*
La soledat m'inspira
en l'ombra que busca els espills
de les esquerdes de gebrada.
La mort va reprenent posicions
a través de la pell dels nostres cossos
i el dolor ocult
clivella sense pietat
la meua ànima en l'esgarrany.
L'arena em dilueix en un rellotge adormit
en el temps sense temps
d'una bèstia d'aigua
mentre la pluja va caient
en la penombra dels carrers.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA SOMBRA QUE BUSCA LOS ESPEJOS
La soledad me inspira
en la sombra que busca los espejos
de las grietas de escarcha.
La muerte va tomando posiciones
a través de la piel de nuestros cuerpos
y el dolor invisible
fisura sin piedad
mi alma en el desgarro.
La arena me diluye en un reloj dormido
en el tiempo sin tiempo
de un animal de agua
mientras la lluvia va cayendo
en la penumbra de las calles.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada