ÉS L'OMBRA DE L'AIGUA

*
És l'ombra de l'aigua
en la ferida del món.
Desolació.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SOMBRA DEL AGUA

Sombra del agua
en la herida del mundo.
Desolación.


Ana Muela Sopeña

LLUM QUE DILUEIX

*
Llum que dilueix
la foscor del temps
en els oceans.
L'inútil es buida
en espais de sal.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LUZ QUE DILUYE

Luz que diluye
la oscuridad del tiempo
en los océanos.
Lo inútil se vacía
en espacios de sal.


Ana Muela Sopeña

ÀNIMES BESSONES

*
Les ànimes bessones
en el bressol del temps,
un viatge galàctic.
Complicitat magnètica,
avanç en espiral.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ALMAS GEMELAS

Almas gemelas
en la cuna del tiempo,
viaje galáctico.
Complicidad magnética,
avance en espiral.


Ana Muela Sopeña

TÚNELS

*
Els túnels del temps
ens porten a llocs ben foscos,
amb futurs sense aire.

Més val que en triem un altre túnel.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

TÚNELES

Los túneles del tiempo
nos llevan hacia sitios muy oscuros,
con futuros sin aire.

Mejor seleccionamos otro túnel.


Ana Muela Sopeña

LA LLUNA CÒSMICA

*
La lluna còsmica
s'acreix en el seu espai.
Luminiscència.
I l'aigua universal
s'escola amb el procés.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LA LUNA CÓSMICA

La luna cósmica
se acrecienta en su espacio.
Luminiscencia.
El agua universal
fluye con el proceso.


Ana Muela Sopeña

DAMUNT DE LA PELL

*
Damunt de la pell
la llambregada del llop.
Respiració.

Bategades suaus
dessota del cos de l'aigua.
Llum en la ferida.

Besades de foc
enmig de paraules cegues.
Aixarop del món.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SOBRE LA PIEL

Sobre la piel
la mirada de lobo.
Respiración.

Latidos suaves
bajo el cuerpo del agua.
Luz en la herida.

Besos de fuego
entre palabras ciegas.
Néctar del mundo.


Ana Muela Sopeña

DIBUIXE SOBRE TU

*
Dibuixe sobre tu
l'espera silenciosa damunt del foc
que tanca entre paraules
els llocs que amaguen
els cossos.

....................En riu de lava
un salze s'enjogassa amb els teus llavis
i la meua saliva busca
la serpent al buit de la sang,
les fissures de l'ànima en la neu
de branques desfullades en hivern.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

DIBUJO SOBRE TI

Dibujo sobre ti
la espera silenciosa sobre el fuego
que encierra entre palabras
los lugares
que esconden
a los cuerpos.

..................En un río de lava
un sauce se entretiene con tus labios
y mi saliva busca
la serpiente en el hueco de la sangre,
las fisuras del alma entre la nieve
de las ramas sin hojas en invierno.


Ana Muela Sopeña

CONEGUÍ UN HOME FOSC

*
Coneguí un home fosc.
Tant el llavà la pluja
que es convertí en llum.

Més tard es dissolgué en el buit.
I ara busque l'home fosc,
a les palpentes descobrisc en túnels
que no hi és.

Coneguí un home fosc
No sé si fou real...


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CONOCÍ A UN HOMBRE OSCURO

Conocí a un hombre oscuro.
La lluvia lo lavó tanto
que se convirtió en luz.

Después
se disolvió en el vacío.
Ahora busco al hombre oscuro
y a tientas descubro en túneles
que allí no está.

Conocí a un hombre oscuro.
No sé si era real...


Ana Muela Sopeña

EMPREMTES

*
Les empremtes càlides
del teu cos tot despullat.
Ja no les percep.

Les empremtes fredes
del teu cos imperceptible.
Em furten la llum.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

HUELLAS

Las huellas cálidas
de tu cuerpo desnudo.
Ya no las siento.

Las huellas frías
de tu cuerpo invisible.
Roban mi luz.


Ana Muela Sopeña


*****

EMPREMTES

Les
empremtes
càlides
del
teu
cos
tot
despullat.
Ja
no
les
percep.

Les
empremtes
fredes
del
teu
cos
imperceptible.
Em
furten
la
llum.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

HUELLAS

Las
huellas
cálidas
de
tu
cuerpo
desnudo.
Ya
no
las
siento.

Las huellas
frías
de
tu
cuerpo
invisible.
Roban
mi
luz.


Ana Muela Sopeña

UNA LLUMENETA

*
Una llumeneta
em mira des de ben lluny.
La lluna redona.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

UNA LUCIÉRNAGA

Una luciérnaga
me mira desde lejos.
La luna llena.


Ana Muela Sopeña

EN ARBRES DORMITS

*
El silenci s'oculta enmig dels carrers
mentre que els somnis parlen de visions
que s'amaguen en arbres dormits.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EN ÁRBOLES DORMIDOS

El silencio se oculta entre las calles
mientras los sueños hablan de visiones
que se esconden en árboles dormidos.


Ana Muela Sopeña

EL PLORALL

*
Fas tan sols un mot
i axí es deté el plorall
tot negre, de arena.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EL LLANTO

Una palabra
y se detiene el llanto
negro, de arena.


Ana Muela Sopeña

UN SORTILEGI ABANDONAT

*
Un cercle de pedra em fa recordar
un sortilegi abandonat
en les reflexos del crepuscle.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SORTILEGIO ABANDONADO

Un círculo de piedra me hace recordar
un sortilegio abandonado
en los reflejos del crepúsculo.


Ana Muela Sopeña

EL BRUNZIT DE CABLES

*
En el silenci el món
es fa màgic i respira

el brunzit de cables telefònics,
el so inaudible de l'Internet,
els raonaments dels xats.

Enllà d'aquests fils,
que es mouen tot híbrids cap al cercle,
la incomunicació més absoluta.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ZUMBIDO DE CABLES

En el silencio
el mundo se hace mágico
y respira
el zumbido de cables telefónicos,
el sonido inaudible de Internet,
las conversaciones de los chats.

Más allá de estos hilos,
que híbridos se mueven hacia el círculo,
la incomunicación más absoluta.


Ana Muela Sopeña

UN MUR SENSE ARRELS

*
Un mur sense arrels
es plany en silenci.
Els seus crits de dolor ningú no escolta,
ningú no sap que plora i que es dessagna.

De fet el mur és tan sols un mur,
però dintre conté moltes venes,
artèries de la lluna
que ferament senten
pànic absolut.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

UN MURO SIN RAÍCES

Un muro sin raíces
se lamenta en silencio.
Nadie escucha sus gritos de dolor,
nadie sabe que llora y se desangra.

En realidad el muro es sólo un muro,
pero dentro contiene muchas venas
y arterias de la luna
que sienten con fiereza
el pánico absoluto.


Ana Muela Sopeña

INCERTESA

*
La incertesa
m'espera en el solstici d'hivern,
entre conquilles d'arena.

Arreplegue entre dos temps
el teu bes malferit i extraviat,
al meu món de màgia.

Marxe sense un rumb massa precís
i recorde alhora
sospirs en la nit amb el meu nom,
la rialla del crepuscle
i la teua mirada càlida traçant l'horitzó,
per a saber si encara
reste en aquell somni
blau de sortilegis...


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

INCERTIDUMBRE

La incertidumbre
me espera en el solsticio del invierno,
entre conchas de arena.

Atrapo entre dos tiempos
tu beso malherido y extraviado,
en mi mundo de magia.

Camino sin un rumbo muy preciso
a la vez que recuerdo
suspiros en la noche con mi nombre,
la risa del crepúsculo
y tu mirada cálida trazando el horizonte,
para saber si aún
estoy en aquel sueño
azul de sortilegios...


Ana Muela Sopeña

HI HA PARAULES

*
.....Hi ha paraules perdudes en la nit que mai no troben el seu destí, perquè les ombres les devoren. Hi ha paraules perdudes en un crit de soledat continua. Hi ha paraules perdudes...Hi ha paraules...


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

HAY PALABRAS

.....Hay palabras perdidas en la noche que nunca encuentran su destino porque las sombras las devoran. Hay palabras perdidas en un grito de soledad continua. Hay palabras perdidas... Hay palabras...


Ana Muela Sopeña

UN EQUIPATGE D'ARENA

*
Jo duc un equipatge d'arena
entre visions,
camins sense barrots que tendeixen
cap al sol.
Una ruta d'imatges
amb ales per a refugiar-me
als teus braços.

La suau pell del somni
i apuntacions en les meues fulles
amb poemes.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EQUIPAJE DE ARENA

Yo llevo un equipaje de arena entre visiones,
caminos sin barrotes que tienden hacia el sol.

Una ruta de imágenes con alas
para refugiarme entre tus brazos.

La suave piel del sueño
y apuntes en mis hojas con poemas.


Ana Muela Sopeña

HUMITAT DE FUSTA

*
Llàgrima entrefosca
en la penombra del vent.
Humitat de fusta.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

MADERA HÚMEDA

Lágrima oscura
en la sombra del viento.
Madera húmeda.


Ana Muela Soipeña

DAMUNT DE LA MEUA PELL

*
Fonda soledat
damunt de la meua pell.
Fredejar d'hivern.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SOBRE MI PIEL

Sobre mi piel
profunda soledad.
Frío de invierno.


Ana Muela Sopeña

PARAULES PERDUDES

*
Damunt de la sorra
són les paraules perdudes
que la mar devora.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

PALABRAS PERDIDAS

Sobre la arena
las palabras perdidas
que el mar devora.


Ana Muela Sopeña

EM DEMANE

*
Em demane què sorgeix en la teua consciència
si és buit o només una altra cosa.
Les respostes són móns al bell mig de la llum.
Els dubtes sempre gelen l'esperit
i ens acosten a aqueixa soledat terrorífica
que ens somorgolla sense pietat
en les tombes innominades.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ME PREGUNTO

Me pregunto qué surge en tu conciencia
si es vacío o sólo es otra cosa.
Las respuestas son mundos en medio de la luz.
Las dudas siempre enfrían el espíritu
y nos acercan a esa soledad aterradora
que nos sumerge sin piedad
en las tumbas sin nombre.


Ana Muela Sopeña

RESPIRACIÓ

*
A Wislawa Szymborska (2-07-1923 _1-02-2012)


Només un segon
i el rovell dilueix
tot allò inservible.

Un testament de paraules
per a un nou Home,
per a una Terra novella.

Damunt del mur del silenci:
l'ombra de la respiració,

damunt de la llum antiga:
................................la mort,

al damunt de l'instint destructor:
........................................la guerra,

damunt de la llavor creadora:
..................................la pau...


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó

*****

RESPIRACIÓN

A Wislawa Szymborska (2-07-1923 _1-02-2012)


Sólo un segundo
y el óxido diluye
todo lo inservible.

Un testamento de palabras
para un nuevo Hombre,
para una nueva Tierra.

Sobre el muro del silencio:
la sombra de la respiración,

sobre la luz antigua:
..................la muerte,

sobre el instinto destructor:
...............................la guerra,

sobre la semilla creadora:
..................................la paz...


Ana Muela Sopeña

ACOMPLIR DIES

*
Les paraules es comporten com nines
que porten les seues disfresses en les festes
per celebrar que acompleixen els dies.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CUMPLEDÍAS

Las palabras se portan como niñas
que llevan sus disfraces en las fiestas
para celebrar los cumpledías.


Ana Muela Sopeña

EN EL MEU SOMNI D'ARENA

*
En el meu somni d'arena
que sigues el meu somrís
necessite
per a llambregar el mar
en el teu besar perdut.

En la nostàlgia sense pàtria
la pluja sóc del teu abraç
cap a l'abisme suau de l'amor.

Quan
contemple
el
crepuscle
t'hi
veig.


La boirina ens bressola al seu dors sense ales
i ens du per vies de remors.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EN MI SUEÑO DE ARENA

En mi sueño de arena
necesito que seas mi sonrisa,
para mirar el mar
en tu beso perdido.

En la nostalgia apátrida
soy lluvia de tu abrazo
hacia el abismo suave del amor.

Cuando
miro
el
crepúsculo
te
veo.

La neblina nos mece en su espalda sin alas
y nos lleva por vías de susurros.


Ana Muela Sopeña

LA BELLESA EN AQUESTA VIDA

*
La bellesa en aquesta vida
es resumeix en ambdues belleses:
la bellesa de l'amor i l'amor
de la bellesa.
La primera mai no depén
del nostre humil desig,
però la segona sempre és
fruit del nostre treball.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LA BELLEZA EN ESTA VIDA

La belleza en esta vida
se resume en dos bellezas:
la belleza del amor
y el amor a la belleza.
La primera no depende
de nuestro humilde deseo,
pero la segunda es siempre
fruto de nuestro trabajo.


Ana Muela Sopeña

DIUS

*
Dius que ja no escric i no és veritat,
tal volta siga més correcte dir que no t'escric,
car jo em demane: per a què?
si l'oblit als teus ulls nià temps ha
i no sóc ja el vèrtex de la teua vida inconclusa...


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

DICES

Dices que ya no escribo y no es verdad,
quizás es más correcto decir que no te escribo,
porque yo me pregunto ¿para qué?
si el olvido en tus ojos ha anidado hace tiempo
y ya no soy el vórtice de tu vida inconclusa...


Ana Muela Sopeña

LA LLOBA S'AMAGA

*
.....La lloba s'amaga en la gruta del temps i es cobreix amb branques dels arbres sense ulls ni consciència. La cendra s'esbargeix en la terra de l'udolament.

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó

*****

LA LOBA SE ESCONDE

.....La loba se esconde en la gruta del tiempo y se cubre con ramas de los árboles sin ojos ni conciencia. La ceniza se esparce en la tierra del aullido.


Ana Muela Sopeña