*
La soledat de l'aigua
s'assembla a l'exili dels arbres,
on els horitzons es confonen
amb les preguntes del no-res.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EXILIO DE LOS ÁRBOLES
La soledad del agua
se parece al exilio de los árboles,
donde los horizontes se confunden
con las preguntas de la nada.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada