dissabte, 14 de gener de 2012

ELS ULLS DELS BOSCOS

*
Els ulls dels boscos m'inspiren
en la màgia de les cavernes.
Però la ciutat noctàmbula
m'emporta enmig de les ombres
a través dels espais de bellesa
subterrània.
On es troben ambdós mons
escric la cançó de l'univers.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LOS OJOS DE LOS BOSQUES

Los ojos de los bosques
me inspiran en la magia de las grutas.
Mas la ciudad noctámbula
me lleva entre las sombras
por espacios de belleza subterránea.
Donde se encuentran ambos mundos
escribo la canción del universo.


Ana Muela Sopeña

2 comentaris:

  1. En la sortida del metro és on es troben els dos móns, el subterrani i el que porta a sortir de les cavrnes: en aquest punt és on es troba la creativitat, metafòricament, on s'escriu "la cançó de l'univers". El punt on es troben els boscos i els "espais de bellesa/ subterrània" (si és que això pot ser). Sol passar en els poetes que fan bell allò que en principi no ho és.


    Me l'emporto al meu bloc amb el teu permís!
    Tu també publiques molt sovint, veig.

    ResponSuprimeix
  2. Gràcies, Helena,

    és un honor que t'ho portes al teu bloc.

    Sí, publique sovint en el meu "laberinto de lluvia" i en aquest laberint on Pere Bessó em tradueix tinc l'alegria de comptar amb les seues traduccions cada dia...

    És bella la teua interpretació d'aquests versos.

    Una abraçada forta
    Ana

    ResponSuprimeix