*
I
Una pedra al carrer
s'assembla a una bassa de l'absurd.
II
L'oblit m'adverteix en cada cantó
del somni coronat per l'aigua.
III
Seduïda pel temps la pluja
és un lleó dormit en la faldella
d'un jardí lluminós.
IV
Un so d'ocell m'avisa
de la aurora que sap
esperar la litúrgia
en la sang que bull en pell híbrida
o en un dàtil de Tunis desossat.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
CUATRO POEMAS BREVES
I
Una piedra en la calle
se parece a una balsa del absurdo.
II
El olvido me advierte en cada esquina
del sueño coronado por el agua.
III
La lluvia seducida por el tiempo
es un león dormido en el regazo
de un jardín luminoso.
IV
Un sonido de pájaro me avisa
de la aurora que sabe
esperar la liturgia
en la sangre que hierve en la piel híbrida
o en un dátil de Túnez deshuesado.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada