BUIT DE LA GRAN OMBRA

*
A María García Romero

Als teus ulls habita la nostàlgia del foc
la pedra de la llum en el seu refugi
la dansa dels líquens
el centre de memòria de les aigües.

Un dimoni et vol per a ell,
per navegar erràtica, sense rumb.

Però mai no oblides:
és el teu cos buit de la gran ombra,
on viuen els àngels d'herba.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

OQUEDAD DE LA GRAN SOMBRA

A María García Romero

En tus ojos habita la nostalgia del fuego
la piedra de la luz en su refugio
la danza de los líquenes
el centro de memoria de las aguas.

Un demonio te quiere para sí,
por navegar errática, sin rumbo.

Pero no olvides nunca:
tu cuerpo es la oquedad de la gran sombra,
donde viven los ángeles de hierba.


Ana Muela Sopeña