dijous, 22 de desembre de 2011

EN EL TEU VÒRTEX ATÀVIC

*
Damunt la fulla gelada
un besllum d'encisos delerosos,
per poder eixir de tantes glaciacions.

En el teu vòrtex atàvic
la bellesa d'un regne en el seu fulgor,
per a ser senzillament
ciutadà del món.

Damunt la meua pell de gebrada
l'orfenesa dels carrers que fonen,
en la seua respiració somorta,
la por evaporada de l'ambient.

Als nostres cossos àvids de somnis
un instant suspés en la galàxia,
per a detindre l'espatllament
del plor consagrat
a la desolació de l'infinit.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EN TU VÓRTICE ATÁVICO

Sobre la hoja helada
un destello de hechizos anhelantes,
para poder salir
de tantas glaciaciones.

En tu vórtice atávico
la belleza de un reino en su fulgor,
para ser simplemente
ciudadano del mundo.

Sobre mi piel de escarcha
la orfandad de las calles que diluyen,
en su respiración imperceptible,
el miedo evaporado del ambiente.

En nuestros cuerpos ávidos de sueños
un instante parado en la galaxia,
para detener el deterioro
del llanto consagrado a la desolación del infinito.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari