divendres, 6 de gener de 2012

EN LES HORES FOSQUES

*
Els racons esdevingueren
buidors freds,

la ciutat no respira,
les
pedres
de silenci
ara
són
sepulcres de cendres.

La tristesa em té en segrest
en les hores fosques.

Com voldria alliberar-me d'aquest fum
que em fa ser estàtua!

Necessite l'engruna de sal
per a que aquest conjur es dissolga.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EN LAS HORAS OSCURAS

Los rincones se han vuelto
huecos fríos,

la ciudad no respira,
las
piedras
de silencio
ahora
son
sepulcros de cenizas.

La tristeza me tiene secuestrada
en las horas oscuras.

Quisiera liberarme de este humo
que me hace convertirme en una estatua.

Necesito la sal
para que este conjuro se disuelva.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari