*
Tant de bo ens poguérem banyar en els instants plens de la lluna, per a sentir la vida en els seus inicis sense obstacles curulls de perfídia. Tant de bo hi haguera sort en els nostres passos, per a somiar desperts amb la llum que ens portara a ports solellats. Tant de bo a les nits em tingueres abraçada al teu cos sense aristes i junts exploràrem visions per a arribar a un món més obert. Tant de bo passe prompte aquest temps imantat per l'ombra o vegem estrelles en crepuscles inspirats en verbs sense falsia. Tant de bo anàrem sempre tot nus cap a un sol seduït per l'aigua, en llunyania suau, sense ferides, per a obrir els nostres ulls a horitzons amb possibilitats infinites.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
OJALÁ
Ojalá nos pudiéramos bañar en los instantes plenos de la luna, para sentir la vida en sus inicios sin obstáculos llenos de perfidia. Ojalá hubiera suerte en nuestros pasos, para soñar despiertos con la luz que nos llevara a puertos soleados. Ojalá por las noches me tuvieras abrazada a tu cuerpo sin aristas y juntos exploráramos visiones para llegar a un mundo más abierto. Ojalá pase pronto este tiempo imantado por la sombra y veamos estrellas en crepúsculos inspirados en verbos sin doblez. Ojalá en desnudez fuéramos siempre hacia un sol seducido por el agua, en lejanía suave, sin heridas, para abrir nuestros ojos a horizontes con posibilidades infinitas.
Ana Muela Sopeña
Tant de bo ens poguérem banyar en els instants plens de la lluna, per a sentir la vida en els seus inicis sense obstacles curulls de perfídia. Tant de bo hi haguera sort en els nostres passos, per a somiar desperts amb la llum que ens portara a ports solellats. Tant de bo a les nits em tingueres abraçada al teu cos sense aristes i junts exploràrem visions per a arribar a un món més obert. Tant de bo passe prompte aquest temps imantat per l'ombra o vegem estrelles en crepuscles inspirats en verbs sense falsia. Tant de bo anàrem sempre tot nus cap a un sol seduït per l'aigua, en llunyania suau, sense ferides, per a obrir els nostres ulls a horitzons amb possibilitats infinites.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
OJALÁ
Ojalá nos pudiéramos bañar en los instantes plenos de la luna, para sentir la vida en sus inicios sin obstáculos llenos de perfidia. Ojalá hubiera suerte en nuestros pasos, para soñar despiertos con la luz que nos llevara a puertos soleados. Ojalá por las noches me tuvieras abrazada a tu cuerpo sin aristas y juntos exploráramos visiones para llegar a un mundo más abierto. Ojalá pase pronto este tiempo imantado por la sombra y veamos estrellas en crepúsculos inspirados en verbos sin doblez. Ojalá en desnudez fuéramos siempre hacia un sol seducido por el agua, en lejanía suave, sin heridas, para abrir nuestros ojos a horizontes con posibilidades infinitas.
Ana Muela Sopeña
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada