EN L'OMBRA M'AMPARE

*
En l'ombra m'empare
en esquelets de la història,
als clivells del món.

Les fenedures del temps
són la respiració dels meus impulsos.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EN LA SOMBRA ME AMPARO

En la sombra me amparo
en esqueletos de la historia,
en las grietas del mundo.

Las fisuras del tiempo
son la respiración de mis impulsos.


Ana Muela Sopeña

LA PARAULA

*
A Pedro Du Bois

La paraula allibera de presons
entre mars i rius de nostàlgia,
al dellà de les línies del fat
en els cercles ocults d'una altra llum.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LA PALABRA

A Pedro Du Bois

La palabra libera de prisiones
entre mares y ríos de nostalgia,
más allá de las líneas del destino
en círculos ocultos de otra luz.


Ana Muela Sopeña

ARBRE INFINIT

*
Arbre infinit,
arbre del món,
acull-me al teu cor sense branques.

Pedra silent
pedra de broma
investiga en la boira de l'exili.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ÁRBOL INFINITO

Árbol infinito,
árbol del mundo,
acógeme en tu corazón sin ramas.

Piedra de silencio
piedra de bruma
investiga en la niebla del exilio


Ana Muela Sopeña

ACOLLIMENT

*
Acolliment al niu d'un arbre.
Acolliment al cos evanescent.
Acolliment a l'ànima del món.
Acolliment a la pell del desig.
Acolliment.
..............Niu.
...................Racó ocult.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ACOGIMIENTO

Acogimiento...en el nido de un árbol.
Acogimiento en el cuerpo evanescente.
Acogimiento en el alma del mundo.
Acogimiento en la piel del deseo.
Acogimiento.
................Nido.
.......................Rincón oculto.


Ana Muela Sopeña

MENTRE LA PELL HIVERNA

*
Condemnada a l'oblit...

Els dies van passant
i les hores transcorren
en
la
foscor
del
fred
extrem.

Una ciutat suïcida
et recorda en les aus migratòries.

Abandone en hotels de l'ombra,
encontres en la llum de la nostàlgia.

Els semàfors que dormen
amb fanals somnàmbuls de gebre.

Els nostres besos perduts en la boira,
els abraços extraviats,
mentre la pell hiverna al cos de gel...


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

MIENTRAS LA PIEL HIBERNA

Condenada al olvido...

Los días van pasando
y las horas transcurren
en
la
oscuridad
del
frío
extremo.

Una ciudad suicida
te recuerda en las aves migratorias.

Abandono en hoteles de la sombra,
encuentros en la luz de la nostalgia.

Semáforos que duermen
con farolas sonámbulas de escarcha.

Nuestros besos perdidos en la niebla
y abrazos extraviados,
mientras la piel hiberna
en el cuerpo de hielo...


Ana Muela Sopeña

LA MEUA MEMÒRIA ÀVIDA DE SOMNIS

*
Els records s'apropien
de la meua memòria àvida de somnis.

Camine pels carrers
i contemple en la ria
un vaixell vingut de ben lluny.

En la imaginació viatge a una illa,
esguarde el paisatge que fon
l'horitzó de l'oblit.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

MI MEMORIA ÁVIDA DE SUEÑOS

Los recuerdos se apropian
de mi memoria ávida de sueños.

Camino por las calles
y contemplo en la ría
un barco
venido de muy lejos.

En la imaginación viajo a una isla,
miro el paisaje que diluye
el horizonte del olvido.


Ana Muela Sopeña

EN AQUESTES NITS FREDES

*
En aquestes nits fredes
recorde la penombra arrecerada
en nàufrags passeigs sens nostàlgia,
cap a portalets grisos,
en la vila d'abismes subterranis.

Les places sigiloses adormides en silenci
i les marquesines de l'autobús
amb rostres anònims sense destí.

En els passos de zebra
persones esperant un canvi biogràfic
i semàfors obscurs
amb passants despistats.

El teu somriure vagarejant pels carrers,
els teus passos fixats a la melangia dels murs,
les meues traces invisibles...


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EN ESTAS NOCHES FRÍAS

En estas noches frías
recuerdo la penumbra agazapada
en náufragos paseos sin nostalgia,
hacia portales grises,
en la ciudad de abismos subterráneos.

Las plazas sigilosas dormidas en silencio
y las marquesinas de autobús
con anónimos rostros sin destino.

En los pasos de cebra
personas esperando un cambio biográfico
y semáforos oscuros
con transeúntes despistados.

Tu sonrisa vagando entre las calles,
tus pasos adheridos a la melancolía de los muros,
mis huellas invisibles...


Ana Muela Sopeña

QUAN TOTS ELS TÚNELS ES TANQUEN

*
La soledat ataca a les nits
quan tots els túnels es tanquen
i no es veu la llum enlloc.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CUANDO TODOS LOS TÚNELES SE CIERRAN

La soledad ataca por las noches
cuando todos los túneles se cierran
y no se ve la luz por ningún sitio.


Ana Muela Sopeña

EN L'IDIOMA DELS SOMNIS

*
Ell parla en l'idioma dels somnis
i pronuncia paraules de visions,
en les nits que busquen adjectius
al dellà dels límits del cos.

Ella parla en el llenguatge de la pell
i entona els pronoms de la boira,
en les vesprades que fugen dels arrels
entre el llindar del vent i la pluja.

Ells parlen freqüències de la llum,
i taral·legen junts melodies
que es dissolen sempre en l'estany,
per a veure el crepuscle daurat.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EN EL IDIOMA DE LOS SUEÑOS

Él habla en el idioma de los sueños
y pronuncia palabras de visiones,
en las noches que buscan adjetivos
más allá de los límites del cuerpo.

Ella habla en el lenguaje de la piel
y entona los pronombres de la niebla,
en las tardes que huyen de raíces
entre el umbral del viento y de la lluvia.

Ellos hablan frecuencias de la luz
y tararean juntos melodías
que se diluyen siempre en el estanque,
para ver el crepúsculo dorado.


Ana Muela Sopeña

EL MEU COR DE BOIRA

*
En l'humiditat esmuny la seua obertura
el llit dels segles.

Esquinçat s'obri
el meu cor de boirina.

A vegades jau mort
i d'altres va reptant per esquerdes salvatges.

Un
animal
de
gel
m'ataca
per
l'esquena.

Governada per ombres amagades
un buit de neu m'avisa de l'espai
que ocupa en la fissura la dona en el cercle...


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

MI CORAZÓN DE NIEBLA

En la humedad desliza su abertura
el cauce de los siglos.

Desgarrado se abre
mi corazón de niebla.

A veces yace muerto
y otras va reptando por rendijas salvajes.

Un
animal
de
hielo
me
ataca
por
la
espalda.

Gobernada por sombras escondidas
un vacío de nieve me avisa del espacio
que ocupa en la fisura
la mujer en el círculo...


Ana Muela Sopeña

TOTES LES MORTS

*
Totes les morts són la mateixa mort
la mort dels que estimem
i la nostra mateixa mort.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

TODAS LAS MUERTES

Todas las muertes son la misma muerte:
la muerte de los que amamos
y nuestra propia muerte.


Ana Muela Sopeña

A TRAVÉS DELS LÍMITS DEL SOMNI

*
A través dels límits del somni
la meua pell s'obri al llindar del possible
enmig de tempestes interiors.

Hi ha un espill fred que conté
la meua ànima torturada per les ombres.
Hi vaig avançant sigilosa
cap a la llum blava de l'horitzó.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

A TRAVÉS DE LOS LÍMITES DEL SUEÑO

A través de los límites del sueño
mi piel se abre al umbral de lo posible
en medio de tormentas interiores.

Hay un espejo frío que contiene
mi alma torturada por las sombras.
Allí voy avanzando sigilosa
hacia la luz azul del horizonte.


Ana Muela Sopeña

ELS TEUS LLAVIS AL MEU COS

*
Els teus llavis al meu cos
em tornen el món
on jo em refugie,
quan tot sembla ja perdut.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

TUS LABIOS EN MI CUERPO

Tus labios en mi cuerpo me devuelven el mundo
donde yo me refugio,
cuando todo parece ya perdido.


Ana Muela Sopeña

COM OCELLS BLANCS

*
A Maiara Gouveia amb la meua amistat i admiració

Son les paraules com ocells blancs
envers el lector. Móns d'aigua
seduïnt la lluna, la pell en el temps.
Contemplació sota núvols de pluja
sobre el silenci.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

COMO PÁJAROS BLANCOS

A Maiara Gouveia con mi amistad y admiración

Son las palabras como pájaros blancos
hacia el lector. Mundos de agua
seduciendo a la luna, piel en el tiempo.
Contemplación bajo nubes de lluvia
sobre el silencio.


Ana Muela Sopeña

SONORITAT D'AIGUA

*
Sonoritat d'aigua,
en una gota de pluja.
Mulla infinitud.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SONIDO DE AGUA

Sonido de agua,
una gota de lluvia.
Infinitud.


Ana Muela Sopeña

A VOLTES OBLIDEM

*
A voltes oblidem l’eixida
i ja no veiem res.
Les ombres ens inunden i la llum
es dilueix als cercles del dia.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

A VECES OLVIDAMOS

A veces olvidamos la salida
y ya no vemos nada.
Las sombras nos inundan y la luz
se diluye en los círculos del día.


Ana Muela Sopeña

NUA DAMUNT DE LA SORRA

*
Al desert avance nua
damunt de la sorra
cap als espills invisibles
perquè convertisquen la nostàlgia
en creació.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

DESNUDA SOBRE ARENA

En el desierto avanzo desnuda sobre arena
hacia los espejos invisibles
que conviertan nostalgia en creación.


Ana Muela Sopeña

ENMIG DE LA NEU

*
Escape com un ocell espaordit
cap a horitzonts invisibles,
però sempre et trobe en les meues imatges
perdut enmig de la neu melangiosa.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ENTRE LA NIEVE

Escapo como un pájaro asustado
hacia los horizontes invisibles,
pero siempre te encuentro en mis imágenes
perdido entre la nieve melancólica.


Ana Muela Sopeña

EN LA NIT NO OBLIDE

*
En la nit no oblide els teus abraços
davall de la pluja màgica d'hivern.
Les voreres ens somien en el seu idioma
amb adjectius d'aigua, entre semàfors.
Respiració del temps,
amb els gats,
en la bellesa invisible, etèria.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EN LA NOCHE NO OLVIDO

En la noche no olvido tus abrazos
bajo la lluvia mágica de invierno.
Las aceras nos sueñan en su idioma
con adjetivos de agua, entre semáforos.
Respiración del tiempo, con los gatos,
en la belleza etérea e invisible.


Ana Muela Sopeña

LLUNA D'OCTUBRE

*
En lluna d'octubre,
memòries del teu cos.
Cansament amarg.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LUNA DE OCTUBRE

Luna de octubre,
recuerdos de tu cuerpo.
Cansancio amargo.


Ana Muela Sopeña

A TRAVÉS DEL BUIT

*
A través del buit arribem al silenci.
Aqueix lloc pregon
d'on no deguérem anar-se'n mai.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

A TRAVÉS DEL VACÍO

A través del vacío llegamos al silencio.
Ese lugar profundo
del que nunca debimos alejarnos.


Ana Muela Sopeña

MENTIDES DE CERA

*
Davall de la lluna
tantes mentides de cera
al bell mig dels somnis.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

MENTIRAS DE CERA

Bajo la luna
las mentiras de cera
entre los sueños.


Ana Muela Sopeña

DAMUNT DE L'ARENA

*
Damunt de l'arena
una paraula guareix
la decepció.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SOBRE LA ARENA

Sobre la arena
una palabra cura
la decepción.


Ana Muela Sopeña

ELS ULLS DELS BOSCOS

*
Els ulls dels boscos m'inspiren
en la màgia de les cavernes.
Però la ciutat noctàmbula
m'emporta enmig de les ombres
a través dels espais de bellesa
subterrània.
On es troben ambdós mons
escric la cançó de l'univers.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LOS OJOS DE LOS BOSQUES

Los ojos de los bosques
me inspiran en la magia de las grutas.
Mas la ciudad noctámbula
me lleva entre las sombras
por espacios de belleza subterránea.
Donde se encuentran ambos mundos
escribo la canción del universo.


Ana Muela Sopeña

MIRADA DE L'ÁNGEL

*
Damunt de la nafra
és la mirada de l'àngel.
La més pura entranya.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LA MIRADA DEL ÁNGEL

Sobre la herida
la mirada del ángel.
Un corazón.


Ana Muela Sopeña

CENSURA

*
El silenci venç
les paraules que emmudeixen
per la censura dels segles.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CENSURA

El silencio domina
las palabras que callan
por la censura de los siglos.


Ana Muela Sopeña

EL DIA ÉS UN ARBRE

*
El dia és un arbre
que es manifesta en la llum
de la desmemòria.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EL DÍA ES COMO UN ÁRBOL

El día es como un árbol
que se muestra en la luz
de nuestro olvido.


Ana Muela Sopeña

AH, PERPLEXITAT

*
Ah, perplexitat
quan descobrisc una rosa
damunt de l'arena.


AH, PERPLEXITAT

Ah,
perplexitat
quan
descobrisc
una
rosa
damunt
de
l'arena.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

PERPLEJIDAD

Perplejidad
cuando veo una rosa
sobre la arena.


PERPLEJIDAD

Perplejidad
cuando
veo
una
rosa
sobre
la
arena.


Ana Muela Sopeña

PRESAGI DE TU

*
Aquesta nit fosca,
com un presagi de tu.
Revelació.

Aurora marina
en les ninetes de foc.
El mar sense ones.

Alhora que llostreja
la bellesa en el silenci.
Núvols amb la pluja.

Arriba el migdia
i s'assembla a l'esperit
del fred de l'absència.

Davall del crepuscle
els arcans de l'univers
gotes d'aigua són.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

PRESAGIO DE TI

La noche oscura,
un presagio de ti.
Revelación.

Alba marina
en pupilas de fuego.
El mar sin olas.

Cuando amanece
la belleza en silencio.
Nubes con lluvia.

El mediodía
se parece al espíritu
del frío ausente.

Bajo el crepúsculo
los secretos del mundo.
Gotas de agua.


Ana Muela Sopeña

LA COPA

*
La copa navegava en la màgia del secret,
era de cristall i de robí.

De sobte bufà un vent 6
gelat com un fil d'iceberg.

Des de llavors,
hi ha un naufragi que flota com ombra
entre els vidres trencats d'un espai sòrdid,
dins de mons separats...


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LA COPA

La copa navegaba en la magia del secreto,

era de cristal y de rubí.

De pronto sopló un viento
helado como filo de iceberg.

Desde entonces,
hay un naufragio que flota como sombra
entre los vidrios rotos de un espacio sórdido,
en mundos separados...


Ana Muela Sopeña

EN EL BUIT

*
En el buit,
les cercles d'ombra em delaten
en destins silenciosos a habitar.
Un arbre amb siluetes ocultes
apareix al bosc dels somnis
amb lluernes plenes de presagis.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EN EL VACÍO

En el vacío,
los círculos de sombra me delatan
en destinos silentes que habitar.
Un árbol con siluetas escondidas
aparece en el bosque de los sueños
con luciérnagas llenas de presagios.


Ana Muela Sopeña

CONVERTEIXES LES PARAULES

*
A Pere Bessó, aliat en la paraula

Converteixes les paraules
en ocells de llum damunt dels núvols
que volen sense nostàlgia
per l'equador dels llambregars.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CONVIERTES LAS PALABRAS

A Pere Bessó, aliado en la palabra

Conviertes las palabras
en pájaros de luz sobre las nubes
que vuelan sin nostalgia
por el ecuador de las visiones.


Ana Muela Sopeña

ELS OCELLS DE LA SON

*
Els ocells de la son
m'abandonen al fred de l'alba,
però quan les ombres ens envaeixen
em lliuren harmonies infinites.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LOS PÁJAROS DE SUEÑO

Los pájaros de sueño
me abandonan al frío del alba,
pero cuando las sombras nos invaden
me ofrecen armonías infinitas.


Ana Muela Sopeña

LLAMPEC

*
Heus una serpent
en la nineta del son.
Hi veig un llampec.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

RELÁMPAGO

Una serpiente
en el ojo del sueño.
Veo un relámpago.


Ana Muela Sopeña

EL TEU PENSAMENT

*
El teu pensament
em permeteix ascendir
de les cendres a la llum.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

TU PENSAMIENTO

Tu pensamiento
me permite ascender de las cenizas
hacia la luz.


Ana Muela Sopeña

ENMIG DE L'ARENA

*
Enmig de la sorra
hi ha la mirada oculta.
Sal de l'horabaixa.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ENTRE LA ARENA

Entre la arena
la mirada escondida.
Sal del crepúsculo.


Ana Muela Sopeña

UN CIUTAT SENSE NOM

*
He mirat el lloc
de la inexistència,
he passejat sola per la plaga
d'una ciutat sense nom ni memòria.
He desitjat veure't, però tu no hi eres.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

UN CIUDAD SIN NOMBRE

He mirado el lugar
de la inexistencia,
he paseado sola por la herida
de una ciudad sin nombre ni memoria.
He deseado verte, pero allí tú no estabas.


Ana Muela Sopeña

FRATERNITAT EN LA PARAULA

*
A Pere Bessó, aliat en la paraula

Les paraules entreteixen la bellesa
que encara batega en l'ànima
d'aquest llinatge que udola en la penombra
i amenaça en el vertigen
amb extingir-se per sempre.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

FRATERNIDAD EN LA PALABRA

A Pere Bessó, aliado en la palabra

Las palabras enlazan la belleza
que aún late en el alma
de esta especie que aúlla en la penumbra
y amenaza en el vértigo
con extinguirse para siempre.


Ana Muela Sopeña

EN LES HORES FOSQUES

*
Els racons esdevingueren
buidors freds,

la ciutat no respira,
les
pedres
de silenci
ara
són
sepulcres de cendres.

La tristesa em té en segrest
en les hores fosques.

Com voldria alliberar-me d'aquest fum
que em fa ser estàtua!

Necessite l'engruna de sal
per a que aquest conjur es dissolga.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EN LAS HORAS OSCURAS

Los rincones se han vuelto
huecos fríos,

la ciudad no respira,
las
piedras
de silencio
ahora
son
sepulcros de cenizas.

La tristeza me tiene secuestrada
en las horas oscuras.

Quisiera liberarme de este humo
que me hace convertirme en una estatua.

Necesito la sal
para que este conjuro se disuelva.


Ana Muela Sopeña

BUI A TRAVÉS

*
Un buit hi ha al meu món
que mira l'animal de la ciutat
i contempla fissures
i clivells als carrers solitaris,
buit a través.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

A TRAVÉS DEL VACÍO

En mi mundo hay un hueco
que mira al animal de la ciudad
y contempla fisuras
y grietas en las calles solitarias
a través del vacío.


Ana Muela Sopeña

SÓN ELS NOSTRES VERBS

*
Són els nostres verbs
exili en la distància.
Errabunda lluna.

Aquella llum blanca
tot al seu entorn d'enigmes.
Aquella lluerna.

La teua veu d'aigua
enmig dels núvols amb pluja.
Revelació


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SON NUESTROS VERBOS

Son nuestros verbos
exilio en la distancia.
La errante luna.

Una luz blanca
rodeada de enigmas.
Una luciérnaga.

Tu voz de agua
entre nubes con lluvia.
Revelación.


Ana Muela Sopeña

PARAULES SENSE MEMÒRIA

*
La nit em recorda
paraules sense memòria d'un altre temps.
En l'ombra acace l'essencial
per a guarir la ferida antiga.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

PALABRAS SIN MEMORIA

La noche me recuerda
palabras sin memoria de otro tiempo.
En la sombra persigo lo esencial
para sanar la herida del pasado.


Ana Muela Sopeña

DAVALL DEL SILENCI

*
Davall del silenci
roman un lotus de llum.
Revelació.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

BAJO EL SILENCIO

Bajo el silencio
hay un loto de luz.
Revelación.


Ana Muela Sopeña

A VEGADES AL BELL MIG E LA PLUJA

*
A vegades al bell mig de la pluja
em pregunte si tot fou veritat
o només fou un moment somiador.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

A VECES ENTRE LLUVIA

A veces entre lluvia
me pregunto si todo fue verdad
o sólo fue un momento soñador.


Ana Muela Sopeña

BOMBOLLA

*
Un cansament mil·lenari
atrapa el meu cor
en barboll de te i café.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

BURBUJA

Un cansancio de milenios
atrapa mi corazón
en una burbuja de té y café.


Ana Muela Sopeña

SOTA LA LLUNA SUAU

*
Sota la lluna suau els records
al bell mig dels dies
i les nits,
al dellà de l'ombra
tan salvatge,
per a somiar sense roba a les coves.
Les visions ens rondinen amb la pluja,
les paraules protegeixen la nostàlgia
en els crepuscles grisos sense memòria.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

BAJO LA LUNA SUAVE

Bajo la luna suave los recuerdos
en medio de los días
y las noches,
más allá de la sombra
tan salvaje,
para soñar sin ropa entre las cuevas.
Las visiones nos hablan con la lluvia,
las palabras protegen la nostalgia
en crepúsculos grises sin memoria.


Ana Muela Sopeña

UN PRESAGI DE PEDRA

*
Camine pels carrers
i contemple l'horitzó dibuixat
a través de la pluja.

Un presagi de pedra
em permeteix sentir els esperits
que habiten en les capçades dels arbres.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

UN PRESAGIO DE PIEDRA

Camino por las calles
y miro el horizonte dibujado
a través de la lluvia.

Un presagio de piedra
me permite escuchar a los espíritus
que habitan en las copas de los árboles.


Ana Muela Sopeña

LES PARAULES SÓN DEES

*
Les paraules són dees
que beuen de l'arena més atàvica
per a sobreviure al desert.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LAS PALABRAS SON DIOSAS

Las palabras son diosas
que beben de la arena más atávica
para supervivir en el desierto.


Ana Muela Sopeña

CRISÀLIDES DISPOSADES A SOMIAR

*
A la nit una rosa...
Isc per les places amb els guants
i recorde sense pressa la nostra història
mentre la seda gira en la distància.
Les ones d'existència,
crisàlides disposades a somiar
enmig dels senyals del destí.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CRISÁLIDAS DISPUESTAS A SOÑAR

En la noche una rosa...
Salgo por las plazas con mis guantes
y recuerdo sin prisa nuestra historia
mientras la seda gira en la distancia.
Las ondas de existencia
son crisálidas dispuestas a soñar
entre los signos del destino.


Ana Muela Sopeña