*
En el meu somni d'arena
que sigues el meu somrís
necessite
per a llambregar el mar
en el teu besar perdut.
En la nostàlgia sense pàtria
la pluja sóc del teu abraç
cap a l'abisme suau de l'amor.
Quan
contemple
el
crepuscle
t'hi
veig.
La boirina ens bressola al seu dors sense ales
i ens du per vies de remors.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN MI SUEÑO DE ARENA
En mi sueño de arena
necesito que seas mi sonrisa,
para mirar el mar
en tu beso perdido.
En la nostalgia apátrida
soy lluvia de tu abrazo
hacia el abismo suave del amor.
Cuando
miro
el
crepúsculo
te
veo.
La neblina nos mece en su espalda sin alas
y nos lleva por vías de susurros.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada