*
En la boira l'astúcia com un somni
que mossega amb violència
el silenci nocturn.
Es divideixen les rutes:
una porta a l'indret dels oblits,
una altra transporta al cim de la ferida
i la tercera ruta, només incertitud...
En la pluja hi ha crueltat dins de l'aigua
que irromp per l'esquena amb màscares de ferro
i un arsenal de verbs ja caducs.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA ASTUCIA ES COMO UN SUEÑO QUE MUERDE
En la niebla la astucia es como un sueño
que muerde con violencia
al silencio nocturno.
Se bifurcan las rutas:
una lleva al lugar de los olvidos,
hay otra que transporta al culmen de la herida
y la tercera ruta es sólo incertidumbre...
En la lluvia hay crueldad dentro del agua
que ataca por la espalda con máscaras de hierro
y un arsenal de verbos ya caducos.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada