*
El fred dels carrers
es perd en les voravies,
mentre damunt dels bancs cau la broma.
El vent amb fulles humides
sempre se'n du la nostàlgia.
es perd en les voravies,
mentre damunt dels bancs cau la broma.
El vent amb fulles humides
sempre se'n du la nostàlgia.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EL FRÍO DE LAS CALLES
El frío de las calles
se pierde en las aceras,
mientras la bruma cae sobre los bancos.
Con hojas húmedas el viento
se lleva siempre la nostalgia.
Ana Muela Sopeña
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada