*
L'ànima dels arbres
marxa amb transeünts
en matins de pluja.
En nits infinites
els cràters lunars es veuen en la llunyania
com fràgils copes de les deesses.
El meu apetit insadollable
és com aigua que es baralla amb la graveta
en sospirs i enganys entre verbs.
Els nus s'enfosqueixen
i cavalquen dins dels boscos
com papiroflèxia del tèrbol.
La bellesa s'extingeix
amb els homes que escorcollen entre segles
la nuesa que més tard és tan sols mort...
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EL ALMA DE LOS ÁRBOLES
El alma de los árboles
camina con transeúntes
en mañanas de lluvia.
En noches infinitas
los cráteres lunares se ven en lejanía
como frágiles copas de las diosas.
Mi apetito insaciable
es como agua que se mezcla con gravilla
en suspiros y engaños entre verbos.
Los nudos se oscurecen
y cabalgan por bosques
como papiroflexia de lo turbio.
La belleza se apaga
con los hombres que buscan entre siglos
la desnudez que luego es sólo muerte...
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada