dilluns, 13 de febrer de 2012

UN MUR SENSE ARRELS

*
Un mur sense arrels
es plany en silenci.
Els seus crits de dolor ningú no escolta,
ningú no sap que plora i que es dessagna.

De fet el mur és tan sols un mur,
però dintre conté moltes venes,
artèries de la lluna
que ferament senten
pànic absolut.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

UN MURO SIN RAÍCES

Un muro sin raíces
se lamenta en silencio.
Nadie escucha sus gritos de dolor,
nadie sabe que llora y se desangra.

En realidad el muro es sólo un muro,
pero dentro contiene muchas venas
y arterias de la luna
que sienten con fiereza
el pánico absoluto.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari