divendres, 10 d’agost de 2012

OFRENA

*
A Pere Bessó, a propòsit del seu poemari "Les Roses de Lancelot"

Els ranuncles suaus es revelen
en els somnis amb herbes i llampecs.

La fullaraca buida
deixa veure en el metre els desterraments
de tots els apàtrides somnàmbuls.

Un moviment dúctil de la nit
s'assembla als ocells murris
que voletegen als seus nius
en cendres nostàlgiques de llum.

El cos del captaire
ens permet sentir la foscor
en el costat invertit de l'espill.

Els pètals ardents de l'inici
protegeixen en les vesprades de visions
la rosa negra ferida del crepuscle.

La dona que dibuixa en la seua pell blanca
amb henna la cançó del compromís...

Al Sud
el desnonament de la sang
alhora que els arbres entrelluquen
la bellesa del temps de l'ofrena.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

OFRENDA

A Pere Bessó, a propósito de su poemario "Les Roses de Lancelot"

Los ranúnculos suaves se revelan
en los sueños con hierbas y relámpagos.

La hojarasca vacía
deja ver en el metro los destierros
de todos los apátridas sonámbulos.

Un movimiento dúctil de la noche
se parece a los pájaros traviesos
que revolotean en sus nidos
en cenizas nostálgicas de luz.

El cuerpo del mendigo
nos permite sentir la oscuridad
en el lado invertido del espejo.

Los pétalos ardientes del inicio
protegen en las tardes de visiones
la rosa negra herida del crepúsculo.

La mujer que dibuja en su piel blanca
con henna la canción del compromiso...

En el Sur
el desahucio de la sangre
a la vez que los árboles divisan
la belleza del tiempo de la ofrenda.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada