dilluns, 2 de gener de 2012

DANSA DE LA LLUNA

*
Empara'm en la boira dels púlsars
perquè en despertar-me
del malson de tantes ombres
puga contemplar la llum en tu.

Protegeix-me en la broma dels dies,
que ja no suporte el fred.

Obri'm els portals dels cels
per a volar nua cap als núvols.

Xiuxiueja'm paraules a frec d'orella,
que les cendres del passat
es fonguen en nèctar de desig.

Parla'm amb la teua veu de les marees,
que jo contemple la dansa de la lluna
i els versos em somien ja sense ferides.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

DANZA DE LA LUNA

Ampárame en la niebla de los púlsares
para que al despertarme
de la pesadilla de las sombras
pueda ya contemplar la luz en ti.

Protégeme en la bruma de los días
que ya no aguanto el frío.

Ábreme los portales de los cielos
para volar desnuda hacia las nubes.

Susúrrame palabras al oído
para que las cenizas del pasado
se diluyan en néctar de deseo.

Háblame con tu voz de las mareas
para que yo contemple la danza de la luna
y los versos me sueñen sin heridas.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari