LABERINT DE PLUJA

2010-03-16T20:11:00.000+01:00

L'HOME INVISIBLE

2010-03-16T20:06:00.004+01:00

*
Invisible es mou pel metro
amb l'esguard esquívol,

tot perseguint el no-res...

Encerclat de nostàlgia viu.
És la seua experiència una pompa de sabó.
Tot s'esvaeix en les seues dues mans.

El mire uns segons
abans de validar el bitllet.

L'he perdut de vista,
el seu record es dilueix en l'espai.

Invisible prossegueix el seu camí.
Invisible prosseguesc el meu camí.

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó

*****

EL HOMBRE INVISIBLE

Invisible se mueve por el metro
con la mirada huidiza,

persiguiendo la nada...

Vive rodeado de nostalgia.
Su experiencia es una pompa de jabón.
Todo se difumina en sus dos manos.

Le miro unos segundos
antes de validar el billete.

Le pierdo de vista,
su recuerdo se diluye en el espacio.

Invisible prosigue su camino.
Invisible prosigo mi camino.

Ana Muela Sopeña

2010-03-14T22:28:00.001+01:00

NUMEN DE SILENCI

2010-03-14T22:25:00.005+01:00

*
Numen de silenci
al símbol estimat del teu nom
que en espill es reflecteix.

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó

*****

NUMEN DE SILENCIO

Numen de silencio
en el símbolo amado de tu nombre
que se refleja en un espejo.

Ana Muela Sopeña

2010-03-14T19:35:00.001+01:00

CIUTAT CONVULSA

2010-03-14T19:30:00.002+01:00

*
A Elisa Golott

Són de por els teus passos
mentre venen les rèpliques
en la ciutat convulsa
inundada de pànic.

La temença no et deixa descansar
i les teues traces t'acosten
a la pluja en el redolí del temps.

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó

*****

CIUDAD CONVULSA

A Elisa Golott

Tus pasos son de miedo
mientras vienen las réplicas en la ciudad convulsa
inundada de pánico.

El temor no te deja descansar
y tus huellas te acercan
a la lluvia en el círculo del tiempo.

Ana Muela Sopeña

2010-03-14T19:29:00.000+01:00

EM FREGUES

2010-03-14T19:25:00.002+01:00

*
En un quasar em fregues
mentre espera el somni la visió.

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó

*****

ME ROZAS

Me rozas en un cuásar
mientras el sueño espera la visión.

Ana Muela Sopeña

2010-03-14T19:24:00.000+01:00

ESPAI D'OMBRA

2010-03-14T19:21:00.002+01:00

*
La bellesa de foc
em deixa respirant en l'oceà.

Et mire sense les caretes
i t'escolte en la nit.

M'atrapes amb els teus cercles d'arena
en la llum que en les visions s'amaga
mentre damunt dels carrers cau la pluja
i s'esmuny el temps per esquerdes.

Un espai d'ombra
es fixa a les imatges
del somni dibuixat en la teua pell lúbrica.

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó

*****

ESPACIO DE SOMBRA

La belleza de fuego
me deja respirando en el océano.

Te miro sin las máscaras
y te escucho en la noche.

Me atrapas con tus círculos de arena
en la luz que se esconde en las visiones,
mientras la lluvia cae sobre las calles
y el tiempo se desliza por rendijas.

Un espacio de sombra
se adhiere a las imágenes
del sueño dibujado en tu piel lúbrica.

Ana Muela Sopeña

2010-03-12T21:33:00.001+01:00

T'AGRADA

2010-03-12T21:30:00.002+01:00

*
T'agrada pensar
que jo sóc la dona davall de la pluja
que et du per senderes infinites.

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó

*****

TE GUSTA

Te gusta pensar
que yo soy la mujer bajo la lluvia
que te lleva por sendas infinitas.

Ana Muela Sopeña

2010-03-12T21:29:00.000+01:00

SIMULACRES

2010-03-12T21:25:00.002+01:00

*
Simulacres d'aigua
en l'espai quàntic de tu,

almanacs oberts al fat.

La finestra grisa
i defora cau la pluja
al damunt de les fulles seques de la tardor.

Una careta assuavida
en el somni inconclús de la mort.

El pols de la vida
es vessa en voreres de nostàlgia.

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó

*****

SIMULACROS

Simulacros de agua
en el espacio cuántico de ti,

almanaques abiertos al destino.

Una ventana gris
y fuera cae la lluvia
sobre las hojas secas del otoño.

Una máscara suave
en el sueño inacabado de la muerte.

El pulso de la vida
se derrama en aceras de nostalgia.

Ana Muela Sopeña

2010-03-12T21:21:00.000+01:00

METORFOSI

2010-03-12T21:13:00.004+01:00

*
I

Un núvol em crida, clandestí,
en el cementeri de les ombres,
en l'espessor greu
que deixa desarmats els vampirs.

II

Un arbre de silenci
m'invita a ser de fum
en el camí suau de l'amor,
amb pluja seduïda per la pell.

III

Sóc au en llunyania
que el gebre dissol,
en la lluna imantada pel vers.

IV

Els quaderns de llambrecs
amb rosada en penombra,
en la cabanya negra, sense història.

V

De sobte l'Aleph
m'enlluerna amb la seua força
primigènia
i em du per rutes siderals,
on regnen les síl·labes
sense temps.

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó

*****

METAMORFOSIS

I

Una nube me llama, clandestina,
al cementerio de las sombras,
en la espesura grave
que deja a los vampiros desarmados.

II

Un árbol de silencio
me invita a ser de humo
en el camino suave del amor,
con lluvia seducida por la piel.

III

Soy ave en lejanía
que disuelve la escarcha,
en la luna imantada por el verso.

IV

Cuadernos de visiones
con rocío en penumbra,
en la cabaña negra, sin historia.

V

De repente el Aleph
me asombra con su fuerza primigenia
y me lleva por rutas siderales,
donde reinan las sílabas sin tiempo.

Ana Muela Sopeña

2010-03-12T21:12:00.001+01:00

BEU DEL MEU CALZE

2010-03-12T21:08:00.003+01:00

*
Beu del meu calze,
participa'm del regne de la teua espasa,
beguem aquest beuratge que simbòlic pugna
per aqueixa alquímia màgica del món.

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó

*****

BEBE DE MI CÁLIZ

Bebe de mi cáliz,
particípame del reino de tu espada,
bebamos este filtro que simbólico pugna
por esa alquimia mágica del mundo.

Ana Muela Sopeña

2010-03-11T22:39:00.000+01:00

EM DU LA TEUA VEU

2010-03-11T22:32:00.002+01:00

*
La teua veu em porta sempre per llocs
de pluja consagrada a Ísis sense vel.

Em demane si saps mirar
al dellà del meu mocador egipci.

Déus ancestrals amb Artemisa implore
i espere que el meu ull
recorrega l'univers amb els púlsars.

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó

*****

TU VOZ ME LLEVA

Tu voz me lleva siempre por lugares
de lluvia consagrada a Isis sin velo.

Me pregunto si tú sabes mirar
más allá de mi pañuelo egipcio.

Con Artemisa imploro a dioses ancestrales
y espero que mi ojo
recorra el universo con los púlsares.

Ana Muela Sopeña

2010-03-11T22:30:00.000+01:00

ES PRESENTA LA NIT

2010-03-11T22:26:00.004+01:00

*
La nit es presenta silenciosa
dels seus robatges negres.

Una llum continguda
l'arbre suau emmarca del meu bosc.

Els brufols miren sempre
al seus voltants,
amb els seus ulls de vidre i de metall.

Els sons nocturns
respiren sense descans núvols freds
i permeteixen que un cúmul de pluja
interrogue sense pressa el vent sud.

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó

*****

LA NOCHE SE PRESENTA

La noche se presenta silenciosa
con sus ropajes negros.

Una luz contenida
enmarca el árbol suave de mi bosque.

Los búhos miran siempre
alrededor,
con sus ojos de vidrio y de metal.

Los sonidos nocturnos
respiran sin descanso nubes frías
y permiten que un cúmulo de lluvia
interrogue sin prisa al viento sur.

Ana Muela Sopeña

2010-03-11T22:25:00.001+01:00

OMBRA DEL TEU NO-RES

2010-03-11T22:19:00.004+01:00

*
Jo volia ànima ser de la teua carn
i carn de la teua ànima,
però no pogué ser...

i vet ací que em tens somiant les distàncies
en d'altres universos coneguts.

Jo volguí el tot ser de la teua llum
però a l'ombra em quedí del teu no-res.

I ara el meu deliri és al regne
d'un altres ulls que acacen la meua galàxia.

Però el follet nat de les aigües
et du per la dècima estació,
t'alimenta d'arrels i plantes
i del verb et dóna la música.

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó

*****

SOMBRA DE TU NADA

Yo quería ser alma de tu carne
y carne de tu alma,
pero no pudo ser...

y aquí me tienes soñando las distancias
en otros universos conocidos.

Yo quise ser el todo de tu luz
mas me quedé en la sombra de tu nada.

Y ahora mi delirio está en el reino
de otros ojos que persiguen mi galaxia.

Pero el duende nacido de las aguas
te lleva por la décima estación,
te alimenta de plantas y raíces
y te dona la música del verbo.

Ana Muela Sopeña

2010-03-11T22:18:00.001+01:00