dimecres, 30 de novembre de 2011
L'ASTÚCIA ÉS COM UN SOMNI QUE MOSSEGA
*
En la boira l'astúcia com un somni
que mossega amb violència
el silenci nocturn.
Es divideixen les rutes:
una porta a l'indret dels oblits,
una altra transporta al cim de la ferida
i la tercera ruta, només incertitud...
En la pluja hi ha crueltat dins de l'aigua
que irromp per l'esquena amb màscares de ferro
i un arsenal de verbs ja caducs.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA ASTUCIA ES COMO UN SUEÑO QUE MUERDE
En la niebla la astucia es como un sueño
que muerde con violencia
al silencio nocturno.
Se bifurcan las rutas:
una lleva al lugar de los olvidos,
hay otra que transporta al culmen de la herida
y la tercera ruta es sólo incertidumbre...
En la lluvia hay crueldad dentro del agua
que ataca por la espalda con máscaras de hierro
y un arsenal de verbos ya caducos.
Ana Muela Sopeña
En la boira l'astúcia com un somni
que mossega amb violència
el silenci nocturn.
Es divideixen les rutes:
una porta a l'indret dels oblits,
una altra transporta al cim de la ferida
i la tercera ruta, només incertitud...
En la pluja hi ha crueltat dins de l'aigua
que irromp per l'esquena amb màscares de ferro
i un arsenal de verbs ja caducs.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA ASTUCIA ES COMO UN SUEÑO QUE MUERDE
En la niebla la astucia es como un sueño
que muerde con violencia
al silencio nocturno.
Se bifurcan las rutas:
una lleva al lugar de los olvidos,
hay otra que transporta al culmen de la herida
y la tercera ruta es sólo incertidumbre...
En la lluvia hay crueldad dentro del agua
que ataca por la espalda con máscaras de hierro
y un arsenal de verbos ya caducos.
Ana Muela Sopeña
dimarts, 29 de novembre de 2011
VIES AMOROSES
*
EXTINCIÓ
El trencament que tant ens inquieta,
la rutina que tot ho fa gris
o la mort que tot ho transforma en pols.
IMMORTALITAT
Viure en l'Aleph, ja sense el temps,
compartir creació en Paradisos,
trascendir la separativitat,
la unió espiritual, al dellà de la mort.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
VÍAS AMOROSAS
EXTINCIÓN
La ruptura que tanto nos inquieta,
la rutina que todo lo hace gris
o la muerte que lo transforma todo en polvo.
INMORTALIDAD
Vivir en el Aleph, ya sin el tiempo,
compartir creación en Paraísos,
trascender la separatidad,
la unión espiritual, más allá de la muerte.
Ana Muela Sopeña
EXTINCIÓ
El trencament que tant ens inquieta,
la rutina que tot ho fa gris
o la mort que tot ho transforma en pols.
IMMORTALITAT
Viure en l'Aleph, ja sense el temps,
compartir creació en Paradisos,
trascendir la separativitat,
la unió espiritual, al dellà de la mort.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
VÍAS AMOROSAS
EXTINCIÓN
La ruptura que tanto nos inquieta,
la rutina que todo lo hace gris
o la muerte que lo transforma todo en polvo.
INMORTALIDAD
Vivir en el Aleph, ya sin el tiempo,
compartir creación en Paraísos,
trascender la separatidad,
la unión espiritual, más allá de la muerte.
Ana Muela Sopeña
D'ARENA
*
Hi ha una paraula
en el rellotge d'arena.
Totstemps a destemps.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
DE ARENA
Una palabra
en el reloj de arena.
Siempre a destiempo.
Ana Muela Sopeña
Hi ha una paraula
en el rellotge d'arena.
Totstemps a destemps.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
DE ARENA
Una palabra
en el reloj de arena.
Siempre a destiempo.
Ana Muela Sopeña
dilluns, 28 de novembre de 2011
MUTACIÓ
*
Res no és etern,
La vida és mutació.
La sorra també.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
MUTACIÓN
Nada es eterno,
la vida es mutación.
También la arena.
Ana Muela Sopeña
Res no és etern,
La vida és mutació.
La sorra també.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
MUTACIÓN
Nada es eterno,
la vida es mutación.
También la arena.
Ana Muela Sopeña
dissabte, 26 de novembre de 2011
CÓRRER
*
Córrer, córrer, córrer
on la solitud no siga tan freda...
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
CORRER
Correr, correr, correr
donde la soledad no sea tan fría...
Ana Muela Sopeña
Córrer, córrer, córrer
on la solitud no siga tan freda...
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
CORRER
Correr, correr, correr
donde la soledad no sea tan fría...
Ana Muela Sopeña
dijous, 24 de novembre de 2011
LA POESIA
*
La poesia desperta de la letargia
i ens permeteix habitar enmig dels seus versos.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA POESÍA
La poesía despierta del letargo
y nos permite habitar entre sus versos.
Ana Muela Sopeña
La poesia desperta de la letargia
i ens permeteix habitar enmig dels seus versos.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA POESÍA
La poesía despierta del letargo
y nos permite habitar entre sus versos.
Ana Muela Sopeña
dimecres, 23 de novembre de 2011
DE VEGADES L'ATZAR
*
De vegades l'atzar tan sols és sorra
que primer ens estima com a rosa
i de seguida, una estàtua amb espills
que ballen amb les tombes del passat.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
A VECES EL AZAR
A veces el azar es sólo arena
que primero nos ama como rosa
y luego es una estatua con espejos
que bailan con las tumbas del pasado.
Ana Muela Sopeña
De vegades l'atzar tan sols és sorra
que primer ens estima com a rosa
i de seguida, una estàtua amb espills
que ballen amb les tombes del passat.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
A VECES EL AZAR
A veces el azar es sólo arena
que primero nos ama como rosa
y luego es una estatua con espejos
que bailan con las tumbas del pasado.
Ana Muela Sopeña
TOT EN LA CASA
*
Tot en la casa
és inundat de l'aigua
de la tristesa.
La nostàlgia al sostre
i la ràbia a les parets.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
TODO EN LA CASA
Todo en la casa
inundado del agua
de la tristeza.
La nostalgia en el techo,
la rabia en las paredes.
Ana Muela Sopeña
Tot en la casa
és inundat de l'aigua
de la tristesa.
La nostàlgia al sostre
i la ràbia a les parets.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
TODO EN LA CASA
Todo en la casa
inundado del agua
de la tristeza.
La nostalgia en el techo,
la rabia en las paredes.
Ana Muela Sopeña
DES DE NEPTÚ
*
Un senyal de brisa
des del planeta Neptú.
Com un secret suau.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
DESDE NEPTUNO
Desde Neptuno
una señal de brisa.
Secreto suave.
Ana Muela Sopeña
Un senyal de brisa
des del planeta Neptú.
Com un secret suau.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
DESDE NEPTUNO
Desde Neptuno
una señal de brisa.
Secreto suave.
Ana Muela Sopeña
AL BELL MIG DE L'HERBA
*
Al bell mig de l'herba
els meus cabells amerats.
Aquell resplendor.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ENTRE LA HIERBA
Entre la hierba
mi cabello mojado.
Un resplandor.
Ana Muela Sopeña
Al bell mig de l'herba
els meus cabells amerats.
Aquell resplendor.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ENTRE LA HIERBA
Entre la hierba
mi cabello mojado.
Un resplandor.
Ana Muela Sopeña
TEULATS
*
Veig teulats des d'un àtic d'ensomni
i promeses lúcides
que habiten en els sons de la pluja.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
TEJADOS
Veo tejados desde un ático de ensueño
y las promesas lúcidas
que habitan en sonidos de la lluvia.
Ana Muela Sopeña
Veig teulats des d'un àtic d'ensomni
i promeses lúcides
que habiten en els sons de la pluja.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
TEJADOS
Veo tejados desde un ático de ensueño
y las promesas lúcidas
que habitan en sonidos de la lluvia.
Ana Muela Sopeña
TRENS
*
A Pere Bessó, aliado en la palabra
Els buits i fissures del passat es dilueïxen en trens de paraules
que duen, des de la infantesa, joguets i metàfores.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
TRENES
A Pere Bessó, aliado en la palabra
Los huecos y fisuras del pasado se diluyen en trenes de palabras
que traen, desde la infancia, juguetes y metáforas.
Ana Muela Sopeña
A Pere Bessó, aliado en la palabra
Els buits i fissures del passat es dilueïxen en trens de paraules
que duen, des de la infantesa, joguets i metàfores.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
TRENES
A Pere Bessó, aliado en la palabra
Los huecos y fisuras del pasado se diluyen en trenes de palabras
que traen, desde la infancia, juguetes y metáforas.
Ana Muela Sopeña
LA PARAULA PRECISA
*
Adins
de
l'ensomni
és
la
paraula
precisa:
infanta
el
poema.
*****
LA PARAULA PRECISA
Adins de l'ensomni
és la paraula precisa:
infanta el poema.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA PALABRA PRECISA
En
el
ensueño,
la
palabra
precisa.
Nace
el
poema.
*****
LA PALABRA PRECISA
En el ensueño,
la palabra precisa.
Nace el poema.
Ana Muela Sopeña
Adins
de
l'ensomni
és
la
paraula
precisa:
infanta
el
poema.
*****
LA PARAULA PRECISA
Adins de l'ensomni
és la paraula precisa:
infanta el poema.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA PALABRA PRECISA
En
el
ensueño,
la
palabra
precisa.
Nace
el
poema.
*****
LA PALABRA PRECISA
En el ensueño,
la palabra precisa.
Nace el poema.
Ana Muela Sopeña
QUIETUD DE L'AIGUA
*
Quietud de l'aigua,
suren els nenúfars blancs.
El teu pensament.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
QUIETUD DEL AGUA
Quietud del agua,
los nenúfares blancos.
Tu pensamiento.
Ana Muela Sopeña
Quietud de l'aigua,
suren els nenúfars blancs.
El teu pensament.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
QUIETUD DEL AGUA
Quietud del agua,
los nenúfares blancos.
Tu pensamiento.
Ana Muela Sopeña
EL BATEGAR DE LA POR
*
Habita en el silenci
el bategament de la por
on despullat un home creu
que s'aixopluga
en la llum de la nafra.
En la nit closa
l'ombra en arxipèlags s'oculta.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EL PÁLPITO DEL MIEDO
En el silencio habita el pálpito del miedo
donde un hombre desnudo cree ampararse
en la luz de la herida.
En la noche cerrada
la sombra en archipiélagos se oculta.
Ana Muela Sopeña
Habita en el silenci
el bategament de la por
on despullat un home creu
que s'aixopluga
en la llum de la nafra.
En la nit closa
l'ombra en arxipèlags s'oculta.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EL PÁLPITO DEL MIEDO
En el silencio habita el pálpito del miedo
donde un hombre desnudo cree ampararse
en la luz de la herida.
En la noche cerrada
la sombra en archipiélagos se oculta.
Ana Muela Sopeña
NOVEMBRE EN LA NOSTÀLGIA
*
Sota la pluja
novembre en la nostàlgia.
Records de bades.
A les mans els oblits
d'experiències esparses.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
NOVIEMBRE EN LA NOSTALGIA
Bajo la lluvia
noviembre en la nostalgia.
Recuerdos vanos.
En las manos olvidos
de experiencias dispersas.
Ana Muela Sopeña
Sota la pluja
novembre en la nostàlgia.
Records de bades.
A les mans els oblits
d'experiències esparses.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
NOVIEMBRE EN LA NOSTALGIA
Bajo la lluvia
noviembre en la nostalgia.
Recuerdos vanos.
En las manos olvidos
de experiencias dispersas.
Ana Muela Sopeña
NOMÈS UNA RÀFEGA
*
Dóna'm la mà al bell mig de la pluja.
La tempesta només será una ràfega
de móns impossibles en el somni.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SÓLO UNA RÁFAGA
Dame la mano en medio de la lluvia.
La tormenta será sólo una ráfaga
de mundos imposibles en el sueño.
Ana Muela Sopeña
Dóna'm la mà al bell mig de la pluja.
La tempesta només será una ràfega
de móns impossibles en el somni.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SÓLO UNA RÁFAGA
Dame la mano en medio de la lluvia.
La tormenta será sólo una ráfaga
de mundos imposibles en el sueño.
Ana Muela Sopeña
EN LA SOLEDAT I EN LA DESÍDIA
*
Àngels de foc
jauen abandonats damunt de pedres,
en la soledat i en la desídia.
Ara
escric amb paraules
els
versos
de
la
nafra
i endevine en els cercles del temps
les ocultes galàxies.
Dorm als límits del món
i guaite de la teua llum una carícia.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN LA SOLEDAD Y EN LA DESIDIA
Los ángeles de fuego
yacen abandonados sobre piedras,
en la soledad y en la desidia.
Ahora,
escribo con palabras
los
versos
de
la
herida
y adivino en los círculos del tiempo
las galaxias ocultas.
Duermo sobre los límites del mundo
y espero de tu luz una caricia.
Ana Muela Sopeña
Àngels de foc
jauen abandonats damunt de pedres,
en la soledat i en la desídia.
Ara
escric amb paraules
els
versos
de
la
nafra
i endevine en els cercles del temps
les ocultes galàxies.
Dorm als límits del món
i guaite de la teua llum una carícia.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN LA SOLEDAD Y EN LA DESIDIA
Los ángeles de fuego
yacen abandonados sobre piedras,
en la soledad y en la desidia.
Ahora,
escribo con palabras
los
versos
de
la
herida
y adivino en los círculos del tiempo
las galaxias ocultas.
Duermo sobre los límites del mundo
y espero de tu luz una caricia.
Ana Muela Sopeña
ORFANDAT DE TERRA
*
En l'orfandat de terra
em balancege en l'arena dels astres
mentre el vent blau
fon el conjur en les meues ninetes.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ORFANDAD DE TIERRA
En la orfandad de tierra
me columpio en la arena de los astros
mientras el viento azul
derrite en mis pupilas el conjuro.
Ana Muela Sopeña
En l'orfandat de terra
em balancege en l'arena dels astres
mentre el vent blau
fon el conjur en les meues ninetes.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ORFANDAD DE TIERRA
En la orfandad de tierra
me columpio en la arena de los astros
mientras el viento azul
derrite en mis pupilas el conjuro.
Ana Muela Sopeña
EL SOMNI DEL TEU BOSC
*
A Mary Zurbano, actriu i poeta que viu la vida des de la llum i el somni creador
Les roques de l'abrupte
llisquen el seu misteri
per la natura de la sang.
Un torb et persegueix,
però fuges remant
en la teua bassa segura,
en la tempesta,
el
somni
del
teu
bosc
et lliura la paraula
en la sorpresa de la infància.
Camins bifurcats amb apòzemes antigues,
sortilegis de temps
sense història i llàgrimes d'arena...
Una nena al seu núvol
acull amb la seua dansa els espills
al recer de la nit.
L'heura cobreix tot l'edifici
fins que els llampecs furtius
dissolen els conjurs
i et lliuren de nou el teu nom d'obsidiana.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EL SUEÑO DE TU BOSQUE
A Mary Zurbano, actriz y poeta que vive la vida desde la luz y el sueño creador
Las rocas de lo abrupto
deslizan su misterio
por la naturaleza de la sangre.
Una ventisca te persigue,
pero huyes remando
en tu balsa segura, en la tormenta,
y
el
sueño
de
tu
bosque
te entrega la palabra
en el asombro de la infancia.
Caminos bifurcados con pócimas antiguas,
sortilegios de tiempos sin historia
y lágrimas de arena...
Una niña en su nube
acoge con su danza los espejos
en el regazo de la noche.
La hiedra cubre todo el edificio
hasta que los relámpagos furtivos
diluyen los conjuros
y te entregan de nuevo tu nombre de obsidiana.
Ana Muela Sopeña
A Mary Zurbano, actriu i poeta que viu la vida des de la llum i el somni creador
Les roques de l'abrupte
llisquen el seu misteri
per la natura de la sang.
Un torb et persegueix,
però fuges remant
en la teua bassa segura,
en la tempesta,
el
somni
del
teu
bosc
et lliura la paraula
en la sorpresa de la infància.
Camins bifurcats amb apòzemes antigues,
sortilegis de temps
sense història i llàgrimes d'arena...
Una nena al seu núvol
acull amb la seua dansa els espills
al recer de la nit.
L'heura cobreix tot l'edifici
fins que els llampecs furtius
dissolen els conjurs
i et lliuren de nou el teu nom d'obsidiana.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EL SUEÑO DE TU BOSQUE
A Mary Zurbano, actriz y poeta que vive la vida desde la luz y el sueño creador
Las rocas de lo abrupto
deslizan su misterio
por la naturaleza de la sangre.
Una ventisca te persigue,
pero huyes remando
en tu balsa segura, en la tormenta,
y
el
sueño
de
tu
bosque
te entrega la palabra
en el asombro de la infancia.
Caminos bifurcados con pócimas antiguas,
sortilegios de tiempos sin historia
y lágrimas de arena...
Una niña en su nube
acoge con su danza los espejos
en el regazo de la noche.
La hiedra cubre todo el edificio
hasta que los relámpagos furtivos
diluyen los conjuros
y te entregan de nuevo tu nombre de obsidiana.
Ana Muela Sopeña
LA LLUM ÉS TERRITORI
*
La llum és territori del misteri
que s'uneix a la terra
per a ressuscitar amb la paraula.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA LUZ ES TERRITORIO
La luz es territorio del misterio
que se une a la tierra
para resucitar con la palabra.
Ana Muela Sopeña
La llum és territori del misteri
que s'uneix a la terra
per a ressuscitar amb la paraula.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA LUZ ES TERRITORIO
La luz es territorio del misterio
que se une a la tierra
para resucitar con la palabra.
Ana Muela Sopeña
PLOR DE PEDRA
*
.....La nit es presenta melangiosa amb el seu plany de pedra. Contemple entre cortinetes els carrers deturats per un temps més viu d'antany.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LLANTO DE PIEDRA
.....La noche se presenta melancólica con su llanto de piedra. Contemplo entre visillos las calles detenidas por un tiempo más vivo de otro tiempo.
Ana Muela Sopeña
.....La nit es presenta melangiosa amb el seu plany de pedra. Contemple entre cortinetes els carrers deturats per un temps més viu d'antany.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LLANTO DE PIEDRA
.....La noche se presenta melancólica con su llanto de piedra. Contemplo entre visillos las calles detenidas por un tiempo más vivo de otro tiempo.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
