EN LA SOLEDAT I EN LA DESÍDIA

*
Àngels de foc
jauen abandonats damunt de pedres,
en la soledat i en la desídia.

Ara
escric amb paraules
els
versos
de
la
nafra
i endevine en els cercles del temps
les ocultes galàxies.

Dorm als límits del món
i guaite de la teua llum una carícia.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EN LA SOLEDAD Y EN LA DESIDIA

Los ángeles de fuego
yacen abandonados sobre piedras,
en la soledad y en la desidia.

Ahora,
escribo con palabras
los
versos
de
la
herida
y adivino en los círculos del tiempo
las galaxias ocultas.

Duermo sobre los límites del mundo
y espero de tu luz una caricia.


Ana Muela Sopeña