*
En la distància sent que ets ben a prop
en les memòries infinites,
amb imatges suaus
que dormen en rellotges de la tardor.
Cau la fulla a espai
damunt de la incertesa de la ferida.
A través dels meus àngels de foc
et busque als badalls de la infantesa,
mentre et mostres vencedor
en el silenci estrany de la nit
com un arbre nu,
sense arrels.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
COMO UN ÁRBOL DESNUDO
En la distancia siento que estás cerca
en las memorias infinitas,
con imágenes suaves
que duermen en relojes del otoño.
Caen las hojas despacio
sobre la incertidumbre de la herida.
A través de los ángeles de fuego
te busco en los resquicios de la infancia,
mientras tú te presentas vencedor
en el silencio extraño de la noche
como un árbol desnudo,
sin raíces.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Gracias, Pere, por haber traducido a tu bella lengua este poema.
ResponEliminaUn abrazo fuerte
Ana
Gràcies a tu per la teua estima i respecte cap a les meues coses. Els meus treballs i jo t'ho agraïm de cor.
ResponEliminaPere:
ResponEliminaÉs sempre un plaure interactuar amb tu. És meravellosa aquesta relació que no es pot definir perquè no té nom.
Anna