dissabte, 31 de desembre de 2011
DANSE ENMIG DE LA PLUJA
*
El temps es dissol
en la teua pell amada
i danse enmig de la pluja
com ocell embriac de paraules.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
DANZO ENTRE LA LLUVIA
El tiempo se disuelve
entre tu piel amada
y danzo entre la lluvia
como pájaro ebrio de palabras.
Ana Muela Sopeña
El temps es dissol
en la teua pell amada
i danse enmig de la pluja
com ocell embriac de paraules.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
DANZO ENTRE LA LLUVIA
El tiempo se disuelve
entre tu piel amada
y danzo entre la lluvia
como pájaro ebrio de palabras.
Ana Muela Sopeña
L'ÀNIMA DELS ARBRES
*
L'ànima dels arbres
marxa amb transeünts
en matins de pluja.
En nits infinites
els cràters lunars es veuen en la llunyania
com fràgils copes de les deesses.
El meu apetit insadollable
és com aigua que es baralla amb la graveta
en sospirs i enganys entre verbs.
Els nus s'enfosqueixen
i cavalquen dins dels boscos
com papiroflèxia del tèrbol.
La bellesa s'extingeix
amb els homes que escorcollen entre segles
la nuesa que més tard és tan sols mort...
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EL ALMA DE LOS ÁRBOLES
El alma de los árboles
camina con transeúntes
en mañanas de lluvia.
En noches infinitas
los cráteres lunares se ven en lejanía
como frágiles copas de las diosas.
Mi apetito insaciable
es como agua que se mezcla con gravilla
en suspiros y engaños entre verbos.
Los nudos se oscurecen
y cabalgan por bosques
como papiroflexia de lo turbio.
La belleza se apaga
con los hombres que buscan entre siglos
la desnudez que luego es sólo muerte...
Ana Muela Sopeña
L'ànima dels arbres
marxa amb transeünts
en matins de pluja.
En nits infinites
els cràters lunars es veuen en la llunyania
com fràgils copes de les deesses.
El meu apetit insadollable
és com aigua que es baralla amb la graveta
en sospirs i enganys entre verbs.
Els nus s'enfosqueixen
i cavalquen dins dels boscos
com papiroflèxia del tèrbol.
La bellesa s'extingeix
amb els homes que escorcollen entre segles
la nuesa que més tard és tan sols mort...
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EL ALMA DE LOS ÁRBOLES
El alma de los árboles
camina con transeúntes
en mañanas de lluvia.
En noches infinitas
los cráteres lunares se ven en lejanía
como frágiles copas de las diosas.
Mi apetito insaciable
es como agua que se mezcla con gravilla
en suspiros y engaños entre verbos.
Los nudos se oscurecen
y cabalgan por bosques
como papiroflexia de lo turbio.
La belleza se apaga
con los hombres que buscan entre siglos
la desnudez que luego es sólo muerte...
Ana Muela Sopeña
ELS SOMNIS EM SEDUEIXEN
*
Els somnis em sedueixen
amb ninetes secretes en la meua pell
que vola enfosquida amb udols nus.
En la meua torre d'aigua
una orquestra em meravella
mentre veig la pluja
que als llindars de la nit dansa.
Amagada escolte
un conte somorgollat en la distància
i la meua sang batega en un bocí de món
poblat per llums invisibles.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LOS SUEÑOS ME SEDUCEN
Los sueños me seducen
con pupilas secretas en mi piel
que vuela ensombrecida con aullidos desnudos.
En mi torre de agua
una orquesta me asombra
mientras veo la lluvia
que danza en los umbrales de la noche.
Escucho agazapada
un cuento sumergido en la distancia
y mi sangre palpita en un trozo de mundo
habitado por luces invisibles.
Ana Muela Sopeña
Els somnis em sedueixen
amb ninetes secretes en la meua pell
que vola enfosquida amb udols nus.
En la meua torre d'aigua
una orquestra em meravella
mentre veig la pluja
que als llindars de la nit dansa.
Amagada escolte
un conte somorgollat en la distància
i la meua sang batega en un bocí de món
poblat per llums invisibles.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LOS SUEÑOS ME SEDUCEN
Los sueños me seducen
con pupilas secretas en mi piel
que vuela ensombrecida con aullidos desnudos.
En mi torre de agua
una orquesta me asombra
mientras veo la lluvia
que danza en los umbrales de la noche.
Escucho agazapada
un cuento sumergido en la distancia
y mi sangre palpita en un trozo de mundo
habitado por luces invisibles.
Ana Muela Sopeña
EL TEU SOMRIURE
*
El teu somrís em du per abismes
d'amor i bellesa.
No oblide, però, les teues paraules en la nit
enganxades a mons d'ombres animals
i siluetes en carrers solitaris.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
TU SONRISA
Tu sonrisa me lleva por abismos
de amor y de belleza.
No olvido tus palabras en la noche
adheridas a mundos con sombras animales
y siluetas en calles solitarias.
Ana Muela Sopeña
El teu somrís em du per abismes
d'amor i bellesa.
No oblide, però, les teues paraules en la nit
enganxades a mons d'ombres animals
i siluetes en carrers solitaris.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
TU SONRISA
Tu sonrisa me lleva por abismos
de amor y de belleza.
No olvido tus palabras en la noche
adheridas a mundos con sombras animales
y siluetas en calles solitarias.
Ana Muela Sopeña
divendres, 30 de desembre de 2011
EL VENT DE LA FERIDA
*
El vent de la ferida cavalca en l'infinit,
enllà dels límits del temps.
Un paisatge amb núvols
es troba damunt del mar
mentre plou sens pressa en el naufragi,
en la desolació de l'impossible.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EL VIENTO DE LA HERIDA
El viento de la herida cabalga en lo infinito,
más allá de los límites del tiempo.
Un paisaje con nubes
se encuentra sobre el mar
mientras llueve sin prisa en el naufragio,
en la desolación de lo imposible.
Ana Muela Sopeña
El vent de la ferida cavalca en l'infinit,
enllà dels límits del temps.
Un paisatge amb núvols
es troba damunt del mar
mentre plou sens pressa en el naufragi,
en la desolació de l'impossible.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EL VIENTO DE LA HERIDA
El viento de la herida cabalga en lo infinito,
más allá de los límites del tiempo.
Un paisaje con nubes
se encuentra sobre el mar
mientras llueve sin prisa en el naufragio,
en la desolación de lo imposible.
Ana Muela Sopeña
ESCRIC AQUESTS VERSOS
*
Aquella paraula
vagareja solitària
per la meua pell.
Escric aquests versos
que entrellacen capaltards
en els nostres ulls.
És ben bé sonora
la formosura del temps
enmig dels teus llavis.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ESCRIBO VERSOS
Una palabra
deambula solitaria
sobre mi piel.
Escribo versos
que entrelazan crepúsculos
en nuestros ojos.
En el sonido
la belleza del tiempo
entre tus labios.
Ana Muela Sopeña
Aquella paraula
vagareja solitària
per la meua pell.
Escric aquests versos
que entrellacen capaltards
en els nostres ulls.
És ben bé sonora
la formosura del temps
enmig dels teus llavis.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ESCRIBO VERSOS
Una palabra
deambula solitaria
sobre mi piel.
Escribo versos
que entrelazan crepúsculos
en nuestros ojos.
En el sonido
la belleza del tiempo
entre tus labios.
Ana Muela Sopeña
EL TEMPS PASSA
*
Hi
ha
que
el
temps
passa
i
la
fredor
no
se'n
va.
Vull
els
teus
petons.
EL TEMPS PASSA
Hi ha que el temps passa
i la fredor no se'n va.
Vull els teus petons.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EL TIEMPO PASA
El
tiempo
pasa
y
el
frío
no
se
va.
Quiero
tus
besos.
EL TIEMPO PASA
El tiempo pasa
y el frío no se va.
Quiero tus besos.
Ana Muela Sopeña
Hi
ha
que
el
temps
passa
i
la
fredor
no
se'n
va.
Vull
els
teus
petons.
EL TEMPS PASSA
Hi ha que el temps passa
i la fredor no se'n va.
Vull els teus petons.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EL TIEMPO PASA
El
tiempo
pasa
y
el
frío
no
se
va.
Quiero
tus
besos.
EL TIEMPO PASA
El tiempo pasa
y el frío no se va.
Quiero tus besos.
Ana Muela Sopeña
dimecres, 28 de desembre de 2011
EN L'ESCUMA OCEÀNICA DEL SOMNI
*
L'heura ens anuncia un compromís
en l'escuma oceànica somniada.
Els meus malucs adverteixen que la lluna
viatja com les deesses en hivern
cap al desig afamegat de carícies.
Un dimoni me mira al crepuscle
i vaig pel subsòl marxant
per la boira suau dels dies.
La pluja em sorprén
en el territori verge de bellesa.
Una merleta em subjuga
amb el teu nom enganxat a les meues entranyes,
als cantellets de les roses.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
****
EN LA ESPUMA OCEÁNICA DEL SUEÑO
La hiedra nos anuncia un compromiso
en la espuma oceánica del sueño.
Mis caderas advierten que la luna
viaja como las diosas en invierno
hacia el deseo hambriento de caricias.
Un demonio me mira en el crepúsculo
y voy por el subsuelo caminando
por la neblina suave de los días.
La lluvia me sorprende
en territorio virgen de belleza.
Un mirlo me subyuga
con tu nombre adherido a mis entrañas,
en las esquinas de las rosas.
Ana Muela Sopeña
L'heura ens anuncia un compromís
en l'escuma oceànica somniada.
Els meus malucs adverteixen que la lluna
viatja com les deesses en hivern
cap al desig afamegat de carícies.
Un dimoni me mira al crepuscle
i vaig pel subsòl marxant
per la boira suau dels dies.
La pluja em sorprén
en el territori verge de bellesa.
Una merleta em subjuga
amb el teu nom enganxat a les meues entranyes,
als cantellets de les roses.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
****
EN LA ESPUMA OCEÁNICA DEL SUEÑO
La hiedra nos anuncia un compromiso
en la espuma oceánica del sueño.
Mis caderas advierten que la luna
viaja como las diosas en invierno
hacia el deseo hambriento de caricias.
Un demonio me mira en el crepúsculo
y voy por el subsuelo caminando
por la neblina suave de los días.
La lluvia me sorprende
en territorio virgen de belleza.
Un mirlo me subyuga
con tu nombre adherido a mis entrañas,
en las esquinas de las rosas.
Ana Muela Sopeña
ÉS INÚTIL
*
És inútil negar el que ens dol,
tractar de ser més durs i més freds.
Les coses que importen
no se n'aniran de sobte,
com si no passara res.
Un territori nou ens fa tornar
al punt de l'origen
on tot és un arbre sense arrels.
És inútil desterrar
l'evident, la vida no perdona.
Podem convertir-la en una farsa,
però aviat es rebelarà
tot llevant-se la disfressa de contenció.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ES INÚTIL
Es inútil negar lo que nos duele,
intentar ser más duros y más fríos.
Las cosas que importan
no se irán de repente,
como si nada.
Un territorio nuevo
nos hace retornar
al punto del origen
donde todo es un árbol sin raíces.
Es inútil
desterrar lo evidente,
la vida no perdona.
Podemos convertirla en una farsa,
pero pronto ella misma
se rebelará
quitándose el disfraz de contención.
Ana Muela Sopeña
És inútil negar el que ens dol,
tractar de ser més durs i més freds.
Les coses que importen
no se n'aniran de sobte,
com si no passara res.
Un territori nou ens fa tornar
al punt de l'origen
on tot és un arbre sense arrels.
És inútil desterrar
l'evident, la vida no perdona.
Podem convertir-la en una farsa,
però aviat es rebelarà
tot llevant-se la disfressa de contenció.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ES INÚTIL
Es inútil negar lo que nos duele,
intentar ser más duros y más fríos.
Las cosas que importan
no se irán de repente,
como si nada.
Un territorio nuevo
nos hace retornar
al punto del origen
donde todo es un árbol sin raíces.
Es inútil
desterrar lo evidente,
la vida no perdona.
Podemos convertirla en una farsa,
pero pronto ella misma
se rebelará
quitándose el disfraz de contención.
Ana Muela Sopeña
dilluns, 26 de desembre de 2011
DUS-ME
*
Dus-me a la timba dels llops
perquè junts puguem
iniciar un altre univers.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LLÉVAME
Llévame al precipicio de los lobos
para que juntos podamos
iniciar otro universo.
Ana Muela Sopeña
Dus-me a la timba dels llops
perquè junts puguem
iniciar un altre univers.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LLÉVAME
Llévame al precipicio de los lobos
para que juntos podamos
iniciar otro universo.
Ana Muela Sopeña
DANSE AMB LA NEU
*
Dins de la penombra danse amb la neu en la roca,
en un túnel d'espills.
M'introduisc als arrels dels trens d'infància
i permetisc que l'ombra em redimisca,
com si fóra només un animal fugint
de l'orfandat del numen.
Escape de l'abús
que me enredra en el gebre
i un eclipsi de lluna
em
porta
a
l'infinit
mentre la soledat em transfigura.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
DANZO CON LA NIEVE
En la penumbra danzo con la nieve en la roca,
en un túnel de espejos.
Me introduzco en raíces de los trenes de infancia
y dejo que la sombra me redima,
como si fuera sólo un animal huyendo
de la orfandad del numen.
Escapo del abuso
que me enreda en la escarcha
y un eclipse de luna
me
lleva
al
infinito
mientras la soledad me transfigura.
Ana Muela Sopeña
Dins de la penombra danse amb la neu en la roca,
en un túnel d'espills.
M'introduisc als arrels dels trens d'infància
i permetisc que l'ombra em redimisca,
com si fóra només un animal fugint
de l'orfandat del numen.
Escape de l'abús
que me enredra en el gebre
i un eclipsi de lluna
em
porta
a
l'infinit
mentre la soledat em transfigura.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
DANZO CON LA NIEVE
En la penumbra danzo con la nieve en la roca,
en un túnel de espejos.
Me introduzco en raíces de los trenes de infancia
y dejo que la sombra me redima,
como si fuera sólo un animal huyendo
de la orfandad del numen.
Escapo del abuso
que me enreda en la escarcha
y un eclipse de luna
me
lleva
al
infinito
mientras la soledad me transfigura.
Ana Muela Sopeña
diumenge, 25 de desembre de 2011
EL TEU ROSTRE DESOLAT D'ORFANDAT
*
Un dia contemplí
el teu rostre desolat d'orfandat
enmig dels carrers balbs.
Aquella visió diàfana
mai no eixirà de la meua memòria.
I vulguí compensar-te
de tants amargors de la vida
amb un mantell molt càlid de rialla
i carícies menudes, sense aspirar a més.
Però no pugué ser.
El teu conjur em feu ser àmfora
que ja només somiava emplenar-se
de la teua essència atàvica.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
TU ROSTRO DESOLADO DE ORFANDAD
Un día contemplé
tu rostro desolado de orfandad
entre las calles ateridas.
Aquella visión nítida
nunca saldrá de mi memoria.
Y quise compensarte
de tantos sinsabores de la vida
con un manto muy cálido de risa
y caricias pequeñas, sin aspirar a más.
Pero no pudo ser.
Tu conjuro me hizo ser un ánfora
que ya sólo soñaba con llenarse
de tu esencia ancestral.
Ana Muela Sopeña
Un dia contemplí
el teu rostre desolat d'orfandat
enmig dels carrers balbs.
Aquella visió diàfana
mai no eixirà de la meua memòria.
I vulguí compensar-te
de tants amargors de la vida
amb un mantell molt càlid de rialla
i carícies menudes, sense aspirar a més.
Però no pugué ser.
El teu conjur em feu ser àmfora
que ja només somiava emplenar-se
de la teua essència atàvica.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
TU ROSTRO DESOLADO DE ORFANDAD
Un día contemplé
tu rostro desolado de orfandad
entre las calles ateridas.
Aquella visión nítida
nunca saldrá de mi memoria.
Y quise compensarte
de tantos sinsabores de la vida
con un manto muy cálido de risa
y caricias pequeñas, sin aspirar a más.
Pero no pudo ser.
Tu conjuro me hizo ser un ánfora
que ya sólo soñaba con llenarse
de tu esencia ancestral.
Ana Muela Sopeña
LA SEUA VEU
*
La seua veu
orientà la dona
que viatjava sense aigua
en una caravana del desert.
Ella esperava la brillantor de Polaris,
l'estel sempre al Nord dels seus somnis.
Ell, amb els seus cants primitius,
construí un univers
al dellà de l'arena i les tempestes,
al bell mig de miralls.
En aqueixa travessia silenciosa
ella arribà a un oasi i fità els núvols
tremoloses missatgeres dels déus,
desconeguts mons del camí.
I la seua veu fou refugi
en les nits de fredor...
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SU VOZ
Su voz
orientó a la mujer
que viajaba sin agua
en una caravana del desierto.
Ella esperaba el brillo de Polaris,
la estrella
siempre al Norte de sus sueños.
Él, con sus cantos primitivos,
construyó un universo
más allá de la arena y las tormentas,
en medio de espejismos.
En esa travesía silenciosa ella llegó a un oasis
y contempló las nubes
trémulas mensajeras de los dioses,
desconocidos mundos del camino.
Y su voz fue refugio
en las noches de frío...
Ana Muela Sopeña
La seua veu
orientà la dona
que viatjava sense aigua
en una caravana del desert.
Ella esperava la brillantor de Polaris,
l'estel sempre al Nord dels seus somnis.
Ell, amb els seus cants primitius,
construí un univers
al dellà de l'arena i les tempestes,
al bell mig de miralls.
En aqueixa travessia silenciosa
ella arribà a un oasi i fità els núvols
tremoloses missatgeres dels déus,
desconeguts mons del camí.
I la seua veu fou refugi
en les nits de fredor...
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SU VOZ
Su voz
orientó a la mujer
que viajaba sin agua
en una caravana del desierto.
Ella esperaba el brillo de Polaris,
la estrella
siempre al Norte de sus sueños.
Él, con sus cantos primitivos,
construyó un universo
más allá de la arena y las tormentas,
en medio de espejismos.
En esa travesía silenciosa ella llegó a un oasis
y contempló las nubes
trémulas mensajeras de los dioses,
desconocidos mundos del camino.
Y su voz fue refugio
en las noches de frío...
Ana Muela Sopeña
RES NO ÉS PER ATZAR
*
Davall de les constel·lacions de la nit
habiten les dones dels somnis
que dansen per les platges
amb túniques de seda.
Es pregunten per tots els desastres
que asolen la nostra Terra
i no troben resposta.
Però tots sabem que res no és per atzar.
Nosaltres conformem
els jocs tenebrosos
que animen el planeta.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
NADA ES POR AZAR
Bajo constelaciones de la noche
habitan las mujeres de los sueños
que danzan por las playas
con túnicas de seda.
Se preguntan por todos los desastres
que asolan nuestra Tierra
y no encuentran respuesta.
Pero todos sabemos que nada es por azar.
Nosotros conformamos
los juegos tenebrosos
que animan el planeta.
Ana Muela Sopeña
Davall de les constel·lacions de la nit
habiten les dones dels somnis
que dansen per les platges
amb túniques de seda.
Es pregunten per tots els desastres
que asolen la nostra Terra
i no troben resposta.
Però tots sabem que res no és per atzar.
Nosaltres conformem
els jocs tenebrosos
que animen el planeta.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
NADA ES POR AZAR
Bajo constelaciones de la noche
habitan las mujeres de los sueños
que danzan por las playas
con túnicas de seda.
Se preguntan por todos los desastres
que asolan nuestra Tierra
y no encuentran respuesta.
Pero todos sabemos que nada es por azar.
Nosotros conformamos
los juegos tenebrosos
que animan el planeta.
Ana Muela Sopeña
ACEBO
*
A mi amiga Ío
Dins de l'agrifoli
hi ha l'empenta del temps.
Transmutació.
ACEBO
A la meua amiga Ío
Dins
de
l'agrifoli
hi
ha
l'empenta
del
temps.
Transmutació.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ACEBO
A mi amiga Ío
En el acebo,
el impulso del tiempo.
Transmutación.
ACEBO
A mi amiga Ío
En
el
acebo,
el
impulso
del
tiempo.
Transmutación.
Ana Muela Sopeña
A mi amiga Ío
Dins de l'agrifoli
hi ha l'empenta del temps.
Transmutació.
ACEBO
A la meua amiga Ío
Dins
de
l'agrifoli
hi
ha
l'empenta
del
temps.
Transmutació.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ACEBO
A mi amiga Ío
En el acebo,
el impulso del tiempo.
Transmutación.
ACEBO
A mi amiga Ío
En
el
acebo,
el
impulso
del
tiempo.
Transmutación.
Ana Muela Sopeña
dissabte, 24 de desembre de 2011
EN LA NIT SENSE ALBA
*
La dona de la boirina
portava en la seua copa de cristall
l'aigua melangiosa del món,
mentre l'ombra del seu doble
caçava la llum enmig dels salzes
en la nit sense alba,
detesa en preguntes sense cap resposta...
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN LA NOCHE SIN ALBA
La mujer de la niebla
llevaba en su copa de cristal
el agua melancólica del mundo,
mientras la sombra de su doble
atrapaba la luz entre los sauces
en la noche sin alba,
detenida en preguntas sin respuesta...
Ana Muela Sopeña
La dona de la boirina
portava en la seua copa de cristall
l'aigua melangiosa del món,
mentre l'ombra del seu doble
caçava la llum enmig dels salzes
en la nit sense alba,
detesa en preguntes sense cap resposta...
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN LA NOCHE SIN ALBA
La mujer de la niebla
llevaba en su copa de cristal
el agua melancólica del mundo,
mientras la sombra de su doble
atrapaba la luz entre los sauces
en la noche sin alba,
detenida en preguntas sin respuesta...
Ana Muela Sopeña
divendres, 23 de desembre de 2011
EN LA NUESA DE LES AURORES
*
La soledat avança pels túnels
que generen els estels
en el nu de les aurores.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN LA DESNUDEZ DE LAS AURORAS
La soledad avanza por los túneles
que generan estrellas
en la desnudez de las auroras.
Ana Muela Sopeña
La soledat avança pels túnels
que generen els estels
en el nu de les aurores.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN LA DESNUDEZ DE LAS AURORAS
La soledad avanza por los túneles
que generan estrellas
en la desnudez de las auroras.
Ana Muela Sopeña
L'OMBRA QUE BUSCA ELS ESPILLS
*
La soledat m'inspira
en l'ombra que busca els espills
de les esquerdes de gebrada.
La mort va reprenent posicions
a través de la pell dels nostres cossos
i el dolor ocult
clivella sense pietat
la meua ànima en l'esgarrany.
L'arena em dilueix en un rellotge adormit
en el temps sense temps
d'una bèstia d'aigua
mentre la pluja va caient
en la penombra dels carrers.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA SOMBRA QUE BUSCA LOS ESPEJOS
La soledad me inspira
en la sombra que busca los espejos
de las grietas de escarcha.
La muerte va tomando posiciones
a través de la piel de nuestros cuerpos
y el dolor invisible
fisura sin piedad
mi alma en el desgarro.
La arena me diluye en un reloj dormido
en el tiempo sin tiempo
de un animal de agua
mientras la lluvia va cayendo
en la penumbra de las calles.
Ana Muela Sopeña
La soledat m'inspira
en l'ombra que busca els espills
de les esquerdes de gebrada.
La mort va reprenent posicions
a través de la pell dels nostres cossos
i el dolor ocult
clivella sense pietat
la meua ànima en l'esgarrany.
L'arena em dilueix en un rellotge adormit
en el temps sense temps
d'una bèstia d'aigua
mentre la pluja va caient
en la penombra dels carrers.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA SOMBRA QUE BUSCA LOS ESPEJOS
La soledad me inspira
en la sombra que busca los espejos
de las grietas de escarcha.
La muerte va tomando posiciones
a través de la piel de nuestros cuerpos
y el dolor invisible
fisura sin piedad
mi alma en el desgarro.
La arena me diluye en un reloj dormido
en el tiempo sin tiempo
de un animal de agua
mientras la lluvia va cayendo
en la penumbra de las calles.
Ana Muela Sopeña
dijous, 22 de desembre de 2011
LA LLUNA ENS ENCISA
*
La lluna ens encisa
alhora que enmig d'abraços
davallem en cercles
per rutes secretes.
Ens besem en túnels amagats
i mirem la pluja
que vessa la seua màgia als portals.
Un cel constel·lat respira suau
i ens permet veure en la bellesa
els astros despresos del destí.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA LUNA NOS HECHIZA
La luna nos hechiza
al tiempo que entre abrazos
descendemos en círculos
por las rutas secretas.
Nos besamos en túneles ocultos
y miramos la lluvia
que derrama su magia en los portales.
Un cielo constelado respira suavemente
y nos permite ver en la belleza
los astros generosos del destino.
Ana Muela Sopeña
La lluna ens encisa
alhora que enmig d'abraços
davallem en cercles
per rutes secretes.
Ens besem en túnels amagats
i mirem la pluja
que vessa la seua màgia als portals.
Un cel constel·lat respira suau
i ens permet veure en la bellesa
els astros despresos del destí.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA LUNA NOS HECHIZA
La luna nos hechiza
al tiempo que entre abrazos
descendemos en círculos
por las rutas secretas.
Nos besamos en túneles ocultos
y miramos la lluvia
que derrama su magia en los portales.
Un cielo constelado respira suavemente
y nos permite ver en la belleza
los astros generosos del destino.
Ana Muela Sopeña
EN EL TEU VÒRTEX ATÀVIC
*
Damunt la fulla gelada
un besllum d'encisos delerosos,
per poder eixir de tantes glaciacions.
En el teu vòrtex atàvic
la bellesa d'un regne en el seu fulgor,
per a ser senzillament
ciutadà del món.
Damunt la meua pell de gebrada
l'orfenesa dels carrers que fonen,
en la seua respiració somorta,
la por evaporada de l'ambient.
Als nostres cossos àvids de somnis
un instant suspés en la galàxia,
per a detindre l'espatllament
del plor consagrat
a la desolació de l'infinit.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN TU VÓRTICE ATÁVICO
Sobre la hoja helada
un destello de hechizos anhelantes,
para poder salir
de tantas glaciaciones.
En tu vórtice atávico
la belleza de un reino en su fulgor,
para ser simplemente
ciudadano del mundo.
Sobre mi piel de escarcha
la orfandad de las calles que diluyen,
en su respiración imperceptible,
el miedo evaporado del ambiente.
En nuestros cuerpos ávidos de sueños
un instante parado en la galaxia,
para detener el deterioro
del llanto consagrado a la desolación del infinito.
Ana Muela Sopeña
Damunt la fulla gelada
un besllum d'encisos delerosos,
per poder eixir de tantes glaciacions.
En el teu vòrtex atàvic
la bellesa d'un regne en el seu fulgor,
per a ser senzillament
ciutadà del món.
Damunt la meua pell de gebrada
l'orfenesa dels carrers que fonen,
en la seua respiració somorta,
la por evaporada de l'ambient.
Als nostres cossos àvids de somnis
un instant suspés en la galàxia,
per a detindre l'espatllament
del plor consagrat
a la desolació de l'infinit.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN TU VÓRTICE ATÁVICO
Sobre la hoja helada
un destello de hechizos anhelantes,
para poder salir
de tantas glaciaciones.
En tu vórtice atávico
la belleza de un reino en su fulgor,
para ser simplemente
ciudadano del mundo.
Sobre mi piel de escarcha
la orfandad de las calles que diluyen,
en su respiración imperceptible,
el miedo evaporado del ambiente.
En nuestros cuerpos ávidos de sueños
un instante parado en la galaxia,
para detener el deterioro
del llanto consagrado a la desolación del infinito.
Ana Muela Sopeña
DAVALL DEL GEL
*
Enmig de les aigües
és l'ombra davall del gel,
la veu de la sal.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
BAJO EL HIELO
Entre las aguas
la sombra bajo el hielo,
la voz de sal.
Ana Muela Sopeña
Enmig de les aigües
és l'ombra davall del gel,
la veu de la sal.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
BAJO EL HIELO
Entre las aguas
la sombra bajo el hielo,
la voz de sal.
Ana Muela Sopeña
dimecres, 21 de desembre de 2011
LA MORTA
*
La morta ascendeix
per la boca de foc de la pell
i segueix paraules impossibles
per a netejar a espai l'obsidiana.
Clapa entre les ombres de l'espill
on l'itinerari de silenci
la sotmet a aflicció
i comença a sentir quasibé somnàmbula
el síndrome d'Estocolm.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA MUERTA
La muerta asciende
por la boca de fuego de la piel
y persigue palabras imposibles
para limpiar despacio
la obsidiana.
Se duerme entre las sombras del espejo
donde un itinerario de silencio
la somete a tortura
y comienza a sentir casi sonámbula
síndrome de Estocolmo.
Ana Muela Sopeña
La morta ascendeix
per la boca de foc de la pell
i segueix paraules impossibles
per a netejar a espai l'obsidiana.
Clapa entre les ombres de l'espill
on l'itinerari de silenci
la sotmet a aflicció
i comença a sentir quasibé somnàmbula
el síndrome d'Estocolm.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA MUERTA
La muerta asciende
por la boca de fuego de la piel
y persigue palabras imposibles
para limpiar despacio
la obsidiana.
Se duerme entre las sombras del espejo
donde un itinerario de silencio
la somete a tortura
y comienza a sentir casi sonámbula
síndrome de Estocolmo.
Ana Muela Sopeña
CONCAVITAT DELS ESPILLS
*
En la concavitat dels espills
sols trobe el teu nom
gravat amb les lletres
de la memòria atemporal.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
CONCAVIDAD DE LOS ESPEJOS
En la concavidad de los espejos
sólo encuentro tu nombre
grabado con las letras
de la memoria atemporal.
Ana Muela Sopeña
En la concavitat dels espills
sols trobe el teu nom
gravat amb les lletres
de la memòria atemporal.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
CONCAVIDAD DE LOS ESPEJOS
En la concavidad de los espejos
sólo encuentro tu nombre
grabado con las letras
de la memoria atemporal.
Ana Muela Sopeña
UN COR DE NEU
*
A voltes les paraules
no poden definir el descontent
ni expressar en el vertigen la fugida.
Tampoc no poden contindre les llàgrimes
ni l'acer que mira de redimir
un cor de neu al seu cau.
A voltes les paraules
no calibren el fum dels morts...
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
UN CORAZÓN DE NIEVE
A veces las palabras
no pueden definir el descontento
ni expresar en el vértigo la huida.
Tampoco pueden contener las lágrimas
ni el acero que busca redimir
a un corazón de nieve en su guarida.
A veces las palabras
no calibran el humo de los muertos...
Ana Muela Sopeña
A voltes les paraules
no poden definir el descontent
ni expressar en el vertigen la fugida.
Tampoc no poden contindre les llàgrimes
ni l'acer que mira de redimir
un cor de neu al seu cau.
A voltes les paraules
no calibren el fum dels morts...
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
UN CORAZÓN DE NIEVE
A veces las palabras
no pueden definir el descontento
ni expresar en el vértigo la huida.
Tampoco pueden contener las lágrimas
ni el acero que busca redimir
a un corazón de nieve en su guarida.
A veces las palabras
no calibran el humo de los muertos...
Ana Muela Sopeña
FIL DE RECORDS
*
Un fil de records
en la ciutat que escorcolla la memòria
a través de la pluja de la vesprada.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
HILO DE RECUERDOS
Un hilo de recuerdos
en la ciudad que busca la memoria
a través de la lluvia de la tarde.
Ana Muela Sopeña
Un fil de records
en la ciutat que escorcolla la memòria
a través de la pluja de la vesprada.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
HILO DE RECUERDOS
Un hilo de recuerdos
en la ciudad que busca la memoria
a través de la lluvia de la tarde.
Ana Muela Sopeña
diumenge, 18 de desembre de 2011
PER RUTES SILENCIOSES
*
Enmig de la nit
la soledat s'abisma entre les places
i deixa el seu besllum entre els codis
amb siluetes fosques que es mouen
per rutes silencioses cap a buits
de nuesa sense màscares.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
POR RUTAS SILENCIOSAS
En medio de la noche
la soledad se abisma entre las plazas
y deja su destello entre los códigos
con siluetas oscuras que se mueven
por rutas silenciosas hacia huecos
de desnudez sin máscaras.
Ana Muela Sopeña
Enmig de la nit
la soledat s'abisma entre les places
i deixa el seu besllum entre els codis
amb siluetes fosques que es mouen
per rutes silencioses cap a buits
de nuesa sense màscares.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
POR RUTAS SILENCIOSAS
En medio de la noche
la soledad se abisma entre las plazas
y deja su destello entre los códigos
con siluetas oscuras que se mueven
por rutas silenciosas hacia huecos
de desnudez sin máscaras.
Ana Muela Sopeña
ELS ULLS DE LA BOIRA
*
Els ulls de la boira
són reflex llop del teu esperit
que avança sobre el pànic de l'aire
per camins secrets de la ciutat enderrocada.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LOS OJOS DE LA NIEBLA
Los ojos de la niebla
son el reflejo lobo de tu espíritu
que avanza sobre el pánico del aire
por caminos secretos de la ciudad en ruinas.
Ana Muela Sopeña
Els ulls de la boira
són reflex llop del teu esperit
que avança sobre el pànic de l'aire
per camins secrets de la ciutat enderrocada.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LOS OJOS DE LA NIEBLA
Los ojos de la niebla
son el reflejo lobo de tu espíritu
que avanza sobre el pánico del aire
por caminos secretos de la ciudad en ruinas.
Ana Muela Sopeña
PLOGUDA SECRETA
*
Ploguda secreta
enmig de carrers amb boira.
Complanta del món.
PLOGUDA SECRETA
Ploguda
secreta
enmig
de
carrers
amb
boira.
Complanta
del
món.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LLUVIA SECRETA
Lluvia secreta
entre calles con niebla.
Llanto del mundo.
LLUVIA SECRETA
Lluvia
secreta
entre
calles
con
niebla.
Llanto
del
mundo.
Ana Muela Sopeña
Ploguda secreta
enmig de carrers amb boira.
Complanta del món.
PLOGUDA SECRETA
Ploguda
secreta
enmig
de
carrers
amb
boira.
Complanta
del
món.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LLUVIA SECRETA
Lluvia secreta
entre calles con niebla.
Llanto del mundo.
LLUVIA SECRETA
Lluvia
secreta
entre
calles
con
niebla.
Llanto
del
mundo.
Ana Muela Sopeña
PLUJA EN LA NIT
*
Les teues paraules
són el principi del temps
i pluja en la nit.
Roman un llampec
dintre dels teus ulls de llum,
aquest fred somnàmbul.
Perviuen sons suaus
en aquelles places d'ombra.
Records llangorosos.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LLUVIA EN LA NOCHE
Son tus palabras
el inicio del tiempo,
lluvia en la noche.
Hay un relámpago
en tus ojos de luz,
frío sonámbulo.
Sonidos suaves
en las plazas de sombra.
Recuerdos lánguidos.
Ana Muela Sopeña
Les teues paraules
són el principi del temps
i pluja en la nit.
Roman un llampec
dintre dels teus ulls de llum,
aquest fred somnàmbul.
Perviuen sons suaus
en aquelles places d'ombra.
Records llangorosos.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LLUVIA EN LA NOCHE
Son tus palabras
el inicio del tiempo,
lluvia en la noche.
Hay un relámpago
en tus ojos de luz,
frío sonámbulo.
Sonidos suaves
en las plazas de sombra.
Recuerdos lánguidos.
Ana Muela Sopeña
SER NO-RES
*
Ser no-res
al foscam de la penombra.
I no ser
al bell mig de l'ombra de l'amor.
Ser-ho tot
en la llum que vogeix l'univers.
Ser algú
a través del jardí del possible.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SER NADA
Ser nada
en la oscuridad de la penumbra.
Ser nadie
en medio de la sombra del amor.
Ser todo
en la luz que recorre el universo.
Ser alguien
a través del jardín de lo posible.
Ana Muela Sopeña
Ser no-res
al foscam de la penombra.
I no ser
al bell mig de l'ombra de l'amor.
Ser-ho tot
en la llum que vogeix l'univers.
Ser algú
a través del jardí del possible.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SER NADA
Ser nada
en la oscuridad de la penumbra.
Ser nadie
en medio de la sombra del amor.
Ser todo
en la luz que recorre el universo.
Ser alguien
a través del jardín de lo posible.
Ana Muela Sopeña
COM BRANQUES PLEGADES
*
A Andrei Langa
Pareix que al capdavall tots ens n'anem
i veiem que les coses són efímeres
com branques plegades pels vents
entre les llums tènues del crepuscle.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
COMO RAMAS DOBLADAS
A Andrei Langa
Parece que al final todos nos vamos
y vemos que las cosas son efímeras
como ramas dobladas por los vientos
entre las luces tenues del crepúsculo.
Ana Muela Sopeña
A Andrei Langa
Pareix que al capdavall tots ens n'anem
i veiem que les coses són efímeres
com branques plegades pels vents
entre les llums tènues del crepuscle.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
COMO RAMAS DOBLADAS
A Andrei Langa
Parece que al final todos nos vamos
y vemos que las cosas son efímeras
como ramas dobladas por los vientos
entre las luces tenues del crepúsculo.
Ana Muela Sopeña
LOTUS DE TRENC D'ALBA
*
Lotus de trenc d'alba
gitat a l'estany del somni.
Contemplació.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LOTO DEL ALBA
Loto del alba
en el lago del sueño.
Contemplación.
Ana Muela Sopeña
Lotus de trenc d'alba
gitat a l'estany del somni.
Contemplació.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LOTO DEL ALBA
Loto del alba
en el lago del sueño.
Contemplación.
Ana Muela Sopeña
dijous, 15 de desembre de 2011
DESPRÉS DE L'HECATOMBE
*
El somni de la rosa
es defensa en els núvols de silenci,
per sobreviure
després de l'hecatombe.
En la cartografia de certs salzes
hi ha línies que refusen la tristesa
al bell mig de l'amor i de la mort.
L'instint de l'aigua no perdona
el llop despietat
que s'amaga en recers,
per a esbocinar bé les seues víctimes.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
DESPUÉS DE LA HECATOMBE
El sueño de la rosa
se defiende en las nubes de silencio,
para sobrevivir
después de la hecatombe.
En la cartografía de los sauces
hay líneas que rechazan la tristeza
en medio del amor y de la muerte.
El instinto del agua no perdona
al lobo despiadado
que se oculta en guaridas,
para despedazar bien a sus víctimas.
Ana Muela Sopeña
El somni de la rosa
es defensa en els núvols de silenci,
per sobreviure
després de l'hecatombe.
En la cartografia de certs salzes
hi ha línies que refusen la tristesa
al bell mig de l'amor i de la mort.
L'instint de l'aigua no perdona
el llop despietat
que s'amaga en recers,
per a esbocinar bé les seues víctimes.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
DESPUÉS DE LA HECATOMBE
El sueño de la rosa
se defiende en las nubes de silencio,
para sobrevivir
después de la hecatombe.
En la cartografía de los sauces
hay líneas que rechazan la tristeza
en medio del amor y de la muerte.
El instinto del agua no perdona
al lobo despiadado
que se oculta en guaridas,
para despedazar bien a sus víctimas.
Ana Muela Sopeña
HE ARRANCAT ELS PÈTALS
*
He arrancat els pètals
de totes les margarides.
He obtingut un "no" com a resposta,
he hagut de partir
on mai més no pugues veure'm.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
HE ARRANCADO LOS PÉTALOS
He arrancado los pétalos
de todas las margaritas.
He obtenido un "no" por respuesta,
he tenido que partir
a donde ya nunca puedas verme.
Ana Muela Sopeña
He arrancat els pètals
de totes les margarides.
He obtingut un "no" com a resposta,
he hagut de partir
on mai més no pugues veure'm.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
HE ARRANCADO LOS PÉTALOS
He arrancado los pétalos
de todas las margaritas.
He obtenido un "no" por respuesta,
he tenido que partir
a donde ya nunca puedas verme.
Ana Muela Sopeña
dimecres, 14 de desembre de 2011
LA POESIA ÉS MÚSICA DE L'ÀNIMA
*
La poesia és música del alma
no es pot controlar amb la ment,
només en el silenci es reflecteix
i quan la deixem solitària
ens busca al bell mig de l'ocult per a estimar-nos
i ens dicta sense fretura els seus secrets.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA POESÍA ES MÚSICA DEL ALMA
La poesía es música del alma
no puede controlarse con la mente,
tan sólo en el silencio se refleja
y cuando la dejamos solitaria
nos busca entre lo oculto para amarnos
y nos dicta sin prisa sus secretos.
Ana Muela Sopeña
La poesia és música del alma
no es pot controlar amb la ment,
només en el silenci es reflecteix
i quan la deixem solitària
ens busca al bell mig de l'ocult per a estimar-nos
i ens dicta sense fretura els seus secrets.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA POESÍA ES MÚSICA DEL ALMA
La poesía es música del alma
no puede controlarse con la mente,
tan sólo en el silencio se refleja
y cuando la dejamos solitaria
nos busca entre lo oculto para amarnos
y nos dicta sin prisa sus secretos.
Ana Muela Sopeña
ELS ABRAÇOS DE LA MAR
*
Amb aquest silenci
els abraços de la mar
sanen la meua ànima.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ABRAZOS DEL MAR
Con el silencio
los abrazos del mar
curan mi alma.
Ana Muela Sopeña
Amb aquest silenci
els abraços de la mar
sanen la meua ànima.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ABRAZOS DEL MAR
Con el silencio
los abrazos del mar
curan mi alma.
Ana Muela Sopeña
MIRADA BLAVA
*
Entre paraules Una mirada blava
l'instint de l'aigua. al crepuscle.
La veu del vent. al dellà de l'ombra.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
Primer poema: L'haiku de l'esquerra
Segon poema: El poema de la dreta.
Tercer poema: El conjunt.
*****
MIRADA AZUL
Entre palabras Una mirada azul
el instinto del agua. en el crepúsculo,
La voz del viento. más allá de la sombra.
Ana Muela Sopeña
*****
Primer poema: El haiku de la izquierda.
Segundo poema: El poema de la derecha.
Tercer poema: El conjunto.
Entre paraules Una mirada blava
l'instint de l'aigua. al crepuscle.
La veu del vent. al dellà de l'ombra.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
Primer poema: L'haiku de l'esquerra
Segon poema: El poema de la dreta.
Tercer poema: El conjunt.
*****
MIRADA AZUL
Entre palabras Una mirada azul
el instinto del agua. en el crepúsculo,
La voz del viento. más allá de la sombra.
Ana Muela Sopeña
*****
Primer poema: El haiku de la izquierda.
Segundo poema: El poema de la derecha.
Tercer poema: El conjunto.
DINTRE DELS ESPILLS
*
Dintre dels espills
és la soledat del món.
La meua penombra.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN LOS ESPEJOS
En los espejos
la soledad del mundo.
Es mi penumbra.
Ana Muela Sopeña
Dintre dels espills
és la soledat del món.
La meua penombra.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN LOS ESPEJOS
En los espejos
la soledad del mundo.
Es mi penumbra.
Ana Muela Sopeña
dimarts, 13 de desembre de 2011
MANS DE SOMNI
*
Heus les mans de somni,
són visions de l'oblit.
Dissolució.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
MANOS DE SUEÑO
Manos de sueño,
visiones del olvido.
Disolución.
Ana Muela Sopeña
Heus les mans de somni,
són visions de l'oblit.
Dissolució.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
MANOS DE SUEÑO
Manos de sueño,
visiones del olvido.
Disolución.
Ana Muela Sopeña
diumenge, 11 de desembre de 2011
ENDERROCS
*
Aquesta ciutat és en enderrocs
mentre la rosa dorm a sobre pedra.
La rosa es desperta al somnambulisme
de la nit i la ciutat restableix
la llum en l'espiral de l'avenir.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN RUINAS
La ciudad está en ruinas
mientras la rosa duerme sobre piedra.
La rosa se despierta en el sonambulismo de la noche
y la ciudad restaura la luz en la espiral del devenir.
Ana Muela Sopeña
Aquesta ciutat és en enderrocs
mentre la rosa dorm a sobre pedra.
La rosa es desperta al somnambulisme
de la nit i la ciutat restableix
la llum en l'espiral de l'avenir.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN RUINAS
La ciudad está en ruinas
mientras la rosa duerme sobre piedra.
La rosa se despierta en el sonambulismo de la noche
y la ciudad restaura la luz en la espiral del devenir.
Ana Muela Sopeña
DE VEGADES MIRE
*
De vegades mire
la lluna al seu amagatall
mentre pare orella.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
A VECES MIRO
A veces miro
la luna en su guarida
mientras te escucho.
Ana Muela Sopeña
De vegades mire
la lluna al seu amagatall
mentre pare orella.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
A VECES MIRO
A veces miro
la luna en su guarida
mientras te escucho.
Ana Muela Sopeña
GEL ALS ARBRES
*
Gel als arbres,
nostàlgia de l'exili.
Vent amb pluja.
Els ocells urbans
recogiten en silenci.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
HIELO EN LOS ÁRBOLES
Hielo en los árboles,
nostalgia del exilio.
Viento con lluvia.
Los pájaros urbanos
meditan en silencio.
Ana Muela Sopeña
Gel als arbres,
nostàlgia de l'exili.
Vent amb pluja.
Els ocells urbans
recogiten en silenci.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
HIELO EN LOS ÁRBOLES
Hielo en los árboles,
nostalgia del exilio.
Viento con lluvia.
Los pájaros urbanos
meditan en silencio.
Ana Muela Sopeña
divendres, 9 de desembre de 2011
ELS RELLOTGES
*
Els rellotges van enfollits
cap a la destrucció dels desigs.
Les emocions corren
per paranys i senderes sense fi.
Hui la velocitat és massa ràpida,
mes fins i tot nosaltres,
cap a on anem?
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LOS RELOJES
Los relojes van locos
hacia la destrucción de los deseos.
Las emociones corren
por trampas y caminos sin final.
Hoy la velocidad es demasiado rápida,
pero nosotros mismos
¿adónde vamos?
Ana Muela Sopeña
Els rellotges van enfollits
cap a la destrucció dels desigs.
Les emocions corren
per paranys i senderes sense fi.
Hui la velocitat és massa ràpida,
mes fins i tot nosaltres,
cap a on anem?
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LOS RELOJES
Los relojes van locos
hacia la destrucción de los deseos.
Las emociones corren
por trampas y caminos sin final.
Hoy la velocidad es demasiado rápida,
pero nosotros mismos
¿adónde vamos?
Ana Muela Sopeña
AL DESERT ESTRANY
*
Se m'esmunyen les mans per la teua pell
en el desert estrany del teu nom
amb els núvols amants de la pluja.
sense vertigen envolte la bellesa
al desterrament suau de la nit.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN EL DESIERTO EXTRAÑO
Se deslizan mis manos por tu piel
en el desierto extraño de tu nombre
con las nubes amantes de la lluvia.
Sin vértigo rodeo la belleza
en el destierro suave de la noche.
Ana Muela Sopeña
Se m'esmunyen les mans per la teua pell
en el desert estrany del teu nom
amb els núvols amants de la pluja.
sense vertigen envolte la bellesa
al desterrament suau de la nit.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN EL DESIERTO EXTRAÑO
Se deslizan mis manos por tu piel
en el desierto extraño de tu nombre
con las nubes amantes de la lluvia.
Sin vértigo rodeo la belleza
en el destierro suave de la noche.
Ana Muela Sopeña
dijous, 8 de desembre de 2011
EXILI DELS ARBRES
*
La soledat de l'aigua
s'assembla a l'exili dels arbres,
on els horitzons es confonen
amb les preguntes del no-res.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EXILIO DE LOS ÁRBOLES
La soledad del agua
se parece al exilio de los árboles,
donde los horizontes se confunden
con las preguntas de la nada.
Ana Muela Sopeña
La soledat de l'aigua
s'assembla a l'exili dels arbres,
on els horitzons es confonen
amb les preguntes del no-res.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EXILIO DE LOS ÁRBOLES
La soledad del agua
se parece al exilio de los árboles,
donde los horizontes se confunden
con las preguntas de la nada.
Ana Muela Sopeña
dimarts, 6 de desembre de 2011
FRAGMENTS
*
Tome els fragments de la ferida,
per a recomposar la meua llum de sempre
tot i que no siga gens fàcil.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
FRAGMENTOS
Retomo los fragmentos de la herida,
para recomponer mi luz de siempre
aunque no es nada fácil.
Ana Muela Sopeña
Tome els fragments de la ferida,
per a recomposar la meua llum de sempre
tot i que no siga gens fàcil.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
FRAGMENTOS
Retomo los fragmentos de la herida,
para recomponer mi luz de siempre
aunque no es nada fácil.
Ana Muela Sopeña
dilluns, 5 de desembre de 2011
SÓC LA DONA NUA
*
Sóc la dona nua de l'aurora
on la sorra fingeix el seu conjur
en la pluja encisada de les aus.
Sóc la dona vestida del crepuscle
on els núvols coneixen el secret
de l'aigua enamorada d'una estrella.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SOY LA MUJER DESNUDA
Soy la mujer desnuda de la aurora
donde la arena finge su conjuro
en la lluvia encantada de las aves.
Soy la mujer vestida del crepúsculo
donde las nubes saben del secreto
del agua enamorada de una estrella.
Ana Muela Sopeña
Sóc la dona nua de l'aurora
on la sorra fingeix el seu conjur
en la pluja encisada de les aus.
Sóc la dona vestida del crepuscle
on els núvols coneixen el secret
de l'aigua enamorada d'una estrella.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SOY LA MUJER DESNUDA
Soy la mujer desnuda de la aurora
donde la arena finge su conjuro
en la lluvia encantada de las aves.
Soy la mujer vestida del crepúsculo
donde las nubes saben del secreto
del agua enamorada de una estrella.
Ana Muela Sopeña
INFERN DE LA NOSTÀLGIA
*
Administre l'infern de la nostàlgia
com si fóra gebrada.
M'invente damunt de la neu
una ruta que vaja cap als núvols,
per a poder baixar
per túnels de mons impossibles.
Camine entre las brases
respirant en el límit del vertigen,
damunt dels precipicis del desastre.
Espere enmig dels dubtes,
en el foc que abrasa els meus caus.
Torne sense cuirassa
amb torxes enceses al territori
ombrívol de la nit,
aqueix que va caient
per cons adherits a preguntes
que, a la fi, no tenen resposta...
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
INFIERNO DE LA NOSTALGIA
Administro el infierno de la nostalgia
como si fuera escarcha.
Me invento sobre nieve
una ruta que vaya hacia las nubes,
para poder bajar
por túneles de mundos imposibles.
Camino entre las brasas
respirando en el límite del vértigo,
sobre los precipicios del desastre.
Espero entre las dudas,
en el fuego que abrasa mis guaridas.
Regreso sin coraza
con antorchas encendidas
al territorio sombra de la noche,
ése que va cayendo
por conos adheridos a preguntas
que, al final,
no tienen respuesta...
Ana Muela Sopeña
Administre l'infern de la nostàlgia
com si fóra gebrada.
M'invente damunt de la neu
una ruta que vaja cap als núvols,
per a poder baixar
per túnels de mons impossibles.
Camine entre las brases
respirant en el límit del vertigen,
damunt dels precipicis del desastre.
Espere enmig dels dubtes,
en el foc que abrasa els meus caus.
Torne sense cuirassa
amb torxes enceses al territori
ombrívol de la nit,
aqueix que va caient
per cons adherits a preguntes
que, a la fi, no tenen resposta...
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
INFIERNO DE LA NOSTALGIA
Administro el infierno de la nostalgia
como si fuera escarcha.
Me invento sobre nieve
una ruta que vaya hacia las nubes,
para poder bajar
por túneles de mundos imposibles.
Camino entre las brasas
respirando en el límite del vértigo,
sobre los precipicios del desastre.
Espero entre las dudas,
en el fuego que abrasa mis guaridas.
Regreso sin coraza
con antorchas encendidas
al territorio sombra de la noche,
ése que va cayendo
por conos adheridos a preguntas
que, al final,
no tienen respuesta...
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
