dimarts, 3 de gener de 2012

AL LLUNY, UN OCELL DE SOMNI

*
Al lluny, un ocell de somni
ens avisa, en l'ombra, del perill,
però no li fem esment.

Després ja tot resta soterrat
en síl·labes de mons extingits
i continuem sense oir.

Finalment
una tempestat esclata en el crepuscle
i hem de córrer a l'aixopluc
perquè els llamps
no ens abasten.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

A LO LEJOS, UN PÁJARO DE SUEÑO

A lo lejos, un pájaro de sueño
nos avisa, en la sombra, del peligro,
pero no le escuchamos.

Después ya todo queda soterrado
en sílabas de mundos extinguidos
y seguimos sin oír.

Al final
una tormenta estalla en el crepúsculo
y debemos correr a refugiarnos
para que los rayos
no nos alcancen.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada