*
Al lluny, un ocell de somni
ens avisa, en l'ombra, del perill,
però no li fem esment.
Després ja tot resta soterrat
en síl·labes de mons extingits
i continuem sense oir.
Finalment
una tempestat esclata en el crepuscle
i hem de córrer a l'aixopluc
perquè els llamps
no ens abasten.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
A LO LEJOS, UN PÁJARO DE SUEÑO
A lo lejos, un pájaro de sueño
nos avisa, en la sombra, del peligro,
pero no le escuchamos.
Después ya todo queda soterrado
en sílabas de mundos extinguidos
y seguimos sin oír.
Al final
una tormenta estalla en el crepúsculo
y debemos correr a refugiarnos
para que los rayos
no nos alcancen.
Ana Muela Sopeña
dimarts, 3 de gener de 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada