dimarts, 24 de gener de 2012

EL MEU COR DE BOIRA

*
En l'humiditat esmuny la seua obertura
el llit dels segles.

Esquinçat s'obri
el meu cor de boirina.

A vegades jau mort
i d'altres va reptant per esquerdes salvatges.

Un
animal
de
gel
m'ataca
per
l'esquena.

Governada per ombres amagades
un buit de neu m'avisa de l'espai
que ocupa en la fissura la dona en el cercle...


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

MI CORAZÓN DE NIEBLA

En la humedad desliza su abertura
el cauce de los siglos.

Desgarrado se abre
mi corazón de niebla.

A veces yace muerto
y otras va reptando por rendijas salvajes.

Un
animal
de
hielo
me
ataca
por
la
espalda.

Gobernada por sombras escondidas
un vacío de nieve me avisa del espacio
que ocupa en la fisura
la mujer en el círculo...


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari