INCERTESA

*
La incertesa
m'espera en el solstici d'hivern,
entre conquilles d'arena.

Arreplegue entre dos temps
el teu bes malferit i extraviat,
al meu món de màgia.

Marxe sense un rumb massa precís
i recorde alhora
sospirs en la nit amb el meu nom,
la rialla del crepuscle
i la teua mirada càlida traçant l'horitzó,
per a saber si encara
reste en aquell somni
blau de sortilegis...


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

INCERTIDUMBRE

La incertidumbre
me espera en el solsticio del invierno,
entre conchas de arena.

Atrapo entre dos tiempos
tu beso malherido y extraviado,
en mi mundo de magia.

Camino sin un rumbo muy preciso
a la vez que recuerdo
suspiros en la noche con mi nombre,
la risa del crepúsculo
y tu mirada cálida trazando el horizonte,
para saber si aún
estoy en aquel sueño
azul de sortilegios...


Ana Muela Sopeña