña
Les teues paraules reixiren
a empal·lidir la meua nit,
a entristir els meus somnis amb ferides.
Ara la nostalgia
m'inunda i em rebel·le.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ME REBELO
Tus palabras lograron
ensombrecer mi noche,
entristecer mis sueños con heridas.
Ahora la nostalgia
me inunda y me rebelo.
Ana Muela Sopeña
dimecres, 19 d’octubre de 2011
ATRAPADA LA LLUM
*
Atrapada la llum en els espills
prosseguisc per la ruta
en l'enigma suau del teu nom.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ATRAPADA LA LUZ
Atrapada la luz en los espejos
prosigo por la ruta
en el enigma suave de tu nombre.
Ana Muela Sopeña
Atrapada la llum en els espills
prosseguisc per la ruta
en l'enigma suau del teu nom.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ATRAPADA LA LUZ
Atrapada la luz en los espejos
prosigo por la ruta
en el enigma suave de tu nombre.
Ana Muela Sopeña
dimarts, 18 d’octubre de 2011
ABSÈNCIES
*
Al lloc de les absències he vingut
per a dir-te entre xiu-xius
el meu enyor de tu.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
AUSENCIAS
He venido al lugar de las ausencias
para decirte entre susurros que te extraño.
Ana Muela Sopeña
Al lloc de les absències he vingut
per a dir-te entre xiu-xius
el meu enyor de tu.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
AUSENCIAS
He venido al lugar de las ausencias
para decirte entre susurros que te extraño.
Ana Muela Sopeña
dilluns, 17 d’octubre de 2011
ELS TEUS ULLS SÓN GALÁXIES
*
La teua pell és territori dels meus llavis,
dels meus ocells i dels meus somnis.
Els teus ulls són galàxies
en expansió de mons per als meus alts vols.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
TUS OJOS SON GALAXIAS
Tu piel es territorio de mis labios
y mis pájaros libres y mis sueños.
Tus ojos son galaxias
en expansión de mundos para mis altos vuelos.
Ana Muela Sopeña
La teua pell és territori dels meus llavis,
dels meus ocells i dels meus somnis.
Els teus ulls són galàxies
en expansió de mons per als meus alts vols.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
TUS OJOS SON GALAXIAS
Tu piel es territorio de mis labios
y mis pájaros libres y mis sueños.
Tus ojos son galaxias
en expansión de mundos para mis altos vuelos.
Ana Muela Sopeña
EN ELS TEUS BESOS M'ADORM
*
En els teus besos m'adorm
i abaste la llum blanca
de la teua pell,
per a somiar desperta
amb els teus ulls nocturns d'oceà.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN TUS BESOS ME DUERMO
En tus besos me duermo
y alcanzo la luz blanca de tu piel,
para soñar despierta
con tus ojos nocturnos del océano.
Ana Muela Sopeña
En els teus besos m'adorm
i abaste la llum blanca
de la teua pell,
per a somiar desperta
amb els teus ulls nocturns d'oceà.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN TUS BESOS ME DUERMO
En tus besos me duermo
y alcanzo la luz blanca de tu piel,
para soñar despierta
con tus ojos nocturnos del océano.
Ana Muela Sopeña
TANT DE BO LA ROSA
*
Tant de bo la rosa
em duguera per senderes impossibles,
per a somiar amb tu en paradisos.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
QUISIERA QUE LA ROSA
Quisiera que la rosa
me llevara por sendas imposibles,
para soñar contigo en paraísos.
Ana Muela Sopeña
Tant de bo la rosa
em duguera per senderes impossibles,
per a somiar amb tu en paradisos.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
QUISIERA QUE LA ROSA
Quisiera que la rosa
me llevara por sendas imposibles,
para soñar contigo en paraísos.
Ana Muela Sopeña
M'AGRADARIA SER
*
M'agradaria ser aqueixa dona
que dormira al teu somni abraçada.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ME GUSTARÍA SER
Me gustaría ser esa mujer
que durmiera abrazada a tu sueño.
Ana Muela Sopeña
M'agradaria ser aqueixa dona
que dormira al teu somni abraçada.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ME GUSTARÍA SER
Me gustaría ser esa mujer
que durmiera abrazada a tu sueño.
Ana Muela Sopeña
dissabte, 15 d’octubre de 2011
CONTRA LES CORDES
*
L'ombra de l'ebrietat
de la boniquesa
és aqueixa
soledat espaventable
que ens posa contra les cordes.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
CONTRA LAS CUERDAS
La sombra
de la embriaguez de la belleza
es esa soledad aterradora
que nos pone
contra las cuerdas.
Ana Muela Sopeña
L'ombra de l'ebrietat
de la boniquesa
és aqueixa
soledat espaventable
que ens posa contra les cordes.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
CONTRA LAS CUERDAS
La sombra
de la embriaguez de la belleza
es esa soledad aterradora
que nos pone
contra las cuerdas.
Ana Muela Sopeña
dijous, 13 d’octubre de 2011
SOTA GOTES DE PLUJA
*
L'ocellet dels meus somnis em contempla
mentre jo et recorde en les visions
sota gotes de pluja en el silenci.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
BAJO GOTAS DE LLUVIA
Un pájaro de sueños me contempla
mientras yo te recuerdo en las visiones
bajo gotas de lluvia en el silencio.
Ana Muela Sopeña
L'ocellet dels meus somnis em contempla
mentre jo et recorde en les visions
sota gotes de pluja en el silenci.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
BAJO GOTAS DE LLUVIA
Un pájaro de sueños me contempla
mientras yo te recuerdo en las visiones
bajo gotas de lluvia en el silencio.
Ana Muela Sopeña
diumenge, 9 d’octubre de 2011
LA PAPALLONA
*
La papallona al seu jardí de roses.
Crepuscle en el llampec.
Lluna creixent al bell mig de la boira.
Pluja a la meua pell. La teua veu
d'aigua em recorda uns altres móns.
Oblit i mort. T'estime sempre
que la nit era freda.
Anunciació.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA MARIPOSA
La mariposa en su jardín de rosas.
Crepúsculo en relámpago.
Luna creciente en medio de la niebla.
Lluvia en mi piel. Tu voz de agua
me recuerda otros mundos. Olvido y muerte.
Te amo siempre cuando la noche es fría.
Revelación.
Ana Muela Sopeña
La papallona al seu jardí de roses.
Crepuscle en el llampec.
Lluna creixent al bell mig de la boira.
Pluja a la meua pell. La teua veu
d'aigua em recorda uns altres móns.
Oblit i mort. T'estime sempre
que la nit era freda.
Anunciació.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA MARIPOSA
La mariposa en su jardín de rosas.
Crepúsculo en relámpago.
Luna creciente en medio de la niebla.
Lluvia en mi piel. Tu voz de agua
me recuerda otros mundos. Olvido y muerte.
Te amo siempre cuando la noche es fría.
Revelación.
Ana Muela Sopeña
dissabte, 8 d’octubre de 2011
COM UN ARBRE NU
*
En la distància sent que ets ben a prop
en les memòries infinites,
amb imatges suaus
que dormen en rellotges de la tardor.
Cau la fulla a espai
damunt de la incertesa de la ferida.
A través dels meus àngels de foc
et busque als badalls de la infantesa,
mentre et mostres vencedor
en el silenci estrany de la nit
com un arbre nu,
sense arrels.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
COMO UN ÁRBOL DESNUDO
En la distancia siento que estás cerca
en las memorias infinitas,
con imágenes suaves
que duermen en relojes del otoño.
Caen las hojas despacio
sobre la incertidumbre de la herida.
A través de los ángeles de fuego
te busco en los resquicios de la infancia,
mientras tú te presentas vencedor
en el silencio extraño de la noche
como un árbol desnudo,
sin raíces.
Ana Muela Sopeña
En la distància sent que ets ben a prop
en les memòries infinites,
amb imatges suaus
que dormen en rellotges de la tardor.
Cau la fulla a espai
damunt de la incertesa de la ferida.
A través dels meus àngels de foc
et busque als badalls de la infantesa,
mentre et mostres vencedor
en el silenci estrany de la nit
com un arbre nu,
sense arrels.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
COMO UN ÁRBOL DESNUDO
En la distancia siento que estás cerca
en las memorias infinitas,
con imágenes suaves
que duermen en relojes del otoño.
Caen las hojas despacio
sobre la incertidumbre de la herida.
A través de los ángeles de fuego
te busco en los resquicios de la infancia,
mientras tú te presentas vencedor
en el silencio extraño de la noche
como un árbol desnudo,
sin raíces.
Ana Muela Sopeña
dijous, 6 d’octubre de 2011
A L'ESTANY DE FOC
*
Heus,
una
paraula
tan
sols
a
l'estany
de
foc.
Inspiració.
A L'ESTANY DE FOC
Heus, una paraula
tan sols a l'estany de foc.
Inspiració.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LAGO DE FUEGO
Una
palabra
en
el
lago
de
fuego.
Inspiración.
LAGO DE FUEGO
Una palabra
en el lago de fuego.
Inspiración.
Ana Muela Sopeña
Heus,
una
paraula
tan
sols
a
l'estany
de
foc.
Inspiració.
A L'ESTANY DE FOC
Heus, una paraula
tan sols a l'estany de foc.
Inspiració.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LAGO DE FUEGO
Una
palabra
en
el
lago
de
fuego.
Inspiración.
LAGO DE FUEGO
Una palabra
en el lago de fuego.
Inspiración.
Ana Muela Sopeña
dimecres, 5 d’octubre de 2011
PÈTALS
*
En la nostra dimensió de l'experiència
el foc ens converteix en una altra llum
oberta a l'entramat de l'amor.
Com càlida ofrena
es veuen les cicatrius de la teua ferida.
En l'arrel de terra
l'obriment de l'arbre cap al cel
ens permet sentir als nostres llavis
pètals del món adormit.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
PÉTALOS
En nuestra dimensión de la experiencia
el fuego nos convierte en otra luz
abierta al entramado del amor.
Como cálida ofrenda
se ven las cicatrices de tu herida.
En la raíz de tierra
la apertura de un árbol hacia el cielo
nos permite sentir en nuestros labios
los pétalos del mundo adormecido.
Ana Muela Sopeña
En la nostra dimensió de l'experiència
el foc ens converteix en una altra llum
oberta a l'entramat de l'amor.
Com càlida ofrena
es veuen les cicatrius de la teua ferida.
En l'arrel de terra
l'obriment de l'arbre cap al cel
ens permet sentir als nostres llavis
pètals del món adormit.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
PÉTALOS
En nuestra dimensión de la experiencia
el fuego nos convierte en otra luz
abierta al entramado del amor.
Como cálida ofrenda
se ven las cicatrices de tu herida.
En la raíz de tierra
la apertura de un árbol hacia el cielo
nos permite sentir en nuestros labios
los pétalos del mundo adormecido.
Ana Muela Sopeña
MELANGIA
*
Melangia
en la pell d'espill.
Somnis d'aigua.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
MELANCOLÍA
Melancolía
en la piel del espejo.
Sueños de agua.
Ana Muela Sopeña
Melangia
en la pell d'espill.
Somnis d'aigua.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
MELANCOLÍA
Melancolía
en la piel del espejo.
Sueños de agua.
Ana Muela Sopeña
OMBRA DELS TEUS SOMNIS
*
L'ombra dels teus somnis
desmesurada cavalca
enmig dels túnels obscurs.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SOMBRA DE TUS SUEÑOS
La sombra de tus sueños
cabalga desmedida
en medio de los túneles oscuros.
Ana Muela Sopeña
L'ombra dels teus somnis
desmesurada cavalca
enmig dels túnels obscurs.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SOMBRA DE TUS SUEÑOS
La sombra de tus sueños
cabalga desmedida
en medio de los túneles oscuros.
Ana Muela Sopeña
dissabte, 1 d’octubre de 2011
BUIT DE LA GRAN OMBRA
*
A María García Romero
Als teus ulls habita la nostàlgia del foc
la pedra de la llum en el seu refugi
la dansa dels líquens
el centre de memòria de les aigües.
Un dimoni et vol per a ell,
per navegar erràtica, sense rumb.
Però mai no oblides:
és el teu cos buit de la gran ombra,
on viuen els àngels d'herba.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
OQUEDAD DE LA GRAN SOMBRA
A María García Romero
En tus ojos habita la nostalgia del fuego
la piedra de la luz en su refugio
la danza de los líquenes
el centro de memoria de las aguas.
Un demonio te quiere para sí,
por navegar errática, sin rumbo.
Pero no olvides nunca:
tu cuerpo es la oquedad de la gran sombra,
donde viven los ángeles de hierba.
Ana Muela Sopeña
A María García Romero
Als teus ulls habita la nostàlgia del foc
la pedra de la llum en el seu refugi
la dansa dels líquens
el centre de memòria de les aigües.
Un dimoni et vol per a ell,
per navegar erràtica, sense rumb.
Però mai no oblides:
és el teu cos buit de la gran ombra,
on viuen els àngels d'herba.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
OQUEDAD DE LA GRAN SOMBRA
A María García Romero
En tus ojos habita la nostalgia del fuego
la piedra de la luz en su refugio
la danza de los líquenes
el centro de memoria de las aguas.
Un demonio te quiere para sí,
por navegar errática, sin rumbo.
Pero no olvides nunca:
tu cuerpo es la oquedad de la gran sombra,
donde viven los ángeles de hierba.
Ana Muela Sopeña
COMO OCELL BLANC
*
L'ombra del teu món et delata
com ocell blanc en la tempesta.
Un somni ens envaeix en el llampecs.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
PÁJARO BLANCO
La sombra de tu mundo te delata
como pájaro blanco en la tormenta.
Un sueño nos invade en el relámpago.
Ana Muela Sopeña
L'ombra del teu món et delata
com ocell blanc en la tempesta.
Un somni ens envaeix en el llampecs.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
PÁJARO BLANCO
La sombra de tu mundo te delata
como pájaro blanco en la tormenta.
Un sueño nos invade en el relámpago.
Ana Muela Sopeña
AL TEU SAC D'ARRÒS
*
Al teu sac d'arròs no resta res,
només les paraules de marasme.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN TU SACO DE ARROZ
En tu saco de arroz no queda nada,
tan sólo las palabras de marasmo.
Ana Muela Sopeña
Al teu sac d'arròs no resta res,
només les paraules de marasme.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN TU SACO DE ARROZ
En tu saco de arroz no queda nada,
tan sólo las palabras de marasmo.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
