dimecres, 21 de desembre de 2011

LA MORTA

*
La morta ascendeix
per la boca de foc de la pell
i segueix paraules impossibles
per a netejar a espai l'obsidiana.

Clapa entre les ombres de l'espill
on l'itinerari de silenci
la sotmet a aflicció
i comença a sentir quasibé somnàmbula
el síndrome d'Estocolm.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LA MUERTA

La muerta asciende
por la boca de fuego de la piel
y persigue palabras imposibles
para limpiar despacio
la obsidiana.

Se duerme entre las sombras del espejo
donde un itinerario de silencio
la somete a tortura
y comienza a sentir casi sonámbula
síndrome de Estocolmo.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari