*
La platja dorm
en el seu món teixit pel temps
enllà de la ferida malenconiosa.
Travessa l'instint de la sang
i sedueix la boirina
amb la seua quietesa prenyada d'horitzons.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA PLAYA DUERME
La playa duerme
en su mundo tejido por el tiempo
más allá de la herida melancólica.
Atraviesa el instinto de la sangre
y seduce a la bruma
con su quietud preñada de horizontes.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada