diumenge, 1 de gener de 2012

LLÀGRIMES

*
Les llàgrimes s'alcen
damunt de l'instint suau de la nit
i danse enmig de la broma alhora que els carrers
ensenyen als homes
la seua soledat de boirassa.

El sentiment flueix com aigua
d'un centre inexpugnable. El dolor
és tan fort que amenaça matar-me
per a sempre.

L'angúnia es torna una altra cosa
com si res no fóra ja important.

La meua ànima tota anestesiada
tempera l'agulla que segrestà el somni
al cau de la mort.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LÁGRIMAS

Las lágrimas se alzan
sobre el instinto suave de la noche
y danzo entre la bruma al tiempo que las calles
exhiben a los hombres
su soledad de niebla.

El sentimiento fluye como agua
de un centro inexpugnable. El dolor es tan fuerte
que amenaza matarme para siempre.

La angustia se convierte en otra cosa
como si nada fuera ya importante.

Mi alma anestesiada
atempera la aguja que ha secuestrado el sueño
en la guarida de la muerte.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari