*
Una dona de fang maleeix la bellesa
i enmig de les seues aigües mor embolcallada en el pànic.
Una dona de llum beneeix el que toca,
s'envolta del foc creador.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
AMBIGÜEDAD
Una mujer de barro maldice la belleza
y entre sus aguas muere envuelta en pánico.
Una mujer de luz bendice lo que toca,
se rodea del fuego creador.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada