DEL TEU MÓN

*

A Pere Bessó, aliat en la paraula


Un ocell em parla del teu món, on les paraules adopten els colors del cor amant del crepuscle. Al seu plomatge habiten els silencis i el batec de l’aigua. Una pedra em guia cap a la sendera de l’ànima refugiada en la penombra.

 

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

DE TU MUNDO

A Pere Bessó, aliado en la palabra

 

Un pájaro me habla de tu mundo, donde las palabras adoptan los colores del corazón amante del crepúsculo. En su plumaje habitan los silencios y el pálpito del agua. Una piedra me guía hacia el sendero del alma refugiada en la penumbra.


Ana Muela Sopeña

PERDUTS

*
Les paraules vessen
l'energia del món de les ombres
enmig dels pètals perduts.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

PÉTALOS PERDIDOS

Las palabras derraman
la energía del mundo de las sombras
en mitad de los pétalos perdidos.


Ana Muela Sopeña

NÚVOL DE LA MAR

*
Núvol de la mar
aquest llampegar del temps.
La teua pell nua.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

NUBE MARINA

Nube marina,
relámpago de tiempo.
Tu piel desnuda.


Ana Muela Sopeña

SOLEDAT

*
La
soledat
m'atrapa
en
el
seu
pou
sense
fons.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SOLEDAD

La
soledad
me
atrapa
en
su
pozo
sin
fondo.


Ana Muela Sopeña

ESTACIÓ BUIDA

*
Els records de la ferida
es dilueixen en trens de boira
Ningú ja no resta a l'estació buida.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ESTACIÓN VACÍA

Los recuerdos de la herida
se diluyen en trenes donde hay niebla
y en la estación vacía ya no hay nadie.


Ana Muela Sopeña

PERÒ UNA PARAULA

*
Però una paraula
desdibuixa la ferida,
crea un altre món.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

UNA PALABRA

Una palabra
desdibuja la herida,
crea otro mundo.


Ana Muela Sopeña

EL SO OCEÀNIC

*
El so oceànic
em crida cap al crepuscle en penombra
mentre guaite l'aigua en la seua quietesa.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SONIDO OCEÁNICO

El sonido oceánico
me llama hacia el crepúsculo en penumbra
mientras contemplo el agua en su quietud.


Ana Muela Sopeña

AL LLARG DE LA PLATJA

*
Passege tot al llarg de la platja
on les caragoles em fan recordar
la brisa de l'oceà.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

POR LA PLAYA

Paseo por la playa
donde las caracolas me recuerdan
la brisa del océano.


Ana Muela Sopeña

LLAMPECS

*
Llampec blau ens transfigura
en el temps de l'alba i de la ferida.
La nostra sang competeix amb crepuscles
que busquen en el mar el seu adéu incert.
És el rellotge que plorinya
en túnels d'amiant.
Llampec roig ens avisa:
l'hora
del
encontre
en les plomes de l'ocell que s'envola.
Els nostres cossos són aus que s'amaguen
de la cridada ferma a ser de sorra
Llampec blanc és senyal
del cosmos adherit als nostres codis.
Ens invita el moment
a ser com les pedres al bosc.
Anònims, embolicats en la pluja,
tot sacralitzant sempre la paraula.
Llampec verd és la nostra clau
que persegueix en els ulls la conquesta
de la llibertat de la consciència.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó

*****

RELÁMPAGOS

Un relámpago azul nos transfigura
en el tiempo del alba y de la herida.
Nuestra sangre compite con crepúsculos
que buscan en el mar su adiós incierto.
Es el reloj que llora
en túneles de amianto.
Un relámpago rojo nos avisa:
la
hora
del
encuentro,
en las plumas del pájaro que vuela.
Nuestros cuerpos son aves que se esconden
de la llamada firme a ser de arena.
Un relámpago blanco es la señal
del cosmos adherido a nuestros códigos.
Nos invita el momento
a ser como las piedras en el bosque.
Anónimos y envueltos en la lluvia,
sacralizando siempre la palabra.
Un relámpago verde es nuestra clave
que persigue en los ojos la conquista
de la libertad de la conciencia.


Ana Muela Sopeña

AL LLINDAR

*
Un ocell de somni
m'atrapa al llindar de la galàxia
i em du per grutes invisibles.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EN EL UMBRAL

Un pájaro de sueño
me atrapa en el umbral de la galaxia
y me lleva por grutas invisibles.


Ana Muela Sopeña

OFRENA

*
A Pere Bessó, a propòsit del seu poemari "Les Roses de Lancelot"

Els ranuncles suaus es revelen
en els somnis amb herbes i llampecs.

La fullaraca buida
deixa veure en el metre els desterraments
de tots els apàtrides somnàmbuls.

Un moviment dúctil de la nit
s'assembla als ocells murris
que voletegen als seus nius
en cendres nostàlgiques de llum.

El cos del captaire
ens permet sentir la foscor
en el costat invertit de l'espill.

Els pètals ardents de l'inici
protegeixen en les vesprades de visions
la rosa negra ferida del crepuscle.

La dona que dibuixa en la seua pell blanca
amb henna la cançó del compromís...

Al Sud
el desnonament de la sang
alhora que els arbres entrelluquen
la bellesa del temps de l'ofrena.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

OFRENDA

A Pere Bessó, a propósito de su poemario "Les Roses de Lancelot"

Los ranúnculos suaves se revelan
en los sueños con hierbas y relámpagos.

La hojarasca vacía
deja ver en el metro los destierros
de todos los apátridas sonámbulos.

Un movimiento dúctil de la noche
se parece a los pájaros traviesos
que revolotean en sus nidos
en cenizas nostálgicas de luz.

El cuerpo del mendigo
nos permite sentir la oscuridad
en el lado invertido del espejo.

Los pétalos ardientes del inicio
protegen en las tardes de visiones
la rosa negra herida del crepúsculo.

La mujer que dibuja en su piel blanca
con henna la canción del compromiso...

En el Sur
el desahucio de la sangre
a la vez que los árboles divisan
la belleza del tiempo de la ofrenda.


Ana Muela Sopeña

TRES HAIKUS

*
Una lloba blanca
es balanceja en la nit.
Visió de lluna.

Aquest llobàs negre
udola al bell mig dels arbres.
Risc i flamerada.

Els set llobatons
desencaminats del clan.
Llum en la plugeta.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

TRES HAIKUS

La loba blanca
se columpia en la noche.
Visión de luna.

Un lobo negro
aúlla entre los árboles.
Peligro y fuego.

Siete lobeznos
extraviados del clan.
Luz en la lluvia.


Ana Muela Sopeña

VEU DE SALZE

*
Dins de la penombra
hi ha paraules dormides.
Veu teua de salze.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

VEU DE SALZE

En la penumbra
las palabras dormidas.
Tu voz de sauce.


Ana Muela Sopeña

CINC HAIKUS

*
Són branques de salze
que dus al vent de ponent.
Capseta de grills.

*

Lluna al juliol,
cuca de llum a la vall.
Respiració.

*

Brisa de la mar,
els infants a la platgeta.
Una caragola.

*

És un arxipèlag,
al sud, ai las, un naufragi.
Sal de l'oceà.

*

Veig un teuladí,
rebaix de finestra amb pluja.
Heus, llum de llampec.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CINCO HAIKUS

Ramas de sauce
al viento de poniente.
Caja de grillos.

*

Luna de julio,
luciérnaga en el valle.
Respiración.

*

Brisa de mar,
los niños en la playa.
La caracola.

*

Un archipiélago,
en el sur un naufragi.
Sal del océano.

*

Veo un gorrión,
un alféizar con lluvia.
Luz de relámpago.


Ana Muela Sopeña

A L'ESPAI

*
A dins de l'espai
un adéu siau són mots.
Desolació.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EN EL ESPACIO

En el espacio
un adiós son palabras.
Desolación.


Ana Muela Sopeña

QUATRE POEMES BREUS

*
I

Una pedra al carrer
s'assembla a una bassa de l'absurd.


II

L'oblit m'adverteix en cada cantó
del somni coronat per l'aigua.


III

Seduïda pel temps la pluja
és un lleó dormit en la faldella
d'un jardí lluminós.


IV

Un so d'ocell m'avisa
de la aurora que sap
esperar la litúrgia
en la sang que bull en pell híbrida
o en un dàtil de Tunis desossat.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CUATRO POEMAS BREVES

I

Una piedra en la calle
se parece a una balsa del absurdo.


II

El olvido me advierte en cada esquina
del sueño coronado por el agua.


III

La lluvia seducida por el tiempo
es un león dormido en el regazo
de un jardín luminoso.


IV

Un sonido de pájaro me avisa
de la aurora que sabe
esperar la liturgia
en la sangre que hierve en la piel híbrida
o en un dátil de Túnez deshuesado.


Ana Muela Sopeña

INSTANT D'ARENA

*
L'instant d'arena s'acosta,
enmig del dolor i de la mort,
per a somiar amb llum.
En l'instant híbrid de l'ombra
un mirall esdevé la bellesa
en la travessia del desert.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

INSTANTE DE ARENA

El instante de arena se avecina,
en medio del dolor y de la muerte,
para soñar con luz.
En el instante híbrido de sombra
la belleza se torna un espejismo
en una travesía del desierto.


Ana Muela Sopeña

LLUM A PUNTA D'ALBA

*
En la llunyania
hi ha l'arconet de lluernes.
Llum a punta d'alba.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LUZ DE LA AURORA

En la distancia
un cofre con luciérnagas.
Luz de la aurora.


Ana Muela Sopeña

CAL·LIGRAFIA

*
És cal·ligrafia
de plovisqueig hivernal.
La terra humitosa.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CALIGRAFÍA

Caligrafía
de llovizna invernal.
La tierra húmeda.


Ana Muela Sopeña

PER A EIXIR INDEMNE

*
Un ocell de foc
em xiuxiueja a l'oïda l'estratègia
per a eixir indemne de les ombres.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

PARA SALIR INDEMNE

Un pájaro de fuego
me susurra al oído la estrategia
para salir indemne de las sombras.


Ana Muela Sopeña

JARDÍ AMB LLUM

*
El
temps
passa,
les
lluernes
miren.
Jardí
amb
llum.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

JARDÍN CON LUZ

El
tiempo
pasa,
las
luciérnagas
miran.
Jardín
con
luz.


Ana Muela Sopeña

SEGUICI

*
En el silenci compartit
la llum
propendeix a desaparéixer.

En la gatzara del seguici
l'ombra fuig per esquerdes de follia.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CORTEJO

En el silencio compartido
la luz
tiende a desaparecer.

En el bullicio del cortejo
la sombra escapa por rendijas de locura.


Ana Muela Sopeña

PERCEBEM EL MÓN

*
Percebem el món
ben atents a senyals primigènies
que pulsen els nostres codis
del cosmos amagat en les nostres cèl·lules.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

PERCIBIMOS EL MUNDO

Percibimos el mundo
atentos a señales primigenias
que pulsan nuestros códigos
del cosmos escondido en nuestras células.


Ana Muela Sopeña

LA BELLESA DEL SOMNI

*
La bellesa del somni m'acompanya
al bell mig de l'amor i de la mort
per a sentir-hi el pols creador.



Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó



*****

LA BELLEZA DEL SUEÑO

La belleza del sueño me acompaña
en medio del amor y de la muerte,
para sentir el pulso creador.


Ana Muela Sopeña

TEMPS DEL BUIT

*
El temps del buit
m'arrossega a la mort.
El caos, però, de les hores
em fa tornar
a l'inici de tot.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

TIEMPO DEL VACÍO

El tiempo del vacío
me conduce a la muerte,
pero el caos de las horas
me hace retornar
al inicio de todo.


Ana Muela Sopeña

AL BELL MIG DE LES ROQUES EL NO-RES

*
A voltes la bellesa no aconsegueix
emocionar l'ànima dels dies,
però el somriure pot
enamorar un home
dormit al bell mig de les roques del no-res.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ENTRE LAS ROCAS DE LA NADA

A veces la belleza no consigue
emocionar al alma de los días,
mas la sonrisa puede
enamorar a un hombre
dormido entre las rocas de la nada.


Ana Muela Sopeña

AL TEU MÓN

*
Per a l'Àngels Moreno

Les paraules habiten al teu món
dissoltes en la llum de la penombra.

Aguaiten la bellesa de la nafra,
però també el pols de la història
per a somiar nues en els túnels.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EN TU MUNDO

A Ángela Moreno

Las palabras habitan en tu mundo
disueltas en la luz de la penumbra.

Aguardan la belleza de la herida,
pero también el pulso de la historia
para soñar desnudas en los túneles.


Ana Muela Sopeña

CADA DIA PERDEM

*
Cada dia perdem alguna cosa més
als carrers foscos o en tsunamis.
Una tempesta ens guaita
en els trens nocturns del no-res.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CADA DÍA PERDEMOS

Cada día perdemos algo más
en las calles oscuras o en tsunamis.
Una tormenta nos acecha
en los trenes nocturnos de la nada.


Ana Muela Sopeña

SENSE FISSURES

*
Tire
a
faltar
la
teua
protecció
sense
fissures.
Al
dellà
dels
límits
del
món.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SIN FISURAS

Echo
de
menos
tu
protección
sin
fisuras.
Más
allá
de
los
límites
del
mundo.


Ana Muela Sopeña

DAMUNT DE L'ARENA

*
Damunt de l'arena
les caragoles del somni.
Onades de llum.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SOBRE LA ARENA

Sobre la arena
caracolas de sueño.
Olas de luz.


Ana Muela Sopeña

.

Fotografía: Ana Muela Sopeña

TANT DE BO

*
Tant de bo ens poguérem banyar en els instants plens de la lluna, per a sentir la vida en els seus inicis sense obstacles curulls de perfídia. Tant de bo hi haguera sort en els nostres passos, per a somiar desperts amb la llum que ens portara a ports solellats. Tant de bo a les nits em tingueres abraçada al teu cos sense aristes i junts exploràrem visions per a arribar a un món més obert. Tant de bo passe prompte aquest temps imantat per l'ombra o vegem estrelles en crepuscles inspirats en verbs sense falsia. Tant de bo anàrem sempre tot nus cap a un sol seduït per l'aigua, en llunyania suau, sense ferides, per a obrir els nostres ulls a horitzons amb possibilitats infinites.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

OJALÁ

Ojalá nos pudiéramos bañar en los instantes plenos de la luna, para sentir la vida en sus inicios sin obstáculos llenos de perfidia. Ojalá hubiera suerte en nuestros pasos, para soñar despiertos con la luz que nos llevara a puertos soleados. Ojalá por las noches me tuvieras abrazada a tu cuerpo sin aristas y juntos exploráramos visiones para llegar a un mundo más abierto. Ojalá pase pronto este tiempo imantado por la sombra y veamos estrellas en crepúsculos inspirados en verbos sin doblez. Ojalá en desnudez fuéramos siempre hacia un sol seducido por el agua, en lejanía suave, sin heridas, para abrir nuestros ojos a horizontes con posibilidades infinitas.


Ana Muela Sopeña

FICCIÓ

*
La crisi és un gran joc de móns
en ficció per a fer de la galàxia
un recer de diables en l'ombra.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

FICCIÓN

La crisis es un gran juego de mundos
en ficción para hacer de la galaxia
un nido de diablos en la sombra.


Ana Muela Sopeña

ARENA I LLOTIM

*
Arena
i
llotim
en
la
teua
pell
de
l'ombra.
Somni
sense
llum.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ARENA I LLOTIM

Arena i llotim
en la teua pell de l'ombra.
Somni sense llum.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ARENA Y LODO

Arena y lodo
en tu piel de la sombra.
Sueño sin luz.


Ana Muela Sopeña


*****

ARENA Y LODO

Arena
y
lodo
en
tu
piel
de
la
sombra.
Sueño
sin
luz.


Ana Muela Sopeña

SOMNIS DE SORRA

*
Somnis
de
sorra
en
crepuscles
roigs.
Melangia.

Arbres quiets
amb arrels d'aigua.
Nostàlgia en terra.

Lluna dormida als meus braços de seda. Llum del silenci.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SUEÑOS DE ARENA

Sueños
de
arena
en
crepúsculos
rojos.
Melancolía.

Árboles quietos
con raíces de agua.
Nostalgia en tierra.

Luna dormida en mis brazos de seda. Luz del silencio.


Ana Muela Sopeña

OBLIT DE L'AIGUA

*
La
lluna
novella,
és
a
dir
l'oblit
de
l'aigua.
Incomprensió.

És lluna
creixent,
aquesta
beldat
del
foc.
Aleph
en
les
lletres.

La
lluna
redona,
plenitud
és
de
la
terra.
Contemplació.

És
el
quart
minvant,
vertader
instint
de
l'aire,
que
ment
sense
temps.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

OLVIDO DEL AGUA

La
luna
nueva,
el
olvido
del
agua.
Incomprensión.

Luna
creciente,
la
belleza
del
fuego.
Aleph
en
letras.

La
luna
llena,
plenitud
de
la
tierra.
Contemplación.

Cuarto
menguante,
el
instinto
del
aire.
Mente
sin
tiempo.


Ana Muela Sopeña

ELS PENSAMENTS

*
Els pensaments
al llac de l'alba
són quietud
Mentre la lluna brilla
al bell mig de la nit.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LOS PENSAMIENTOS

Los pensamientos
en el lago del alba
son de quietud.
Mientras la luna brilla
en medio de la noche.


Ana Muela Sopeña

EM PREGUNTE

*
Veig unes portes amb rèptils
que es barallen entre sí
i es disputen llocs rellevants.
Jo em pregunte

si passar aqueixes portes
és la via
o rodejar amb cercles de llum
el llindar de l'instint és
la ruta a seguir
en els propers mil·lenaris.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ME PREGUNTO

Veo unas puertas con reptiles
que luchan entre sí
y se disputan puestos relevantes.
Yo me pregunto si pasar por esas puertas
es el camino
o rodear con círculos de luz
el umbral del instinto
es la ruta a seguir
en los próximos milenios.


Ana Muela Sopeña

CALEIDOSCOPI

*
Al caleidoscopi de la lluna
habiten les absències tristes,
on ens veiem cada dia reflectits
abans de somorgollar-nos
als espills quotidians.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CALEIDOSCOPIO

En el caleidoscopio de la luna
habitan las ausencias tristes,
donde nos vemos reflejados cada día
antes de sumergirnos
en los espejos cotidianos.

Ana Muela Sopeña

RESPIRACIÓ A SOBRE L'ESTRELLA

*
A Miguel Íñiguez, tot sabent de la llum...

Les paraules realitzen el seu trajecte,
al dellà de la llum en la penombra
i volen en els seus núvols de paper
per a dir-te tant
o per a abandonar-se en l'espai
d'una vida viscuda fins a la fi.

He rebut hui
el teu correu electrònic.
Era quelcom ja conegut per mi
o potser intuït.

El teu germà et custodia
des d'una altra dimensió de l'experiència,
per a donar-te una altra mena de mirar
o potser, fins i tot,
per a esbossar somriures
en l'esbalaïment fèrtil del dolor.

Jo només puc fer-te
companyonia en el silenci,

una respiració a sobre l'estrella
que cada nit
serà un avis lúdic
d'un ànima que aconseguí la seua comesa.

Propòsit magistral,
una missió acomplida.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

RESPIRACIÓN SOBRE LA ESTRELLA

A Miguel Íñiguez, sabiendo de la luz...

Las palabras realizan su trayecto,
más allá de la luz en la penumbra
y vuelan en sus nubes de papel
para decirte tanto
o para abandonarse en el espacio
de una vida vivida hasta el final.

He recibido hoy
tu correo electrónico.
Era algo conocido ya por mí
o quizás intuido.

Tu hermano te custodia
desde otra dimensión de la experiencia,
para darte otra forma de mirar
o quizás todavía,
para esbozar sonrisas
en el asombro fértil del dolor.

Yo sólo puedo darte
un acompañamiento en el silencio,

una respiración sobre la estrella
que cada noche
será un aviso lúdico
de un alma que alcanzó su cometido.

Propósito maestro,
una misión cumplida.


Ana Muela Sopeña

INVISIBLE EN LA NIT

*
La
caragola,
invisible
en
la
nit.
Batec
de
sorra.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

INVISIBLE EN LA NOCHE

La
caracola,
invisible
en
la
noche.
Pulso
de
arena.


Ana Muela Sopeña

PLUJA DE MAIG

*
Pluja de maig
amb la humitat del vent.
Malenconia.
Hores dels arbres
copsen nits màgiques.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LLUVIA DE MAYO

Lluvia de mayo
con la humedad del viento.
Melancolía.
Los horas de los árboles
atrapan noches mágicas.


Ana Muela Sopeña

LA PLUJA ALS TEULATS

*
La pluja als teulats
envaeix el fred ocult
de la meua pell.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LLUVIA EN LOS TEJADOS

La lluvia en los tejados
invade el frío oculto de mi piel.


Ana Muela Sopeña

QUAN ET VEIG

*
Quan
et
veig
un
llampec
suau
em
transfigura.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CUANDO TE VEO

Cuando
te
veo
un
relámpago
suave
me
transfigura.


Ana Muela Sopeña

LLOC

*
He arribat al lloc en què les coses
es tornen preguntes.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LUGAR

He llegado al lugar donde las cosas
se convierten en preguntas.


Ana Muela Sopeña

EN L'OBLIT

*
S'ha extingit la llum
en l'oblivió estrany de la nit.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EN EL OLVIDO

Se ha extinguido la luz
en el olvido extraño de la noche.


Ana Muela Sopeña

NAUFRAGI EN LA PENOMBRA

*
En el silenci
les paraules es fan misterioses,
tornen del naufragi en la penombra
i permeteixen que tot siga un món.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

NAUFRAGIO EN LA PENUMBRA

En el silencio
las palabras se tornan misteriosas,
regresan del naufragio en la penumbra
y permiten que todo sea un mundo.


Ana Muela Sopeña

SOMNÀMBULA

*
La meua pell clapa somnàmbula
en un poema perdut d'un altre espai
amb paraules farcides de preguntes.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SONÁMBULA

Mi piel duerme sonámbula
en un poema perdido de otro espacio
con palabras cubiertas de preguntas.


Ana Muela Sopeña

ESTRANY JOC

*
És
el
silenci
més
hostil
que
el
menyspreu.
Estrany
j
o
c
.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EXTRAÑO JUEGO

Es
el
silencio
más
hostil
que
el
desprecio.
Extraño
j
u
e
g
o
.


Ana Muela Sopeña

LA CIUTAT SOMIA

*
La ciutat somia sempre de nit
amb els solitaris que vagaregen
entre la ria i les seues imatges.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LA CIUDAD SUEÑA

La ciudad sueña siempre por las noches
con solitarios que deambulan
en medio de la ría y sus imágenes.


Ana Muela Sopeña