*
La meua lluna va somiant
la visió d'un ocell
que en l'enyor de la nit vola
cap al buit de l'alba.
Un animal d'aigua
em rescata en els crepuscles d'ombra
mentre la terra continua movent-se.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN LA AÑORANZA DE LA NOCHE
Mi luna va soñando
en la visión de un pájaro
que vuela en la añoranza de la noche
hacia el hueco del alba.
Un animal de agua
me rescata en crepúsculos de sombra
mientras la tierra sigue en movimiento.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada