*
En aquestes nits fredes
recorde la penombra arrecerada
en nàufrags passeigs sens nostàlgia,
cap a portalets grisos,
en la vila d'abismes subterranis.
Les places sigiloses adormides en silenci
i les marquesines de l'autobús
amb rostres anònims sense destí.
En els passos de zebra
persones esperant un canvi biogràfic
i semàfors obscurs
amb passants despistats.
El teu somriure vagarejant pels carrers,
els teus passos fixats a la melangia dels murs,
les meues traces invisibles...
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN ESTAS NOCHES FRÍAS
En estas noches frías
recuerdo la penumbra agazapada
en náufragos paseos sin nostalgia,
hacia portales grises,
en la ciudad de abismos subterráneos.
Las plazas sigilosas dormidas en silencio
y las marquesinas de autobús
con anónimos rostros sin destino.
En los pasos de cebra
personas esperando un cambio biográfico
y semáforos oscuros
con transeúntes despistados.
Tu sonrisa vagando entre las calles,
tus pasos adheridos a la melancolía de los muros,
mis huellas invisibles...
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada