*
Ell parla en l'idioma dels somnis
i pronuncia paraules de visions,
en les nits que busquen adjectius
al dellà dels límits del cos.
Ella parla en el llenguatge de la pell
i entona els pronoms de la boira,
en les vesprades que fugen dels arrels
entre el llindar del vent i la pluja.
Ells parlen freqüències de la llum,
i taral·legen junts melodies
que es dissolen sempre en l'estany,
per a veure el crepuscle daurat.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN EL IDIOMA DE LOS SUEÑOS
Él habla en el idioma de los sueños
y pronuncia palabras de visiones,
en las noches que buscan adjetivos
más allá de los límites del cuerpo.
Ella habla en el lenguaje de la piel
y entona los pronombres de la niebla,
en las tardes que huyen de raíces
entre el umbral del viento y de la lluvia.
Ellos hablan frecuencias de la luz
y tararean juntos melodías
que se diluyen siempre en el estanque,
para ver el crepúsculo dorado.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada